Malauradament, i com passa sovint amb l’excés d’informacions contradictòries, l’incomprensible debat sobre els transgènics lluny de despertar l’interès de la població els acaba provocant un cert tedi. I dic incomprensible perquè quan els arguments es basen en informacions “contrastades” de científics reconeguts que signen manifestos tant a favor com en contra de la manipulació genètica, a la resta dels mortals no ens queda altra cosa a fer que esperar que s’aclareixin els “experts”.

  He d'admetre que dels riscos i dels avantatges de la producció transgènica hi entenc ben poca cosa i que la meva informació sobre el cultiu convencional no va més enllà de saber que de fa molts anys els agricultors tenen prou feina per produir allò que el mercat demanda: fruites i verdures grans, lluents i durables.

  (Segueix)


 

Ja tenim aquí un altre dia d’eleccions. Aquestes són les europees. Sembla, per les estadístiques de participació, que són les que menys interès desperten. Tal vegada, com diuen, la distància quilomètrica no ajudi els ciutadans a sentir l’Eurocambra com un òrgan de govern pròxim i decisiu en moltes qüestions que els afecten.

 

  S'ha d'admetre que resulta difícil entendre què carai poden fer 785 persones assegudes a Brussel·les, totes elles mudades, amb micròfons i auriculars.  (Segueix)


 

Parlo sovint de la ciutat de Valls. Sempre intento recordar i defensar que Valls, com a capital de l’Alt Camp, ha de ser el referent social i cultural de la comarca i, per tant, les administracions, i els seus responsables, han de trobar mecanismes per garantir la millora dels serveis públics i vetllar pel seu bon funcionament.

  

  De ben segur que es podria parlar d’algun altre espai de la ciutat, però m’agradaria fer-ho de la biblioteca pública.  (Segueix)


 
La història de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus es remunta 65 anys enrere i la va començar a escriure un grup d’historiadors que van entendre la necessitat de investigar el monument i el seu entorn per tal de donar-lo a conèixer i ajudar a preservar-lo. 

  S’han fet moltes activitats en aquest sentit i, des de fa 8 anys, s’organitza un cicle de conferències adreçades a tots els públics, resultat d’estudis d’aprofundiment a càrrec de reconeguts estudiosos.

   El temes que tracten acostumen a tenir un format molt pedagògic i entenedor i contemplen des de xerrades a l’aire lliure que descobreixen la història del monument des dels diferents espais que l’envolten fins a col·loquis acadèmics que expliquen l’edifici a través dels seus habitants, aprofundint en l’estudi de la vida monàstica de l’ordre del Cister.

  Des de fa una anys, però, els responsables de l’Arxiu Bibliogràfic han fet una aposta decidida per incloure, també, conferències que parlin de la història més recent de la població de Santes Creus. Una història encara per escriure que resta a l’ombra, tal vegada menystinguda davant la magnitud de l’edifici cistercenc.

   Enguany l’Arxiu proposa, entre d’altres, la conferència “els refugiats a Aiguamúrcia durant la guerra civil espanyola” i “la moneda d’or al diplomatori de Santes Creus” i és especialment recomanable la passejada al voltant del Monestir de la mà de Josep Maria Fuguet, prevista per al dia 2 d'agost, (a les 10:00 h. a la Pl. Jaume el Just).  

 

Per a saber més coses de l’Arxiu: http://www.usuaris.tinet.org/absc/


 
Fa uns dies mantenia una conversa amb un veí sobre la situació política actual i les dificultats que mantenen enquistades les negociacions sobre el finançament català. Un tema que, per repetit, malauradament s’està convertint en recorrent, com qui parla del temps o s’interessa per la família com a inici de qualsevol conversa. Què? Com ho tenim? Se’n sortiran amb el finançament?. La tertúlia, però, va anar creixent en nombre, amb la incorporació d’algun veí que aturava per un moment la seva passejada, i l’ambient era distès i respectuós cap a totes les sensibilitats. Opinions van haver de tots colors. Totes àmpliament conegudes i repetides: Que si sempre és el mateix, que si els polítics això, que si els polítics allò, que si no s’aconseguirà res, que si quedarem com uns xitxarel·los, que si al final faran el que voldran, que si el desencís ...    

 

Però enmig de tot aquell garbuix de comentaris n’hi va haver un que em va sorprendre: “no s’ha d’afluixar”. És clar que la sorpresa no la va despertar la frase sinó qui la pronunciava. És tracta d’una d’aquelles persones que sempre intenten mantenir-se al marge de polèmiques i que acostumen a fugir de pronunciaments concloents. Fins i tot podria dir-se que les seves tendències no han estat mai catalanistes. En canvi manifestava amb claredat que el finançament era la clau del futur de Catalunya i que no es podia claudicar en un tema tan important.  

No recordo ben bé com, la conversa va derivar cap al futur model d’estat (espanyol, és clar) i el mateix veí va exposar que cada cop hi ha més gent a Catalunya que aposta per una opció federal. Vaig entendre que feia referència a gent com ell. Persones que fa uns anys ni tan sols es plantejaven el federalisme i que ara se’l miren com una fórmula necessària per aconseguir més “autonomia”.

