Debat sobre l'orientació política general del Govern
30 Setembre, 2007 17:00
Publicat per csala,
General
Quin títol més avorrit per un post... Però més m'he avorrit i més decebut he sortit jo aquesta setmana del Parlament en assistir a aquest debat que encara no entenc perquè no s'anomena 'Debat de l'estat de la Nació'.
De debò, no és sectarisme, ni crítica política fàcil, però inventaris i discursos a banda, ha resultat decebedor que de les 80 propostes de resolució presentades per l'oposició, tan sols 4, i totes elles d'entre les 21 de Convergència i Unió, han rebut el suport, prèvia transacció, dels grups parlamentaris que donen suport al tripartit.
Les quatre propostes, les úniques aprovades doncs amb el suport de més de 100 diputats de la Cambra, fan referència a la crema de les fotos del Rei, a les seleccions nacionals, als papers de Salamanca i a la necessitat de poder seguir veient TV3 a València. O sigui, res de res, tan sols política de símbols, que en res afecta en el dia a dia de la vida dels catalans que pateixen molts i variats problemes.
Tinc la necessitat de reproduir algunes propostes de resolució en les que ens vam quedar sols en la votació, i per tant sense el suport necessari per poder ser aprovades,Jo tan sols puc oferir disculpes. De debò que em fa una tremenda vergonya, haver sortit d'aquest plenari parlant de qüestions que sense deixar de ser importants, res importen, oi que molts m'enteneu.
Exemples de resolució sense aprovar...
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ NÚM. 4: AJUTS A L’HABITATGEEl Parlament de Catalunya, conscient de les dificultats que moltes famílies poden tenir per fer front a les seves quotes hipotecàries a causa de l’increment dels tipus d’interès, insta el Govern de la Generalitat a implantar un nou sistema d’ajuts per subsidiar fins a un punt el tipus d’interès de les quotes hipotecàries dels habitatges habituals d’aquelles unitats familiars amb ingressos baixos o mitjans, famílies amb algun membre amb discapacitat o famílies nombroses. Aquesta mesura es mantindrà vigent mentre duri l’actual onjuntura d’elevats tipus d’interès.
El Parlament de Catalunya manifesta el seu desacord amb les accions en matèria d’habitatge realitzades per part de l’Estat, atès que afecten a les competències en la matèria que corresponen a l’autogovern català. És per aquest motiu que sol·licita que tota activitat de foment es realitzi des de la Generalitat.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ NÚM. 6: MODEL AEROPORTUARI CATALÀ
1. El Parlament de Catalunya, incorporant les diferents iniciatives de la societat civil, considera prioritària la negociació d’un nou model de gestió dels aeroports de Catalunya, actualment classificats d’interès general, en els següents termes:
a. Desclassificar d’interès general els aeroports de Girona, Reus i Sabadell, amb el corresponent acord sobre les inversions futures i fer-ne efectiu el seu traspàs a la Generalitat de Catalunya d’acord amb l’establert a la Comissió Mixta de Traspassos Estat–Generalitat.
b. Crear un consorci per a l’Aeroport de Barcelona, amb una posició majoritària de les institucions catalanes, que tingui competència sobre totes les matèries que afectin la seva gestió, reservant les funcions de control de la navegació aèria a l’organisme estatal o internacional corresponent.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ NÚM. 8: INVERSIÓ DE L’ESTAT A CATALUNYA
El Parlament de Catalunya, davant de l’acord assolit entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat en el qual s’ha definit la metodologia a seguir per a l’aplicació de la Disposició addicional Tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya sobre la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, constata que es continua incomplint l’Estatut de Catalunya i que no es contempla que Catalunya rebi el 18,8% de la inversió en infraestructures totals de l’Estat.
