Mercaders al Temple
20 Abril, 2007 18:02
Publicat per aladern,
tal com surt
No vull llegir mai més.
Llibres? Quins llibres?
Abans jo pensava que els llibres es feien així:
el poeta arribava, mig obria la boca
i de llampada, l’inspirat ximplet,
començava a cantar.
I això era tot!
Ara m’he convençut que els pistrincs
són el migrat ferment de la creació.
Tan sols dues paraules viuen i s’engreixen:
l’una és “fill de puta”, l’altre és “omplir l’olla”.
Com es pot cantar amb aquestes dues paraules
a la vida, a l’amor, a la rosada i a la flor?
Entre la usura del guany, l’efímera fama,
la popularitat del mediàtic i el share
de la televisió, es passeja el cadàver
del poeta. L’autor, com un gos falder,
va amb el coll agafat per una cadena.
Som nosaltres els qui hem creat mites,
el tretzè dels apòstols, amb supina
ignorància vers l’obra del venerat Goethe.
En tenim prou de l’abrilada mercaderia
que només té estètica a la coberta.
Aquesta
gent que surt un cop a l’any,
com s’atreveixen a dir-se escriptors
i a fer estúpidament de xerraire,
nafrats per l’or i la ronya que ulceren la vida?
D’acord, ens ho hem ben buscat. I jo els diria:
“La més insignificant partícula de la vida
té més valor que tot el que heu escrit i escriureu.”
Entre inflades riuades, l’ossada de Les Rambles
m’ha trepitjat l’ull de poll. Saps?
He saltat sobre algú per clavar-li les dents.
Els curiosos es llancen amb espasmes d’ofegat
per damunt dels llibres a través del meu ull.
No passarà res. Vindrà la nit
i d’una queixalada ho engolirà tot.
Vegeu com el cel envileix de nou,
amb la mà de la traïció esquitxant monedes
en forma d’estels.
La solpostada s’estremeix tot morint-se.
Quina bogeria!
V. Maiakovski –remix-
(he barrejat frases de Maiakovski i de meves i ha sortit això. Ben
actual)
Comentaris
Jo tampoc he comprat mai cap llibre de mediàtics. Jo compro llibres tot l'any, però també m'agrada fer-ho per Sant Jordi per mantenir la tradició, això sí, només poesia i contes per la Violant.
Publicat per Violant 20 Abr 2007, 22:08
Tu sí que ets poeta, i escriptor, i de tot... Gràcies, ramon, per aquest llibre que vas escrivint aquí per capítols i que molts que jo sé haurien de venir a llegir de tant en tant. Abraçades des d'un matí inundat de sol :)
Publicat per isnel 22 Abr 2007, 08:27
reconec, Violant, que tb sóc dels que mantenen la tradició (de moment)però cada cop crec menys en aquest dia (del llibre)
Alto! el que és la rosa no me la salto!!
Publicat per ramon 22 Abr 2007, 12:19
gràcies, gràcies, gràcies... escriptora que escrius per als petits gegants!
I et torno l'abraçada d'un matí inundat de sol i de ganes de viure i de no perdre'm res!
:*)
Publicat per ramon 22 Abr 2007, 12:23