dpalma

Les consultes són mecanismes que permeten donar la veu als ciutadans i, siguin o no vinculants, serveixen per prendre el pols a la població sobre determinades qüestions que sovint els interessos d’alguns grups polítics i la incompetència dels altres impedeixen abordar.

 De ben segur que a molts ens hauria agradat que la capital de l’Alt Camp hagués estat entre les primeres poblacions a recolzar la consulta independentista. Tanmateix vull aprofitar aquest escrit per felicitar a les regidores i regidors vallencs que han tingut el coratge de donar suport a la iniciativa popular, especialment a aquells que han sabut prioritzar el consens renunciant al protagonisme. I dels altres, què dir? Es miri com es miri, negar el dret a decidir dels ciutadans deslegitima el polític, que ho és precisament per una decisió ciutadana expressada en unes urnes.

Publicat a El Vallenc. 22/01/2010

   Explica la llegenda que Bernat Calvó, Abat del Monestir de Santes Creus, havia estat des de jove un home pacient i afable a qui no costava gaire esforç escoltar i atendre les necessitats dels seus germans i dels feligresos que s’acostaven al Monestir. Se li reconeixia també una gran intel·ligència darrera d’aquella discreció tan pròpia de les persones humils. Tanmateix, la seva exemplar modèstia el feia ignorar que l’atractiu del seu físic i aquell somrís, que desvetllava unes dents blanques i alineades, despertava l’admiració femenina i l’enveja de no pocs homes.

Per a tots els pares i mares que creuen que la innocència és un do privilegiat que es perd massa aviat. Per a tots els pares i mares que pensen que la màgia de la nit de reis ha de formar part de l’imaginari de la infància però es troben en el difícil moment d’enfrontar-se amb la inevitable pregunta infantil sobre l’existència dels Reis Mags. Per a tots ells he adaptat una bonica història que va arribar a les meves mans. Perquè sé, com tots ells, que les il·lusions infantils s’encomanen i permeten als adults gaudir de moments incomparables i perquè crec que cap infant hauria d’estar privat de la possibilitat d’imaginar.

  Recordant això, i malgrat la indignació, avui m’agradaria reivindicar la feina d’una gran majoria de persones que fan política des d’una entitat, des d’un poble, des d’un Consell Comarcal o des d’un Parlament. Gent que coneixem i que sabem que treballen des del convenciment que es poden fer grans coses i que cal que algú s’hi posi a fer-les. Homes i dones que, malgrat l’estigma social que els penja del coll, dediquen moltes hores, que no sempre cobren, a fer reunions, a negociar, a canviar normes, a buscar recursos i/o a impulsar projectes per intentar, com poden, millorar les  nostres condicions de vida. Resulta injust permetre que un grapat d’indesitjables aconsegueixin fer invisible tanta feina.

Article publicat a El Vallenc. 06/11/2009

S’explica que després de la desamortització de Mendizábal, el monestir va patir llarg temps els saquejos de lladres que s’acostaven al recinte per emportar-se tot allò que pogués servir-los...

(segueix) http://senseanarmeslluny.blogspot.com/2009/10/la-lleialtat-de-roger-de-lluria.html

Ens aixequem amb el cas Palau i el darrer cognom que sentim abans d’anar-nos a dormir és el d’en Millet. El sensacionalisme mediàtic repeteix la mateixa noticia un cop rere l’altre, sense afegir-hi cap informació nova que justifiqui la insistència. Sort en tenim que els somnis siguin espais inexpugnables, encara! 

I és que la saturació informativa converteix en agonia mediàtica qualsevol tema i el sensacionalisme i la falta de rigorositat provoca cansament i desconfiança a la majoria de mortals que, davant de la impotència, acaben optant per la resignació. Ben mirat, potser sigui aquest l’objectiu, oi? 

Dit així pot semblar una sèrie veneçolana de poc pressupost. Però, ha quedat demostrat que la llibertat d’informació que esgrimeixen molts professionals de la comunicació no és garantia de veracitat, ans al contrari. En la majoria de casos només s’utilitza per manipular l’opinió pública, que d’estar desinformada passa a estar mal informada, i per pressionar els poders polítics i judicials.

  El cas Millet és, doncs, un exemple de l’espectacle que es produeix quan tots els poders (l’econòmic, el polític, el judicial i l’anomenat“quart poder”) decideixen fer us dels mitjans de comunicació per aportar les seves “informacions”. Un desgavell tediós i vergonyant del qual no se’n lliura ni l’apuntador. Si més no, en Perry Mason ho acabava tot en una hora (amb els anuncis inclosos).

Aquest cap de setmana la celebració de la Diada tindrà la mirada fixada en Arenys de Munt, la primera població que ha estat capaç d’impulsar una consulta sobre la independència de Catalunya. La iniciativa popular va ser aprovada pel Ple de l’ajuntament el passat més de juny i els veïns i veïnes d’Arenys quedaren convocats a les urnes per al 13 de setembre.

  Potser, el silenci estival va fer pensar a molts que el diumenge electoral podria transcórrer amb normalitat. Però no.  (Segueix)

Els origens de la majoria de les llegendes es desconeixen. Potser siguin històries transformades per la imaginació o, tal vegada, sigui la imaginació que acava convertida en història. Santes Creus té un grapat de llegendes, la majoria amb un rerefons espiritual relacionat amb el Monestir. Aquest que transcric és un original relat que m'ha fet arribar en Manel i que demostra que les llegendes existeixen perquè algú, en algun moment, va tenir la gossadia d'imaginar-les.   (Segueix)