Frankfurt, Birmània, Kabul

Publicat per fxsabate | 15 Oct, 2007
  

Frankfurt

 

1 – Excel·lent la participació de Catalunya a la Fira del Llibre de Frankfurt. Andorra, Ses Illes, l’Alguer molt ben representats. Fatal el govern del País Valencià. El PP no creu ni en la unitat de la cultura ni de la llengua que és la mateixa a Alacant que a Palafrugell diguin el que diguin.

 

Enllaços que us poden interessar:

 

El web oficial de la presència catalana

 

Discurs del President de la Generalitat

 

Discurs de Monzó en versió escrita i en versió video:

 

Actuació de la Vella dels Xiquets de Valls:

  

Exposició Cultura Catalana Singular i Universal 

   

  

  

2 – La nostra cultura i la nostra llengua necessita com totes les cultures i totes les llengües de promoció i projecció internacionals

 

3 – Bona promoció dels nostres escriptors tarragonins Josep Anton Baixeras i Olga Xirinachs així com de la candidatura de Tarragona a ser la capital cultural europea del 2016 presentada per l'alcalde Ballesteros i el regidor Sergi de los Ríos.

 

4 – Excel·lent la notícia coneguda aquests dies en el sentit que Catalunya serà la cultura invitada a la Biennal de Venècia del 2009

 

5 – Tantes bones notícies no ens fan oblidar els problemes de la cultura i la llengua catalanes i les seves solucions. Ens cal treballar molt en molts camps per no dir en tots. El de l’ús n’és un, però el de la projecció internacional, un altre. No estaria malament que ens fixéssim com a primer objectiu l’estat Espanyol la Constitució del qual diu que prestarà especial protecció a les diverses cultures i llengües que hi conviuen.

  

Birmània

 

 

Al sud de Xina, amb prop de 60 milions d’habitants, amb una de les esperances de vida més baixes de la regió, Birmània està governat per un regim militar des de 1962 i no es celebren eleccions parlamentàries des de 1990 quan l’actual junta militar del SPDC va perdre davant la Lliga Nacional per a la Democràcia. El règim fa que líders opositors com la Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi estiguin en arrest domiciliari

 

La Junta Militar s’ha vist afectada aquestes darreres setmanes per massives protestes dirigides per monjos budistes que són reprimides brutalment

 

Aquesta passada setmana les notícies referides a Birmània són de l’estil de

 

“ Emissari d’ONU en gira asiàtica mentre a Birmània segueix la repressió”

 

" La Junta Militar restaura l’accés a Internet a Birmània però manté bloquejades webs de mitjans estrangers "

 

Preguntes sense resposta:

 

1 – Si hi hagués petroli o gas, algú estaria pensant en bombardejar la capital Naypyidaw i potser es posaria com excusa que hi ha armes perillosíssimes ?

 

2 – No podem fer res per 60 milions de persones com nosaltres, ni més ni menys, amb aspiracions, am projectes de vida, amb nens i grans, amb creadors i artistes, amb esportistes que també volen superar-se, en definitiva, amb germans nostres ?

  

Kabul

 

Al teatre Fortuny de Reus , el passat divendres dia 12 vàrem tenir el privilegi d`assistir a la primera representació a Catalunya de Homebody Kabul (Llar, Kabul)

de Tony Kushner. Director: Mario Gas Intèrpret/s: Vicky Peña, Mohamed El Hafi, Hamid Danechvar, Roberto Álvarez,..

 

Més de 3 hores d`excel·lent teatre i de molt bones interpretacions de grans actors.

 

Obra sobre les relacions entre Orient i Occident, una crítica de cada model de vida, una crítica també dels fonamentalismes. I per què no dir-ho, també un retrat de la misèria humana, de les limitacions de la nostra condició. I una apel·lació  a la solidaritat

         
    
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

60 segons a Frankfurt

Publicat per fxsabate | 9 Oct, 2007

Frankfurt

Frankfurt 

El discurs més curt que mai hauré fet: 

Honorable Vicepresident,

Senyores i senyors,

 

És un honor fer ús de la paraula en aquest trascendental marc de la promoció de la cultura catalana que és  la Fira del Llibre de Frankfurt.

 

Ho és també com a filòleg d’una llengua minoritària perquè veig que la cultura catalana té i tindrà futur.

