Immigració.
28 Juliol, 2006 23:20
Publicat per csala,
General
Aquesta setmana a Roda de Barà, hem presentat les accions d’acollida que a partir d’ara engeguen els Ajuntaments de la comarca que han mancomunat les polítiques d’immigració amb el Consell Comarcal del Tarragonès, amb l’aplicació d’aquestes polítiques esperem començar a posar ordre a un procés d’integració dels nouvinguts.
En aquesta presentació, no vaig poder estar-me, de fer unes reflexions sobre l’actual situació del problema de la immigració. El que fa uns anys era una oportunitat, un repte, ara ja, ningú dubte que hem fracassat, la immigració s’ha convertit en un problema i greu.
Per una banda el drama humà de l'arribada de pasteres, cayucos i de les màfies que trafiquen amb la vida, dia a dia, el testimoni ens l'ofereixen les càmeres quasi en directe, i per l’altra, la realitat que ens indica que en pocs mesos torna a haver-hi a l’Estat quasi un mil·lió d’immigrants sense regularitzar, el que ens fa pensar, a més, que, altres espais, com els aeroports o els Pirineus són un autèntic colador, i ens dona la raó als que dèiem que tants processos de regularització o normalització -com els agrada dir ara- tan sols provocava un efecte ‘crida’ i, per les xifres donades a conèixer, aquesta situació, ha estat especialment seriosa a Catalunya
Les idees romàntiques de les autoanomenades forces d’esquerres i progressistes, han estat un greu error, les polítiques de portes obertes, de processos ordinaris i extraordinaris de regularització, han estat pedaços a una situació conjuntural. I mentre, els Ajuntaments, que no tenen cap competència sobre la immigració, han estat parant el cop com han pogut, l’expressió castellana “capeando el temporal” constituiria una expressió molt gràfica de la situació que viuen els nostres municipis, sense recursos suficients, intentant fer polítiques de sensibilització per evitar el conflicte i d’acomodaciò per intentar evitar la proliferació de ghettos. Alguns fins i tot han entrat a fons en polítiques formatives i ocupacionals, però tot això, no ha servit per avançar cap a una veritable integració. I mentre, alguns responsables polítics estan estancats en el discurs utòpic de la multiculturalitat, altres països europeus, estan plantejant mesures correctores especialment dures, i nosaltres hem de reclamar que aquí també cal posar un punt i final a aquesta situació, i exigir polítiques globals que inverteixin urgentment una tendència que, de seguir així, entenc acabarà sent nefasta, fins i tot, pels propis immigrants ja regularitzats, doncs existeixen dificultats objectives d'integració i inquietuds dins la societat de rebuda que dona lloc a actituds de rebuig gens desitjables.
Candidat.
26 Juliol, 2006 10:13
Publicat per csala,
General
Quan un és regidor del seu poble, te molts mecanismes per a fer arribar, dia a dia, quin és el resultat de la seva feina a l’Ajuntament. En definitiva, retre comptes davant de qui t’ha dipositat la confiança es pot fer, cotidiànament, amb una certa simplicitat.
Però quan s’és diputat al Parlament del teu país; o hi tens un paper molt destacat, de rellevància mediàtica, o aleshores cobren importància tots els arguments que l’Ignasi Riera en el seu dia va destacar en el llibre “Un diputat per no res”.
Recentment vaig escoltar a Lluís Foix insistir en la importància dels mitjans electrònics per a difondre i crear opinió, i en subratllava els blocs com a una magnífica eina per a fer-ho. No ho dubto, especialment amb lletra tan autoritzada com la seva; sempre he pensat que això dels blocs, era una nova moda passatgera dins la xarxa, però és cert també que algun mitjà hauràs d’utilitzar en el teu compromís personal per a fer arribar el dia a dia de la teva feina al ciutadà, o almenys que quedi escrita la teva opinió per evitar actituds arribistes aprofitant la direcció de la tempesta política del moment.
I dic tot això perquè ahir el partit al qual pertanyo, Unió Democràtica de Catalunya, va voler nomenar-me candidat a les properes eleccions al Parlament, i des d’avui mateix, vull comprometre’m amb les persones que dipositaran la seva confiança en la nostra candidatura.
Un compromís que, de manera personal, neix avui en forma de bloc, i del que si bé no n’espero miracles estadístics, almenys servirà per deixar patent, la feina feta. Que no sigui per un no res, com deia en Riera.