Hem perdut
28 Maig, 2007 08:49
Publicat per csala,
General
Va ser una pèssima jornada. La veritat és que si a l'estiu m'haguessin preguntat com acabaria, en cap cas, hagués pensat que el resultat ens acompanyés tan poc.
Aquests dies han sorgit especulacions, hipòtesis, i fins i tot algún ha buscat possibles culpables..., jo, soc dels que crec que en política, la veritat mai és ni absoluta ni única, que les úniques matemàtiques aplicables són les dels vots obtinguts, i que la realitat és polièdrica, i tots tenim part de culpa de la situació a la qual s'ha arribat, jo inclòs, evidentment.
Tan sols hi ha una sortida, i el Joan l'ha vist perfectament, mirar endavant, des de l'oposició, amb la voluntat de constituir-se constantment en autèntica alternativa de govern, utilitzant com a eina el programa electoral dissenyat, i fent un ferm control de la tasca del nou govern de la ciutat, per a ser novament una alternativa l'any 2011.
No cal furgar més en les ferides, cal que internament sapiguem analitzar, tots els factors que han comportat aquest resultat, i cal que la militància dongui recolzament a tot l'equip, a tota la llista, que tant i tant ha treballat aquests dies de campanya electoral, crec que hi ha un renovat i gran grup, apte per estar a l'oposició i millor encara per governar aquesta ciutat, que és en definitva l'objectiu al qual ens devem, a ella i a tots els seus ciutadans.
Així doncs cal felicitar a l'adversari polític pel resultat, i desitjar que sapiguen escoltar les propostes que és faran des de Convergència i Unió, que són propostes que vindran de l'experiència i que representen una part important dels ciutadans, i que per tant administrin el govern de forma adequada, a favor de tots els tarragonins i tarragonines, els que els han votat, els que no ho han fet, i malharuadament, també a favor de tots aquells que, cap de nosaltres, no vam saber treure de casa el diumenge passat per acudir a les urnes a votar, però parlar de l'abstenció, això serà objecte d'un proper article del bloc.
Vols que et punxi amb un punxó...
25 Maig, 2007 13:02
Publicat per csala,
General
"I llavors van arribar les eleccions. I per una martingala estranya es va encarregar la direcció d'aquella policia a la gent que volia estar a les madures però no a les verdes... Els Mossos van començar a creure que en lloc de ser vigilants se'ls estava vigilant. Se'ls va llençar als peus dels cavalls de la premsa i cap dels seus caps va anar a ajudar-los... Avui sento una profunda vergonya nacional. I l'estranya perplexitat política de com, podent fer les coses malament, des de la Generalitat encara s'han fet pitjor" (Joan Barril, El Periódico de Catalunya, 25 de maig de 2007, plana 4).
I la seguretat ha estat el tema estrella de la campanya, perquè algú va filtrar un video d'uns mossos a la comissaria de les Corts, perquè algú és va fer ressò de la insensibilitat dels Mossos cap a una persona gran que anava perduda pel carrer, perquè no s'ha censurat suficientment al jove manifestant que amb un cop de puny va trencar l'embà del nas al mosso d'esquadra que portava un punxó, perquè algú ha volgut fer màgia i desviar l'atenció, fent veure que res passava amb una gran propaganda de l'enxampada d'una part d'una banda de carteristes, perquè algú està més al costat dels anti-sistema que de tots els que estem amb el sistema, perquè algú, ha fet de ciutats on mana el tripartit, com Barcelona, una ciutat on és confon la llibertat amb el llibertinatge. On el terme seguretat, o el terme policia, són expressions prohibides pel progressisme carrincló dels ecosocialistes.
Barcelona, un any després segueix sent aquella ciutat que pateix, com tota Catalunya un problema d'habitatge però on no poden fer-se cimeres sobre habitatge perquè no és una ciutat segura.
Crec que la seguretat és un dels temes cabdals i claus de futur pel benestar i el progrés de Catalunya. Afecta directament als ciutadans i comporta riscos que cal abordar immediatament.
El Govern hauria d'haver adoptat una posició clara i nítida de defensa de les actuacions dels mossos d’esquadra. És de covards, i tractar al ciutadà d'idiota, dir que la culpa és de Convergència i Unió, ¿que no veuen que han tingut tot un país de testimoni del que ha passat tots aquests dies?. Era una situació que és veia venir. Des de la ressentida Consellera Tura, quan en va perdre les responsabilitats, fins al mateix alcaldable socialista a la capital catalana han reconegut els errors de posar en mans dels comunistes la policia catalana, i han reconegut la lleugeresa i permissivitat dels governs tripartits municipals vers els grups anti-sistema, que han trobat en les ciutats on governen les forces "d'esquerra" la seva veritable terra promesa.