 

Això ens va fer pensar: Si, tal com diuen les enquestes, estan creixent les opinions que aposten obertament per l’independentisme, aquestes noves incorporacions deuen correspondre a persones que fa uns anys ja tenien assumit, com a mínim, el model federal i que vistes les possibilitats reals actuals no els ha estat difícil convèncer-se de la necessitat de fer una passa més enllà. Potser, si es valora la teoria d’aquest veí, s’incorpora gent nova al corrent federalista però aquest corrent no està augmentant. Això voldria dir que també en perd, d’adeptes. I no és difícil imaginar que la deserció sigui a favor de posicions més contundents, la qual cosa refermaria la teoria de l’increment de les preferències sobiranistes.  

 

Bé, hipòtesis al cap i a la fi. Conjectures de tertulians al bell mig de qualsevol plaça, una tarda assolellada d’aquesta benvinguda primavera.


 

El dia del llibre i de la rosa és una festa tradicional que Catalunya viu amb plenitud i exporta de fa temps. Malgrat que el consumisme fa català el dia de Sant Valentí, o de los enamorados que es celebra durant el mes de febrer, el nostre dia per commemorar l’amor, i l’amistat, té lloc a la primavera, el 23 d’abril.

  

Dissortadament no és festa laboral i cada any hem d’esgarrapar hores d’on sigui per poder passejar l’ambient dels carrers, plens de llibres i roses. Hi ha molta gent contrària a aquesta celebració, per considerar-la consumista. D’altres defensen que consumir cultura és apostar pel futur individual i col·lectiu i que aquesta festivitat serveix per promocionar escriptors i per potenciar l’hàbit per la lectura.

  

La tradició popular, però, estableix que els homes han de regalar roses i que les dones compraran llibres per obsequiar els homes. Un costum que històricament ha semblat reservar el privilegi de la lectura al gènere masculí i l’únic que ha permès potenciar de la dona són les glàndules olfactives.

 (Segueix)
 
Parades plenes de llibres que esperen, autors gargotejant dedicatòries memoritzades, riuades de persones cercant titulars per regalar...  

 

Ben mirat no sembla difícil relacionar el Dia del Llibre amb el Dia de la Mona. Ambdues són celebracions de tradició popular. Ambdues, també, estan fortament arrelades a Catalunya i, ambdues, són commemoracions destinades a potenciar el consum d’un determinat producte.

 (Segueix)


 

Jo pertanyo a una generació que quan anava a escola la màquina més complexa que tenia era una calculadora. Una generació que va veure néixer l’ordinador quan tot just s’incorporava al món laboral. Aquell ordinador en format MSDOS, de lletres verdes sobre pantalla negra. Un sistema operatiu que just quan començaves a entendre’l va quedar obsolet, desplaçat per un WINDOWS jove, dinàmic i manejable que ens va ajudar a fer el salt definitiu de l’era del paper a la tecnològica. (Segueix)


 

Fa un parell d’anys es va publicar un petit llibre dedicat a Santes Creus i a les terres del Gaià. Un treball curós i entranyable on la prosa i la pintura s’agermanen. Josep Santesmases dibuixa les paraules i la imatge l’escriu Joan Cunillera.

Una de les vuitanta-vuit “proses pintades” està dedicada al portal de l’Assumpta de Santes Creus i l’únic que em sap greu és que puc transcriure el text però la imatge no l'he aconseguit afegir (si algú hi està interessat la pot trobar a l'àlbum).

Si hi ha cel, i el cel tingués porta, seria com jo, la de l’Assumpta: de pedra picada, de motllura ben dibuixada, sense luxe, ni massa guarniment, deixant entreveure als homes la pau que dins s’hi guarda. Viatgers, passeu-me lentament: tinc una, dues i tres portalades per fer més conscient i pausada l’entrada. Que el cervell us retingui el cor ansiós d’obrir els ulls a la plenitud corprenedora que, sense parar, us obro i us tanco.

Si hi hagués cel, i el cel tingués plaça, seria com la que veureu. Entreu i esguardeu: és o no un miratge? 

Santes Creus i les terres del Gaià. Proses pintades. Arola editors.

Adreces d'interés:

http://www.monestirs.cat/monst/alcamp/ac01creu.htm

 


 

La Nàdia és una nena que ja té 9 anys. Neta d’immigrants arribats a Catalunya la dècada dels seixanta, la Nàdia ha viscut sempre a Sant Andreu de la Barca, una ciutat que, tot i quedar a 40 quilòmetres de Barcelona, ja forma part de la seva àrea metropolitana. Fa uns 40 anys era un petit poble que vivia de la pagesia. Les necessitats, però, del fenomen migratori d’aleshores va anar reduint els camps de fruiters i l’horta als enjardinats espais públics actuals i aquell petit poble es va convertir en una de tantes grans ciutats industrials. Actualment hi viuen més de vint-i-cinc mil persones i quan passeges pels seus carrers costa trobar algú que enraoni en català.

 

Tot i l’entorn social i les arrels lingüístiques familiars, la mare de la Nàdia intenta conversar amb ella en aquesta llengua, perquè vol que l’entengui com a pròpia i pateix en adonar-se que la seva filla no té accés a la normalitat lingüística tan predicada des de les institucions catalanes. La seva filla s’educa en castellà.  (Segueix)