Seguretat i castells.
06 Agost, 2006 21:25
Publicat per csala,
General
La desgràcia que suposa la mort de la Mariona, la noia castellera dels Capgrossos de Mataró, comportarà que s’accentui el debat de la seguretat en els castells.
Ja fa anys, un accident a Tarragona amb conseqüències molt greus, va desfermar el debat de la utilització d’elements de seguretat per part dels castellers, en aquell cas és tractava d’utilitzar collarets per a protegir les vèrtebres cervicals.
Ara s’han començat a adoptar mesures de seguretat per a la canalla, es tracta d’un casc de seguretat pensat per a l’enxaneta i l’acotxador.
I és que Seguretat i Festa sempre han estat dos conceptes que han entrat en contraposició. El primer sempre ha cercenat el segon. La seguretat ha estat un valor que amb el temps ha resultat prioritari i bàsic, i amb això hi estic totalment d’acord, i com més elements i mesures s’adoptin sense alterar l'essència de l'activitat, millor, tot i que no sempre el resultat que és presenta és congruent.
Així, per exemple, des d’un punt de vista jurídic, la lucidesa no ha presidit l’actuació del legislador. Si ens rellegim la normativa que regula les festes populars i les manifestacions folklòriques, tot i que no s’al·ludeix directament, no s’hauria de permetre la participació de menors de setze anys en el món casteller. Tothom ha fet la ‘vista grossa’, doncs tots sabem que el pom de dalt, i sovint pisos inferiors, hi intervenen canalla que no han assolit, ni molts menys, aquesta edat.
És important garantir la seguretat, però també ho és protegir el patrimoni etnogràfic, i per tant, jurídicament no és poden cometre errors com l’esmentat, però tampoc cal arremetre, com ho han fet alguns, contra una manifestació identitària tan nostra com són els castells.
Alguns mitjans de comunicació ens han donat a entendre que la castellera dels capgrossos poder s’hagués salvat si hagués portat el casc, però cap mitjà ha fet referència a que els ‘dosos’ no està previst que en portin de casc, per tant el nefast resultat de l’accident hagués estat el mateix.
Acompanyem en aquests difícils moments a la família i al món casteller, i després deixem que es segueixi treballant per cercar racionalment i sense polemitzar el just equilibri entre seguretat i tradició.