En aquest sentit, el Parlament de Catalunya reclama al Govern de la Generalitat que revisi els termes de l’acord assolit amb el Govern de l’Estat per tal d’incorporar-hi els criteris següents:
a. La base de càlcul per a l’aplicació del percentatge d’inversions en infraestructures de l’Estat a Catalunya no tindrà les limitacions per àrea de despesa que contempla la metodologia acordada, sinó que contemplarà totes les inversions territorialitzades de l’Estat i del sector públic estatal.
b. La materialització de la inversió que correspongui a Catalunya s’efectuarà exclusivament en inversions reals de l’Estat o en inversions directes de les diferents empreses públiques, amb independència que existeixi un flux de transferències de capital de l’Estat cap a Catalunya, tal com passa amb la resta de Comunitats Autònomes.
c. Les inversions podran destinar-se també per a la liberalització de peatges o la construcció d’autovies alternatives, tal com assenyala l’Estatut.
d. En els set anys compresos en l’acord, el volum de transferències de capital destinat a Catalunya no disminuirà respecte a exercicis anteriors.
Així mateix, el Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a fer les gestions necessàries davant del Govern de l’Estat per:
a. Incrementar les inversions reals de l’Estat, Organismes Autònoms i Sector Públic Estatal en 740 milions d’euros per tal d’assolir els 4.365 milions d’euros corresponents a l’exercici 2008, xifra que haurà d’incrementar-se proporcionalment en el cas d’augmentar el volum global de les inversions territorialitzades de l’Estat.
b. Aprovar addicionalment un increment de les inversions de l’Estat de l’any 2008 corresponent a la compensació per la insuficient inversió a Catalunya dels Pressupostos 2007, assumida pel propi Govern de l’Estat en la xifra de 827 milions d’euros.
c. Contemplar en els pressupostos de l’Estat per a l’any 2008 una partida compensatòria respecte a les partides pressupostàries que no s’executin durant l’exercici 2007.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ NÚM. 9: CONCRECIÓ DE LA INVERSIÓ DE L’ESTAT A CATALUNYA DELS PRESSUPOSTOS DE L’ANY 2008
El Parlament de Catalunya insta el govern de la Generalitat a concretar i donar a conèixer a la Cambra, en el termini d’un mes, la relació de projectes (amb la informació individualitzada de cada un d’ells) que han de ser objecte de la inversió no assignada per a Catalunya en els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2008.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ NÚM. 11: RESCAT SELECTIU DE PEATGES
El Parlament de Catalunya insta el Govern a aprovar, en el termini de dos mesos, un Pla d’inversions per al rescat selectiu, l’homogeneïtzació i la subvenció de peatges, dotat, entre d’altres, amb els recursos provinents de l’aplicació de la disposició addicional 3a. de l’Estatut de Catalunya en relació a les quantitats pressupostades i no executades que contingui, com a mínim, les següents previsions:
– Rescatar els peatges d’aquelles vies metropolitanes que no disposin d’una alternativa competitiva lliure de pagament. Concretament, les barreres de Rubí - les Fonts a la C-16, Mollet del Vallès a la C-33 i Alella a la C-32.
– Eliminar el pagament per als usuaris de les autopistes que realitzin trànsits de naturalesa intracomarcal, mentre no existeixi una autovia alternativa lliure de pagament. Concretament, a la C-16 Bages, C-32 Maresme, AP-7 Montsià, AP-7 Baix Ebre, AP-7 Baix Camp, AP-7 Tarragonès, AP-7 Vallès Oriental, AP-7 La Selva, AP-7 Gironès, AP-7 Alt Empordà, AP-7 /AP-2 Baix Penedès, AP-2 Les Garrigues, C-32 Garraf i C-32 Baix Penedès.
– Subvencionar o ampliar les subvencions existents per als usuaris habituals en trànsits definits pel seu caràcter metropolità. Concretament, a la C-32 (Maresme), C-32 (Garraf) i AP-7 (Alt Penedès).