Estem construint una societat pobre, mediocre des del punt de vista de la formació, negada pel que fa a l'educació, i a la llarga, serà, i ho sento per la parella Saura-Mallol, una societat tremendament infeliç.
El Govern del Tripartit, i en Montilla al seu capdevant, ha de manifestar-se amb total fermesa i restaurar el dany causat a la policia de Catalunya. I ho ha de fer abandonant, no permentent, l’ús partidista de la institució, amb actuacions i declaracions ambigües, acomplexades o amb silencis maliciosos.
Homes anunci
24 Maig, 2007 08:47
Publicat per csala,
General
És evident que les fòrmules de marketing emprades pels candidats que intenten fer arribar el seu missatge a l'elector busquen a cada convocatòria electoral la diferenciació i per això els partits 'compren' la darreres idees innovadores a les cases de publicitat, però, a cops, s'opta per vells recursos.
És per això que des del meu bloc vull censurar avui la utilització dels homes-anunci. I ja entenc que hi ha feines electorals, tant o més dures que aquesta, moltes d'elles fetes fora d'hores -haurieu de veure com treballen per exemple les persones que pengen les pancartes dels fanals-, però la utilització de persones per penjar-se aquests mateixos cartells al pit i l'esquena, transmeten la imatge de la desesperació en l'acceptació d'una feina, transmeten la imatge de la depressió americana que a principis de segle passat va transformar a la persona en objecte publicitari.
Dimarts vaig ser un dels 15.000 escollits.
17 Maig, 2007 07:55
Publicat per csala,
Política Territorial i Obres Públiques
Abans d'ahir dimarts vaig ser un dels 15.000 catalans escollits per no arribar a Barcelona. Això funciona de la següent manera, tu tries una autopista, l'AP-7 o la C-32 (si vols premi segur has d'escollir la N-340) i aleshores de forma aleatòria, et sorprenen amb el premi d'importantíssims retards, o fins i tot t'estalvien una jornada de treball, o amb la pèrdua de l'avió. La freqüència i possibilitats que et toqui un d'aquets premis és altíssima, us ho recomano per a posar a prova els nervis...
Bromes a banda, certament el col·lapse va ser monumental, i després de tres hores i mitja atrapat a l'autopista, en allò que en diuen una cua compacte, no valia certament la pena intentar arribar a una reunió que començant a les 9 h. del matí, de ben segur ja havia finalitzat. Entenc la situació extraordinària i tràgica que l'accident va provocar, però no puc entendre que a l'igual que s'activen d'immediat els serveis d'emergència, no és tingui una diligència similar en aconseguir que les grues de gran tonatge actuin en l'àmbit d'un accident d'aquestes característiques, i estic segur que no és senzill, però considero molt poc eficient que des de dos quarts de set en que va produir-se l'accident, la grua no arribés fins a dues hores i mitja després, allà a les nou del matí, quan la magnitud de la tragèdia s'havia estès per tota la xarxa viària, tal i com ahir recollien
A aquesta situació cal afegir-hi l'experiència de dilluns, que per allò de que comença la setmana, i que feia mal temps, vaig invertir més de dues hores en fer el mateix trajecte.
Per això, avui, que he decidit quedar-me a Tarragona, i per això deixeu-me aprofitar per queixar-me de les nefastes opcions de mobilitat que disposem.
He de manifestar-vos que normalment, vaig a BCN en tren, però en funció d'altres activitats previstes al mateix dia no sempre és factible agafar el transport públic, i després de les experiències de dilluns i dimarts, ahir dimecres tan sols vaig arribar a Barcelona 15 minuts tard, respecte de l'hora que preveia, i és que ahir va tocar tren, dos combois de regionals de RENFE van portar-me i em van tornar de la capital catalana, i la veritat és que el 'restyling' constant a que sotmeten als vells trens de la companyia, i la falta evident de serveis, fa que les prestacions siguin certament deficients, i molt poc motivadores com per engrescar a la ciutadania a agafar diàriament el tren.
Poca comoditat,
A la majoria de regionals, la distància entre seients és pròpia d'una companyia aèria de baix cost, de molt baix cost, a més la renovació d'aire dins el vagons és una necessitat evident, i tot i l'aparent neteja interior és inevitable qüestionar-te si és una bona opció recolzar el cap contra aquest tapissat realment 'kitch' dels seients.