 

Ho és també com a català perquè afermar les possibilitats del nostre país, entrar en tots els registres, també en el de la promoció internacional, és imprescindible.

 

Ho és també com a europeu perquè els llaços històrics dels europeus no poden tenir altra sortida que l’increment de les relacions i la consolidació d’institucions comunes.

 

En un context de mundialització que despersonalitza i uniformitza les cultures i encara més les minoritàries, estem a favor de la singularitat, de la personalitat pròpia dels pobles, de les cultures i de les persones. És l’única manera de trobar-li un sentit a la vida.

 

Una mostra d’aquesta manera de ser, d’entendre el món i d’expressar-nos que tenim els catalans us la presentem amb orgull, amb preocupació, però també amb esperança.

 

Perquè, en definitiva, els pobles tenen el futur que ells mateixos decideixen i nosaltres hem decidit que volem continuar essent una nació  amb una cultura pròpia, oberta al món i amb capacitat d’incorporar, de sumar i d’afegir.

  

Moltes gràcies,

Danke schön.

  
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Pregó Festes del Pilar al Centro Aragonès ‘El Cachirulo’

Publicat per fxsabate | 7 Oct, 2007

 
bandera d'Aragó

bandera d'Aragó 

 

Srs. president i president adjunt del Centro Aragonès El Cachirulo de Reus

Regidores i regidors, autoritats

Aragoneses i aragonesas del Cachirulo,

Amics i amigues

 

I, com deia el poeta Miguel Labordeta:

 

“ Y al hermoso desconocido que me leerás dentro de  mil años, para ti mi mensaje humano por encima de todo “

 

Perquè això que comencem avui és un acte molt humà, el de començar una festa i les festes sempre han anat unides a les arrels més profundes de la raça humana

 

1 - Agraïments

 

-Agraïment per la invitació. I no és un compliment sinó  un honor i una satisfacció donar inici a les Festes del Pilar que celebreu al Centro Aragonès, a Reus. Molts altres centres aragonesos d’arreu de Catalunya –n’hi ha 23, en total, sent la comunitat autònoma que més en concentra- celebren aquestes festes any rere any. Entre altres el Centro de Aragón de Tarragona del qual en sóc soci i ara veureu per què.

 

Doncs és perquè les meves arrels són Caspe – on va néixer la meva mare - , Bellver de Cinca – el meu avi - i Castejón de Sos – la meva àvia –

 

I encara més, algú va dir un dia que un és d’on ha fet el batxillerat. Llavors jo hauria de ser de Barbastro i a fe que també me’n sento una mica de la ciutat dels Germans Argensola, poetes que si no haguessin estat coetanis al segle XVI – segle d’or – de tants genis de les lletres castellanes, se’ls tindria en més consideració. I malgrat que Cervantes ja els elogiava, no són el coneguts i valorats que es mereixen

 

Jo avui els vull reivindicar , al menys un d’ells , Bartolome Leonardo de Argensola  en un sonet que sempre em va impresionar i que abans em sabia de memoria

 

A UNA MUJER QUE SE AFEITABA Y ESTABA HERMOSA



Yo os quiero confesar, don Juan, primero,
que aquel blanco y color de doña Elvira
no tiene de ella más, si bien se mira,
que el haberle costado su dinero.

Pero tras eso confesaros quiero
que es tanta la beldad de su mentira,
que en vano a competir con ella aspira
belleza igual de rostro verdadero.

Mas ¿qué mucho que yo perdido ande
por un engaño tal, pues que sabemos
que nos engaña así Naturaleza?

Porque ese cielo azul que todos vemos,
ni es cielo ni es azul. ¡Lástima grande
que no sea verdad tanta belleza!

  

Sentir a prop la cultura d`una col·lectivitat, sentir-la pròpia i celebrar les Festes del Pilar és un orgull per vosaltres, al qual em sumo  per les meves arrels aragoneses i també com a català de l’Ebre, un altre nexe - el del riu - d’unió de les dues comunitats .

  

2 - Cultura i història

 

La història ens ha agermanat Aragó i Catalunya i el futur ens convida a fer també camí junts: des de Jaume I , nen tancat i guardat al castell de Monzon sota la tutela dels templers.