– Donar compliment a allò que estableix l’Acord del Grup de Treball de Peatges de l’any 2001, en el sentit de no repercutir als usuaris l’augment de l’IVA, (del 7% al 16%), fruit d’una resolució de la justícia comunitària.
– Introduir la gratuïtat del peatge del Túnel del Cadí per als vehicles pertanyents a empreses amb seu social al es comarques de l’Alt Urgell, Berguedà i la Cerdanya.
– Possibilitar la reducció de les tarifes o, en el seu cas, la supressió temporal dels peatges de les autopistes sotmeses a obres extraordinàries que n’afectin l’operativitat, o quan les obres tinguin lloc a llurs vies alternatives lliures de pagament.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ NÚM. 12: TRASPÀS DELS SERVEIS DE RODALIES I REGIONALS DE RENFE A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
El Parlament de Catalunya insta el Govern a negociar amb el Govern de l’Estat l’encomana de gestió a la Generalitat de les infraestructures ferroviàries, de titularitat de l’Estat, per les quals hagin de circular els serveis de rodalies i regionals, objecte de traspàs en virtut de l’article 169 de l’Estatut de Catalunya. La negociació ha d’incorporar els recursos suficients per garantirne el manteniment, implementar-ne les millores planificades i fer front al dèficit acumulat d’inversions i a les necessitats futures de la xarxa i s’ha de concretar en paral·lel al traspàs del servei abans esmentat.
La propera anirà millor... espero.
Josep Lluis Navarro
30 Setembre, 2007 16:41
Publicat per csala,
General
No em veig en cor d'enganxar cap nou post en aquest bloc, sense abans fer una referència merescuda a Josep Lluís Navarro. Ha estat un cop dur, per la forma, pels seus companys de feina, però sense dubte, ha estat un cop molt dur per la seva família i per Tarragona.
En el llibre de dol que estava disposició a l'Ajuntament de Tarragona vaig voler escriure una simple locució que intentava resumir el buit que ja pateix la nostra ciutat, "trobarem a faltar la teva força". I és així, perque en Josep Lluís formava part del grup de persones que estan a tot arreu. En Josep Lluis formava part del grup de persones compromeses i que amb la seva actitud i treball pretenen millorar el seu entorn sense esperar res a canvi.
Fins sempre Josep Lluis.
La carta web d'en Duran
21 Setembre, 2007 14:37
Publicat per csala,
Cartes d'en Duran
Benvolgudes amigues i benvolguts amics,
Sóc molt conscient que la setmana hauria d’acabar més bé que com va començar. La decisió del consell nacional de dissabte d’ajornar la designació de la meva candidatura com a cap de llista de CiU fins que no concertem un discurs comú que permeti projectar a la societat, sense confusions i amb força, cap a on va Convergència i Unió, ha provocat malauradament rius de tinta i declaracions creuades entre CDC i Unió. Res més lluny de la voluntat d’Unió Democràtica i menys encara de la meva personal en tant que candidat que vull ser i ser-ho per a continuar defensant el que ha significat CiU per a Catalunya.
Ni Unió, ni CDC, ni sobretot els seus principals dirigents, no hem pretès desorientar més els ciutadans i, en particular, els nostres electors. Això no vol dir, però, que sigui molt conscient que, sense voler, ho hem fet. Al final, tanmateix, el debat hauria de ser positiu. De fet, la setmana ha reflectit una certa contradicció que tots plegats avalem. D’una banda, una de les raons que els ciutadans argumenten per justificar el seu rebuig a la política és que, als partits, les decisions les pren una sola persona, i que no hi ha debat. Enfront d’això, quan el debat es produeix, aquesta mateixa ciutadania l’interpreta només com una picabaralla personal. A més, els mitjans poden accentuar més l’anècdota que el fons, i nosaltres mateixos donem peu que ho facin. Si a més a més les fonts d’informació, siguin d’una banda o de l’altra, són anònimes i no hi posen ni el nom ni el cognom al darrere, llavors ja la sublimació de la notícia és imparable. Es podrà objectar que hi ha una tercera via, que seria la de mantenir el debat sense fer-lo públic. Sobre el paper, aquesta és indiscutiblement la millor. De tota manera, a la pràctica resulta impossible si parlem d’ens integrats per éssers humans.
