Besllum
03 Abril, 2007 10:26
Publicat per aladern,
de versos i rimes
La tarda s’atura en un replà
amansit
i arrenca a tremolar un
plugim d’inquietud.
Tot es desdibuixa menys la
teva presència,
que és ben viva sota les
gotes del desmai.
Què fas aquí, sol i
inclinat? No és repetible
aquella blavor tan blava de
la llum del matí,
ara que les flors esclatades
et diuen adéu.
Tant és, oi? Les hi posaràs
un somriure
perquè has comprès que les
carícies vénen
de l’ànima nouvinguda d’una
flor irrepetible.
10 Comentaris |
0 RetroenllaçOs