Xavier Sabaté

Els darrers fets que s`han produït a Espanya, amb la sortida al carrer de la jerarquia catòlica demostren que és la pròpia Església que va en contra d`ella mateixa.

És ella mateixa que va contra el que diu que vol ser: Universal. De fet, catòlica ve del grec καθολικÏŒς que vol dir Universal. Però a aquest pas no ho serà mai i cada cop es veurà reduïda a una menor part de la societat. Al nostre país no queden vocacions i han de venir sacerdots d’altres continents. Molts dels qui volíem ser-ho ens vam sentir apartats per diferents causes, amb un denominador comú: no pensàvem que en els temps que vivíem poguéssim donar testimoni d`una fe que se`ns presentava molt llunyana de la realitat.

És ella mateixa, l'Església  que sembla busca raons  per anar contra milions dels seus feligresos o contra més persones encara que estaríem disposades a ser-ho.

És ella mateixa que condemna les persones que no es consideren cristianes. És ella que ens retro-treu a molts anys quan en ple franquisme capellans i bisbes acompanyaven complaguts i somrients el mateix Caudillo entrant sota pali, com si fos la  pròpia custòdia, a les esglésies i catedrals. Mentrestant, milers de ciutadans eren afusellats acabada ja la guerra civil, altres van romandre a les presons durant molts anys i encara altres a l’exili. Les mateixes sotanes, els mateixos revestiments, les mateixes paraules en nom d'un Déu que hauria de ser presentat com misericordiós i de tothom i sempre se l'han volgut apropiar perquè només fos d'uns quants.

No em puc creure que ara parlin de drets humans els qui van consentir en aixafar-los durant dècades i mai no ho van denunciar sinó que van fins i tot incitar a anorrear-los.

Ni em puc creure que parlin de perill de dissolució de la democràcia els qui tenen més de la meitat de la humanitat discriminada i sense els mateixos drets que els homes heterosexuals: ni les dones ni els qui no són heterosexuals tenen la mateixa consideració que els homes, únics éssers que es veu que sí que poden ser ministres d’aquest Déu que prediquen i que segur que no és el veritable si no és de tots. Però és un  Déu el seu que va predicar les Benaurances i que sí que seria el meu si me’l presentessin així .

S’ha preguntat algun cop la jerarquia catòlica per què a Israel, el poble on va nèixer el fundador de l’Esglèsia catòlica no hi ha catòlics ? Surt al carrer l’església catòlica a Israel per reclamar pau al poble on va nèixer ara fa dos mil vuit anys Jesucrist, signe de pau ? Quan un va a Israel es queda garratibat que no hi hagi cristians. Aquí passa alguna cosa, no ? És estrany. Per què l’església catòlica no ha programat mai més que missions de guerra com les creuades, és a dir, matar en nom de la creu, a Terra Santa ? No seria lògic que s’hagués preocupat d’evangelitzar la terra on va néixer el seu fundador i enviar-hi els millors pastors de què ha disposat durant aquests dos mil anys de la seva existència ? No va tornar Pere a Roma per ser clavat en creu ? En cavi s`ha preferit la comoditat d`un Estat terrenal construït a Roma, la capital de l`Imperi on l`emperador Constantí, amb l`Edicte de Milà de 313 va establir la llibertat de religió posant fi a les persecucions contra els cristians. Quina ironia que ara els perseguidors siguin els jerarques de la Conferència Episcopal i els perseguits els qui no practiquen la sexualitat o no formen la família a la manera com s'ha inventat la jerarquia catòlica.

I ja que parlàvem de Sant Pere, no va ser ell, el primer Papa, qui va assistir al Concili de Jerusalem , en el qual va donar suport a la línia de Pau  - l'anomenat apòstol dels gentils -d`obrir el cristianisme als gentils, front als qui el seguíen lligant a la tradició jueva ? .

Que no ens vulguin donar lliçons i que ens tractin a la resta de mortals amb més humilitat i amb més caritat. Simplement com la que intentem practicar amb ells els qui pensem, amb dolor, que no se la mereixen. Que ara blasmin i vulguin fer fora un Govern que, entre altres coses, legalitza i considera iguals els i les homosexuals, que impulsa per primera vegada a la història una llei per atendre la dependència o una altra per atendre les dones, víctimes de la violència de gènere. No és anar a favor de la família això ?

Per cert, he tingut pares profundament catòlics i dos avis també però els altres dos no creients. I és a partir d’aquests darrers, que sempre he comprès en tota la seva dimensió la cançó d’Atahualpa Yupanki “ Preguntas sobre Dios " que podeu baixar i/o escoltar aquí . I com jo, milions i milions de persones.