Afortunadament no tots pensem igual. Convergència i Unió és, doncs, una realitat plural. És lògic, com deia aquesta setmana l’editorial d’un diari, que CDC aspiri a ampliar el seu espai, com ho és també que Unió sigui coherent i vulgui deixar clar que en qualsevol dels casos la Convergència i Unió del futur ha de continuar sent una gran força política basada en valors com la centralitat, l’estabilitat i la moderació, a partir dels quals defensar els interessos de Catalunya –la seva prioritat- allí on calgui, des de la negociació i el pacte com a garantia de progrés en els objectius nacionals, econòmics i socials.
Que ningú no s’equivoqui: en l’ànima d’Unió Democràtica i de Duran i Lleida no hi ha res més que la voluntat clara i ferma de continuar defensant l’instrument polític que tants fruits i èxits ha donat al nostre país. L’instrument polític que sense cap mena de dubte pot retornar a Catalunya el prestigi, la iniciativa i l’aprofundiment en la seva voluntat nacional.
Que ningú no s’equivoqui: aquest i no cap altre és el nostre interès, el nostre objectiu.
Un altre dels aspectes negatius d’aquest debat és l’aprofitament que en fan els adversaris. Tothom vol sucar-hi pa, com si no tinguessin prou feina a casa seva. A ERC no només hi ha plataformes i plataformetes, sinó que el seu secretari general es postula com a candidat a la Presidència de la Generalitat enfront del president del seu partit. Al PP, no cal ni referir-s’hi, ja que tothom té a la retina la dimissió del seu president a Catalunya i la baralla pública sobre candidats en l’àmbit de l’Estat. A can socialista, com ens hi tenen acostumats, es posa de relleu, un cop més, el mestratge per donar la volta a la realitat. Com si no tinguessin problemes de portes endins, ironitzen i alliçonen de portes enfora. No sé si perden la memòria o és que no en tenen. Ja que parlem de dirigents, fa ben poc que els ha plantat el president del partit i excandidat a la Presidència de la Generalitat. I si parlem de debat, certament ells no tenen problemes sobre candidats. Ferraz ja els ha dit qui ha de ser: l’amiga Carmen Chacón i punt, i prou. A qui li agradi, bé, i a qui no, doncs també.
Justament la referència a la ministra Chacón em permet al·ludir a una de les qüestions més importants de la setmana: com tothom sap, el president del govern i la ministra d’Habitatge han presentat un pla d’ajuts per a l’habitatge, i com tothom coneix també se’ls ha vist ràpidament el llautó. Com han destacat tot els mitjans de comunicació, no només és una còpia retocada del pla de l’anterior ministra, sinó que, combinat amb altres promeses estrella del socialisme, aquesta setmana han posat de relleu que la política social del govern de Rodríguez Zapatero és una farsa.
“60 dies i 60 nits” (ministra Chacón “dixit”) per elaborar un pla que el conserge de la planta de la ministra hauria pogut resoldre amb cinc minuts de fotocopiadora. A més, un pla que en allò que té de nou –que és molt poc- significa una irresponsable dosi d’electoralisme, una amenaça al principi d’igualtat de tots davant la llei que consagra l’actual article 14 de la Constitució i la descarada violació de l’article 137 de l’Estatut de Catalunya, i que estableix l’habitatge com a competència exclusiva de la Generalitat. Quina estrena, la de la ministra Chacón! Una cosa era que la ministra Trujillo ignorés l’autonomia de Catalunya i l’altra, que la futura candidata dels socialistes catalans, la ministra Chacón, vulneri, i descaradament- així ho ha dit també l’executiu català-, les competències del govern de Catalunya.
