En aquests dies que per mor dels aldarulls amb els estudiants per les retallades, o amb els infiltrats a les manifestacions sindicals de la vaga general del passat dia 19, es parla molt de l’actuació policial i els mitjans emprats pels mossos per impedir o reprimir els violents. Un dels mitjans que es qüestiona és l’ús de les anomenades bales de goma, que ha donat peu al moviment “stop bales de goma”.

    Així que m’he recordat d’una vegada, ja fa molts anys, que me’n va petar una a l’esquena, corrent davant de la policia nacional a Tarragona en una manifestació pacífica, insisteixo, totalment pacífica.

   Va ser el març de 1974, en una mobilització de protesta pacífica per l’execució de Salvador Puig Antich, i que a Tarragona fou completada, com a “torna”, amb la d’un tal Chez Heinz, polac de Polònia, que en un atracament havia mort un guàrdia civil.

   No és que hi hagués una gran multitud, ans al contrari, érem ben pocs concentrats a la Rambla, quan de sobte aparegué un escamot de la policia nacional, amb tot el caire de que anaven a repartir llenya o “madera” en el seu argot.

   Així que per evitar rebre, vam començar a fugir, pels carrers laterals, i quan corria amunt pel carrer de Sant Francesc, me’n va petar una a l’esquena. Com que no era qüestió d’anar a dir-ho a ningú, (eren altres temps) entre els mateixos ex-manifestants, ja hi havia algú entès, que en veure’m el nyanyo a l’esquena, va dictaminar que no havia estat un cop directe, sinó que la pilota venia rebotada després de tocar a terra o a una paret.  

   Efectivament, la cosa diguem que es va poder curar amb unes fregues d’esperit de romaní i un pegat d’herba fam, com hauríem fet uns quants anys més enrere.