Aquest cap de setmana la celebració de la Diada tindrà la mirada fixada en Arenys de Munt, la primera població que ha estat capaç d’impulsar una consulta sobre la independència de Catalunya. La iniciativa popular va ser aprovada pel Ple de l’ajuntament el passat més de juny i els veïns i veïnes d’Arenys quedaren convocats a les urnes per al 13 de setembre.

  Potser, el silenci estival va fer pensar a molts que el diumenge electoral podria transcórrer amb normalitat. Però no. Davant la possibilitat que aquesta consulta pogués crear precedent i provocar una pandèmia consultiva de límits imprevisibles, ha estat Ciutadans qui s’ha penjat “l’honor” patriòtic d’aixecar la llebre i demanar la prohibició de l’acte.  

  A les espanyes, la Falange es mobilitza contra la activitat “anticonstitucional”, impulsada per uns “insurrectes” (véase: “etarras” “rojos”) que s’entesten a demanar l’opinió als ciutadans, i convoca una manifestació d’àmbit estatal per al mateix dia. No per provocar enfrontaments, és clar, sinó per a defensar els drets de tots aquells ciutadans “demòcrates” que no volen permetre que les urnes puguin omplir-se de vots independentistes. Els falangistes “forcen” els advocats de l’Estat a presentar recurs contra l’acte i l’endemà mateix una jutgessa, en una demostració de eficiència desconeguda als nostres serveis públics, desautoritzava el consistori arenyenc a cedir les dependències municipals per aquest tipus d’actes. 

  És ben cert que l’esvalotament espanyolista dóna una ressò internacional a un acte que d’altra manera no hauria sortit de les nostres fronteres. Tannmateix, valdria la pena esbrinar quants enrenous més s’han de provocar per tal que l’opinió internacional faci quelcom per impedir que les lleis d’un estat europeu continuïn limitant els drets de lliure participació dels pobles. Caldria preguntar quan de temps pensen tolerar les coaccions i les intimidacions que les lleis espanyoles permeten a certs grupuscles anticatalanistes. Caldria saber quant s’ha de cridar per tal que la Unió Europea intervingui davant d’una llei de partits que, aplicada de forma selectiva i discriminatòria, il·legalitza uns mentre permet les manifestacions públiques d’altres. 

  Per si serveix d’alguna cosa ho tornaré a dir: Jo, també vull ser consultada!

Publicat a El Vallenc. Set/2009