Aquesta mateixa setmana al Congrés s’ha defensat també una moció del nostre grup parlamentari sobre la famosa llei de dependència, un altre exemple descarat de la farsa de la política social del govern de Zapatero. No hi ha ni un sol ciutadà de l’Estat que hagi rebut un euro per les prestacions que contempla la llei. Conec casos ben pròxims a la ciutat de Barcelona, persones amb gran dependència que, de moment, són a la llista perquè els diguin oficialment allò que ja saben i pateixen personalment, és a dir, que són grans dependents.
Hi ha un fet que prova més que cap altre el frau d’aquesta llei: tots vam dir que el que s’havia pressupostat per al 2007 era completament insuficient. Doncs bé, una bona part de les partides consagrades quedaran sense gastar-se. La improvisació, la falta de rigor i el fet de voler resoldre-ho tot i no resoldre res són l’estigma del govern que avui presideix Rodríguez Zapatero.
Cordialment,
Josep Antoni Duran i Lleida
El repte de Gerard Castells
16 Setembre, 2007 16:22
Publicat per csala,
General
Agafo també el repte del Gerard Castells, d`'acord amb les seves instruccions:
1. Ha de ser una cosa actual, no s'hi val en parlar de coses de fa més de tres anys. Perquè perd la gràcia.
2. Han de ser coses en l'àmbit local o català. Madrid i les seves seus centrals queden molt lluny.
3. Han de ser coses que s'hagin fet realment malament. La fórmula "defectes que es converteixen en virtuts" no seran vàlids. Allò de: el nostre problema ha estat voler el millor per Catalunya, hem pecat d'innocents, sempre hem pensat en Tarragona, no seran vàlids.
Tot i que ja m'agradaria no estic d'acord amb això que "Madrid i les seus centrals queden molt lluny", però allà van les meves:
1a. Col·locar el mercadet al bell mig de la Rambla, és un error, i que ho demani qui vulgui, però hi ha qüestions a les que s'ha de saber dir 'NO', i aquesta n'és una, i els que ara governen haurien de treure el mercadet d'aquest indret.
2a. Aprovar inicialment un POUM a pocs dies de les eleccions, amb mesures que no estaven, evidentment, consensuades amb els veïns. Algun dia d'aquests faré un post exclusiu sobre aquest tema, perquè els socialistes tota la veritat no la diuen.
3a. Permetre una constant erosió de l'equip de govern, que es manifesta amb la dimissió d'un regidor a l'inici de legislatura, l'enfrontament sobre qui ha d'encapçalar la llista i no saber, un cop resolt, fer el canvi d'alcalde, i finalment la fugida de dos regidors 'populistes'.
Santa Tecla amb diners a caixa!
15 Setembre, 2007 12:48
Publicat per csala,
General
Avui comença Santa Tecla, m'ho miro amb una certa nostàlgia, però també amb ganes de viure-ho d'una forma ben diferent. Ho veig amb el convenciment que hi ha preparada una bona programació, i amb la seguretat també que entre Sant Magí i Santa Tecla s'ha produït forçosament un increment pressupuestari certament molt important respecte anys anteriors.
Cal felicitar que s'amplii l'horari dels autobusos, no sé si arriba aquesta ampliació afecta a totes les línies que surten de nucli urbà, ho seguiré, peró és important aquesta qüestió, doncs és un tema que vaig intentar amb l'anterior president de l'EMT i no me'n vaig sortir de cap manera. És molt més important això, que el transport públic arribi a tot arreu, que no intentar una suposada "descentralització" de la Festa.
No hi ha, ni a Catalunya, ni a l'Estat, cap Festa de les Grans, de les importants, que és celebri de forma descentralitzada (llevat les "falles valencianes" i en tot cas pel propi esperit de la mateixa). Cal garantir un cert circuit al ciutadà i que pugui visitar dos o tres espais festius a peu.