Poca quantitat,
Les opcions per agafar un tren regional, en hores punta, per moure't entre la connurbació del Camp de Tarragona i l'Àrea Metripolitana de Barcelona és ben escasa, i des de que s'ha inaugurat l'estació del TAV, s'han perdut connexions d'altes prestacions amb Barcelona, -els anomenats Àlvia i Altària que paraven a l'estació de la nostra ciutat i que ara han desaparegut-, en fi, la resta de convois, plens de gom a gom, fins i tot amb gent dreta, com en els 'millors' anys.
No ens quedarem quiets, algú ho haurà de solventar!!!. Jo m'hi poso, a fer de corcó.Des del Saló de Sessions. Un comiat municipal ben sentit.
15 Maig, 2007 17:16
Publicat per csala,
General
Molt probablement el d'avui sigui el darrer Plenari de la legislatura de l'Ajuntament de Tarragona, bé, quedarà allò d'aprovar l'acta en un mini-Plenari a celebrar entre els dies 12 i el 15 de juny, per tant, tot i que tinc moltes coses endarrerides per explicar-vos, i que els blocaires del saló dels Penjats "denuncien" acertadament que aquest bloc està aturat des del dia 9 d'abril, deixeu-me que aquest retorn avui serveixi tan sols per a que escrigui unes sentides ratlles de comiat. Comiat que escric mentre l'alcalde i els diferents grups expliquen com veuen en aquest Saló de Sessions el nou POUM de la ciutat de Tarragona que d'aquí una estona aprovarà el Consell Plenari.
Primer les disculpes:
Cal que ofereixi les meves disculpes, a tots aquells ciutadans a qui no els hagi prestat prou atenció o a tots aquells que no he donat resposta satisfactòria davant les moltes peticions que dia a dia, en el desenvolupament de la feina diària, m'heu fet.
Cal que ofereixi les meves disculpes, a tots els que hagi pogut faltar el respecte. El debat polític, les tensions festives, les sindicals en la política de recursos humans, provoquen sovint situacions que no són gens simpàtiques, i per tant si en aquest temps, he ofès a algú, que segur que sí, doncs vagi per endavant avui la meva rectificació davant vostre.
I ara els agraïments,
El capítol d'agraïments seria llarguíssim, i segurament sempre incomplert,..,
Començo, pels ciutadans de Tarragona, que m'han permès amb la seva renovada confiança ser regidor de la nostra ciutat durant tots aquests anys;
Segueixo pels companys del meu partit (UDC) que m'han escollit també aquestes legislatures per a representar-los en les llistes de Convergència i Unió; conjuntament amb en Josep M. Musté, Carme Vericat, Tòful Solichero, Ignasi Arbeloa, Montserrat Güell, i els inestimables companys i amics d'aquestes dues darreres legislatures, l'Albert Vallvé i el Raül Font.
També a l'alcalde que m'ha atorgat de forma reiterada la seva confiança per a portar les polítiques de joventut, de Festes, en seu dia la política de Sanitat, de Centres Cívics, i en la darrera legislatura també la de Recursos Humans;
A tots els companys regidors, els del grup de Convergència i Unió de tots aquests anys, els altres regidors que en un moment o altra han governat amb Convergència i Unió, i també a tots els que han estat sempre a l'oposició;
Als tècnics, funcionaris i personal en general de l'Ajuntament que amb la seva professionalitat han fet possibles les idees i les voluntats expressades en el dia a dia;
A tots els ciutadans, molts d'ells anònims, que han col·laborat any rera any amb la conselleria, siguin festers, sindicalistes, entitats juvenils..., a tots Moltes Gràcies;
A tots els que, segur, em deixo, agraïr-vos el vostre suport o la vostra crítica, ha estat un orgull poder representar aquesta ciutat des de la seva màxima Institució des de l'any 1991.
Els canvis són necessaris, més en política, noves persones impliquen noves idees; espero i desitjo que en Joan Aregio, amb l'Albert Vallvé, la Carme Duch, el Raül Font, i el Jordi Sendra, i amb els nous candidats que des del dia 27 de maig ostentin la condició de consellers de la ciutat per la formació de Convergència i Unió formin part de la llista amb més suport ciutadà, i que com a tal el dia 16 de juny, puguin votar al Joan Aregio com a nou alcalde de la ciutat pels propers quatre anys.