Un día yo pregunté:
¿Abuelo, dónde esta Dios?
Mi abuelo se puso triste,
y nada me respondió.w

Mi abuelo murió en los campos,
sin rezo ni confesión.
Y lo enterraron los indios
flauta de caña y tambor.

Al tiempo yo pregunté:
¿Padre, qué sabes de Dios?
Mi padre se puso serio
y nada me respondió.

Mi padre murió en la mina
sin doctor ni protección.
¡Color de sangre minera
tiene el oro del patrón!

Mi hermano vive en los montes
y no conoce una flor.
Sudor, malaria y serpientes,
la vida del leñador.

Y que naide le pregunte
si sabe dónde esta Dios:
Por su casa no ha pasado
tan importante señor.

Yo canto por los caminos,
y cuando estoy en prisión,
oigo las voces del pueblo
que canta mejor que yo.

Hay un asunto en la tierra
más importante que Dios
es que naide escupa sangre
pa’ que otro viva mejor.

¿Que Dios vela por los pobres?
Tal vez sí, y tal vez no.
Pero es seguro que almuerza
en la mesa del patrón.

Sempre he pensat que la cançó no va contra Déu sinó contra aquells que donen testimoni equivocat,com els qui l`estan donant al nostre pais. I que els pitjors enemics de l’Església els té la pròpia Església al seu interior. Són aquells que ens han fet perdre la fe dels nostres pares precisament perquè no hem vist gairebé mai l’Església catòlica al costat dels qui hauria d’estar. Entre altres, del costat de totes les famílies i no només de les que no se sap de quina màniga s’han tret que han de ser com ells diuen. Per qué no acullen a les persones que voluntàriament i de bona fe volen construir i desenvolupar la seva família des de l’amor que, per cert, també es pot expressar – faltaria més - de forma diferent a la que diu la jerarquia catòlica ? Volen continuar eternament infligint dolor als i les homosexuals que no se sap per qué han de corregir la seva inclinació sexual ? O no té l`Església en el seu si persones homosexuals ? O no té l`Església en el seu si persones, sacerdots i monges que practiquen el sexe ? I com poden aconsellar espiritualment i sobre qüestions sexuals ells que prohibeixen el sexe a milions de persones i a ells mateixos ?

Amb tot el respecte, no poden parlar de democràcia els qui un cop designats - que no elegits pels fidels -, són pastors, bisbes, cardenals i papes per sempre. Aquests no poden parlar de democràcia. Com tampoc poden fer-ho mentre no acceptin que hi ha principis diversos i no només els seus que inspiren i han d'inspirar la conducta humana. Principis que poden provenir de diferents fonts; fins i tot estaríem disposats a admetre que de Déu, però que no són indiscutibles perquè si fos així encara estaríem a l’edat de pedra.

Durant segles no han volgut compartir la veritat que el mateix Jesucrist li va dir a Pilats - que ni va voler escoltar - que no existia fora de Déu. No els aniria malament llegir l'excel.lent article que el compromès bisbe català Pere Casaldàliga va escriure fa uns mesos citant aquest diàleg de Jesucrist i Pilats. Casaldàliga diu en aquest article coses tan interessants com aquesta: " Juan XXIII abogaba por “una Iglesia de los pobres, para que fuese la Iglesia de todos”.  Però mai no reivindiquen ni citen Joan XXIII ni els teòlegs que sí que ho fan i que diuen que el Vaticà hauria de desaparèixer. Els costa massa ser dels pobres i demanar perdó mentre ens aconsellen a la resta que ho fem constantment. Ni han demanat perdó - ni pensen fer-ho ? - per tant de sofriment, per tant contradir la doctrina de Crist durant anys i anys. I a la "catòlica Espanya " van preferir ser al costat dels qui van prohibir per la força de les armes la democràcia i les llibertats. Que ara vulguin erigir-se en defensors de la democràcia fa plorar més que riure. Ho dic de cor i amb dolor.

A veure si d’una vegada accepten que la societat és diversa. Perquè si no és així, ja tornem al partit únic.

Finament. On, a més d’Espanya, l’Església catòlica gosa manifestar-se públicament al carrer ?. On, i mai quan governa la dreta, a més de “la catòlica Espanya” ? Recorden aquesta expressió amb accent italià des de la basílica de Sant Pere durant anys i anys ? Podran acceptar algun dia que Espanya pot i ha de ser plural com qualsevol altre país del món ? Per què mentre va governar Aznar , malgrat que la legislació sobre l’avortament era la mateixa, no van sortir mai. Per què no van criticar ni van sortir al carrer amb nosaltres a favor de la pau davant de la guerra o quan no es fa una política social a favor dels i les qui més la necessiten ?