Els intents descentralitzadors de Sant Magí, i també de Santa Tecla, han estat simplement fer l'ullet a els electors socialistes, tal com ja va titular 'El Pais'. Una suposada descentralització, una veritable descentralització, a banda que hauria d'afectar, espero que no ho passi, a la seqüència ritual de la Festa, als actes centrals o la ubicació de certs escenaris d'ubicació tradicional dins la Festa, a banda d'aixó deia, d'una descentralització n'hauria de poder gaudir tota la ciutat, per tant, fet l'intent, no programar res, ni per Sant Magí, ni per Santa Tecla als barris de Llevant, em sembla certament una decisió que no pot ser un descuit, més bé entenc que és una omissió i un despreci que no pot deixar-se passar.
Celebrar finalment la remullada per Sant Magí, ha estat una agradable sorpresa, per cert sense que ningú en fes cap crítica, això ja no ha estat una sorpresa. Sempre havia tingut una certa indecisió sobre el fet que si feiem bé o no celebrant una revetlla com aquesta, però amb la polèmica anual que sorgia sobre l'estalvi d'aigua, aquesta era la millor campanya de conscienciació que podia programar-se, la despesa, era i és certament minsa, i més quan en els darrers anys s'havia agafat de les piscines.
Respecte la consignació pressupuestària existent, suposo que es deu haver aprovat un suplement de crèdit, doncs per poder desplegar la programació prevista, entre les dues festes, la despesa, respecte els anys anteriors deu haver suposat un increment que com a mínim deu estar al voltant dels 200.000 o dels 250.000 euros. Per tant em felicito que hi hagi diners per les Festes, ara espero que no torni a sortir l'equip de Govern actual dient que no hi ha diners a la "caixa", doncs si n'hi ha, i n'hi ha tants per les Festes, segur que n'hi ha per altres prioritats de les anomenades socials, de les que tant se n'omplen la boca els suposats progressistes del tripartit.
Visca Santa Tecla!!
Visca Tarragona!!
La carta d'en Duran
14 Setembre, 2007 15:45
Publicat per csala,
Cartes d'en Duran
A partir d'aquesta setmana, cada divendres, penjaré del meu bloc la carta web que setmanalment, i des de fa ja una sèrie d'anys, publica el President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya, el partit polític al qual pertanyo. Compartiu o no el seu contingut, segur serà del vostre interès per l'anàlisi que habitualment fa de l'actualitat política.
Benvolgudes amigues i benvolguts amics:Crec que no és el primer cop que escric aquesta carta en el vol de tornada cap a casa procedent de Santiago de Xile. De fet, com també crec recordar que he explicat, el costum d’utilitzar la xarxa per comunicar-me setmanalment amb vosaltres el vaig aprendre de l’expresident Ricardo Lagos. Aquesta setmana podríem parlar de molts temes. Des de la negociació pressupostària amb el vicepresident Solbes fins a reunió del Fòrum Parlamentari Iberoamericà, al qual he assistit a Valparaíso (amb la gratificant presència d’Andorra), passant per la Diada Nacional, al llarg de la qual no ens enganyem, un cop més la política i la gent no hem seguit les mateixes pautes.
De tot plegat en deduiria un denominador comú: preocupació. No m’atreveixo a parlar de pessimisme perquè sempre he cregut que no tinc dret a ser-ho, però no puc espolsar-me la preocupació. Preocupat, en vaig sortir de la reunió amb Solbes. Em va fer la sensació que el rigor de l’excomissari d’Afers Econòmics de la UE i actual responsable de les finances d’Espanya està adulterant-se contra la seva pròpia voluntat. Els compromisos i propostes electorals que el president del Govern llança els caps de setmana en actes de partit estic convençut que, per a Solbes, són una manifestació d’irresponsabilitat. Amb el rebuig de la darrera proposta sobre atenció dental gratuïta, Solbes posa de manifest que no té cap confiança i no dóna cap credibilitat a les propostes de Rodríguez Zapatero. A més, el fet que el ministre d’Economia no ens facilités encara les xifres d’inversió pública per al conjunt de l’Estat ni les previsions per a Catalunya em fa pensar que se’ns amaga quelcom que pot tornar-nos a sorprendre.
M’agradarà veure quants diners destinen a Andalusia i quants a Catalunya. De fet, aquesta comparació és ja il·lustrativa als pressupostos vigents. Al final resultarà que Rodríguez Zapatero no diu la veritat ni quan afirma que és a Catalunya on més inverteix i més invertirà l’Estat, ni quan, des de Lugo, que és el nord-oest d’Espanya on més s’inverteix i s’invertirà. Molt possiblement l’autèntica realitat hauria de portar Rodríguez Zapatero a declarar la veritat i a manifestar, per tant, que és a Andalusia on aboca més diners i n’abocarà el govern socialista. No em cansaré de repetir que la paraula del president del govern en relació a Catalunya no val res. Rodríguez Zapatero ha fet el pitjor que es pot fer en política. Més enllà fins i tot de no dir la veritat o d’enganyar la ciutadania, el pitjor que hi ha és trair la confiança, i Rodríguez Zapatero ha traït la confiança que Catalunya li va donar.
No menys amoïnat he quedat per la situació a Llatinoamèrica. L’autoritarisme d’Hugo Chàvez, amb les seves estrafolàries propostes, però amb la cartera plena incidint per tota la regió, complementat per la desastrosa situació a Bolívia, on Evo Morales s’està carregant el país, projecta una corrent de populisme que expulsa la democràcia com a instrument per resoldre els problemes de les societats iberoamericanes. I amb el que plou, Espanya és incapaç de projectar lideratge al continent i aparèixer com un referent sòlid i contundent enfront de les temptacions i realitats que van evolucionant de l’autoritarisme a la dictadura.
Però pel que quedo més preocupat és per la decisió de l’amic Josu Jon Imaz de no presentar-se a la reelecció i de deixar la política. Al marge que es coincideixi amb les seves posicions, la decisió d’una persona de la qualitat humana i política com és l’Imaz no és una bona notícia ni per a la política ni per a la societat. Si, a més, a aquesta persona t’hi uneixen llaços d’afecte i d’amistat, com és el meu cas, la notícia encara adquireix pitjor tonalitat. I si, damunt, estàs convençut, com n’estic jo, que el seu compromís i les seves posicions eren bones per a Euskadi i per a tots plegats, per als catalans també, s’entendrà encara més que m’hagi quedat molt preocupat.
No cal que digui que respecto la decisió i que expresso el mateix respecte pel procés intern del PNB i que exterioritzo alhora el convenciment que sabran elegir la persona més adient per dirigir el futur del nacionalisme majoritari basc. De dirigents, no els en falten: en tenen de sobres, però dit tot això repeteixo el que vaig dir des de Santiago de Xile en conèixer la notícia: “a mi, m’ha entristit la decisió d’en Josu Jon Imaz. Em diuen que ahir dijous, en algunes tertúlies radiofòniques de Catalunya, algun polític, com ara Puigcercós, expressava satisfacció per la retirada d’Imaz perquè això facilitaria la via independentista a Euskadi. Tot és respectable, però jo, amb qui em sento identificat, és amb en Josu Jon, amb les seves idees, les seves actituds i els suports que té al darrere. A més, crec que un polític seriós no pot alegrar-se que un home de la talla de l’Imaz deixi la política. Tothom sap que no anem precisament sobrats de gent de vàlua al nostre gremi.
M’he llegit, d’altra banda, la carta que ell ha escrit explicant el perquè de la seva renúncia. Impecable! És una carta molt sucosa, que m’ha fet reflexionar molt i voldria destacar-ne quatre notes especials. La primera sobre el respecte que expressa envers els graus i diversos sentiments de pertinença que hi ha al País Basc, la necessitat que convisquin mútuament, i que ho facin amb acords amplis que garanteixin la unitat i no la divisió de la societat.
La segona nota és referent al seu sacrifici personal per garantir la unitat del partit i la tàcita però entenedora invitació a d’altres perquè facin el mateix. La tercera, en relació amb la necessitat d’actualitzar el llenguatge del nacionalisme basc, tot recordant que avui conceptes com estat-nació, sobirania, independència tenen un sentit molt distint del que tenien fa unes dècades. I finalment la quarta nota té a veure amb el lideratge dels partits. Imaz afirma que “un partit no pot portar endavant una modernització necessària en un context de competició pel discurs. La reflexió serena –afegeix- exigeix lideratges no qüestionats i partits units i sòlids”.
Catalunya necessita també modernitzar-se, però no ho farà en el context de competició que ara viu, i molt em temo que la decisió d’Imaz encara aportarà més elements de competició a l’hora de formular un discurs per al nostre país. I passant del país als partits, a Catalunya necessitem lideratges forts, sòlids, no qüestionats permanentment i que quan es qüestionen, sobretot si es fa per motius o capricis personals, és cert que d’entrada el que cal fer és tenir paciència, molta paciència... Tanta com en calgui. Però si arriba un moment que ja no pot més, cal deixar-ho per buscar un altre lideratge amb el desig que el deixin treballar en pau.
Cordialment,
Josep Antoni Duran i Lleida
Barcelona, 14 de setembre de 2007
Efectivament: No perden l'opotunitat d'arraconar CiU
11 Setembre, 2007 20:43
Publicat per csala,
General
"Legítimament i sense que discutim el seu dret" el PSC té una obsessió malaltissa en fer fora Convergència i Unió del govern de qualsevol Institució del nostre país. L’últim cas: Roda de Barà.
El PSC, conjuntament amb els abnegats partits que l’acompanyen, han tingut com objectiu, els darrers mesos, no tan sols la d’obtenir el màxim d’alcaldies possibles, sinó que a més, han buscat fer desaparèixer Convergència i Unió del mapa polític català, un propòsit també compartit pels seus vassalls republicans, tot i que en les darreres setmanes, alguns sectors apareixen cansats de tant servilisme i del lideratge de ‘perfil baix’ que pateix el nostre país.
Un exemple d’aquesta afirmació, el constitueixen les Institucions d’elecció indirecte (Consells Comarcals i Diputacions), on el PSC no ha parat de “regalar” als grups minoritaris i d’escassa representació territorial, la Presidència, per tal de garantir-se així la submissió en els altres àmbits on comparteixen responsabilitats.
Però el PSC, que reiteradament no ha deixat de dimonitzar públicament els governs de CiU i PP, no demostra masses manies, i no te gaires problemes per llençar-se “als braços” dels populars, i pactar amb ells, si això comporta que CiU perdi una alcaldia.
En els municipis petits, molt petits, sempre he pensat que després d’unes eleccions municipals, poden sorgir pactes en principi improbables entre candidats de partits amb posicionaments antagònics, i encara que segurament no hauria de ser així, cal entendre-ho en el marc d’uns lligams de veïnatge que sovint són més forts que les vinculacions del candidat amb la força política a la que representa.
Però aquest no és el cas de Roda de Barà. A l’Ajuntament hi trobem representants que formen part de la maquinària de partit. Per tant cal entendre que els màxims representants territorials del PSC i del PP, han beneit un acord per a fer fora a l’alcalde de Roda quan ni tan sols s’han complert els cent dies de la nova legislatura.
És evident, doncs que si la moció de censura signada i presentada pel PSC i el PP a l’Ajuntament de Roda de Barà fa que aquestes forces polítiques conquistin l’Ajuntament, el “maridatge impossible” del PSC i PP, s’haurà traslladat del Vendrell a Roda de Barà.