 

Però jo diria que això ja ens ve dels romans, no ? De fet, Caesaraugusta i Tarraco ja van ser idea intel·ligent d’ells, dels romans i penso que encara ara seguim les seves passes. Quan a Saragossa es projecta una gran zona logística no es fa mes que aprofitar la seva bona situació geogràfica que van descobrir els romans. I ja el riu era un bo nexe d`unió entre les terres del nord i del sud del riu. Però també amb els àrabs varem estar agermanats per costums i usos, olors i menjars, forma de veure el mon i d`expressar-nos. Ja sabeu que fins i tot hi ha una tradició no certa que diu que un tal Aben Jot - si cliqueu aquí us podreu baixar la cançó que li va dedicar Quico el Cèlio a Aben Jot -  desterrat de Valencia), arriba a Calatayud i dona a conèixer una melodía de la seva invenció, a la qual donaren el nom de jota. · "La jota se llama jota, / porque la inventó Aben-Jot / y se llama aragonesa, / porque aquí se bautizó."·. Tot es fals, perquè la paraula ·jot· no existeix en àrab clàssic com a nom comú o cognom i ·aben· significa ·fill· ó ·descendent·.

 

Sigui com sigui, la jota és un element cultural que també ens agermana i que durant segles ha servit per descriure les vivències més quotidianes, naturalment molt centrades en la vida rural

  

Cuando me voy a labrar

Y te veo en la ventana

Se me alegra el corazón

Para toda la semana

  

No te subas a la parra

Que te tendràs que bajar

Y a más de no coger uvas

Te puedes estozolar

Diuen que tu no em vols

Perquè sic pastor i guardo

Algun dia me’n veuràs

Amb quatre mules i un carro

I ja que som a les festes del Pilar:

Venimos de las olivas

Y entramos por el portal

A darle las buenas tardes

A la Virgen del Pilar

 

Y ahí van unas de este pregonero

 

Es tanto lo que te quieren

de Reus los aragoneses

que en estas fiestas te dicen:

“ mucho más de lo que crees”

y pa este año que viene

te piden que bien les guardes

pues las jotas que te cantan

la aprendieron de sus padres

y pues tanto que conservan

tradiciones de su tierra

en Catalunya y en Reus

practican la su nobleza

que Aragon y Cataluña

lo mismo otrora fueron

pa el futuro pueden ser

si van juntos , los primeros

   

3 – Futur: reptes comuns, oportunitats compartides

3.1 - Les migracions 

Bé, doncs en aquestes darreres dècades de la història, Aragó i Catalunya han canviat molt. El 22 % de persones nascudes a Aragó no hi viuen perquè han marxat. En el cas de Teruel , un 54 % ¡¡ . Com vosaltres i la meva família materna. I com tants i tants. Difícilment es troba algú a Catalunya que no tingui algun aragonès o aragonesa entre el seu cercle d`amics

 

Però ara a l’Aragó ja hi ha un 9 % de persones immigrades i a Catalunya un 13 %.

 

Per tant , tenim fenòmens similars que són reptes que hem d’afrontar amb decisió. Hem de fer un bon acolliment i vosaltres ja en sabeu d`això perquè

 

Reus és una ciutat d’un potent entramat associatiu, del qual en formeu part i amb una extraordinària capacitat de sumar i d’encomanar, de contagiar reusenquisme al mateix temps que permet i fomenta la preservació de les arrels. Reus, com Catalunya ha demostrat ser un país integrador, que respecta les tradicions i les cultures, les acull, les assumeix com a pròpies i les projecta

  

I vosaltres, amb el que feu aquí al Centro Aragonès, que permet als aragonesos estar més a prop de les seves arrels i apaivagar el sentiment de nostàlgia també sabeu els sentiments que afloren en les persones que ara venen de fora. Hem de ser capaços de resoldre aquest repte. Tant si es per convicció com si es per raons egoistes. Perquè si no el resolem, tindrem problemes i no avançarem. 

 

I si el President Montilla diu que la societat catalana és una societat plural, pels orígens de la seva gent, per la seva diversitat ètnica, per la seva varietat religiosa, per la seva heterogeneïtat social, per la seva disparitat política i es, en definitiva, una societat humanament més rica i socialment més complexa, el President i amic Marcelino Iglesias, diu que “ mientras en el 82 el Estatuto de Aragon se preocupaba por la emigración de los aragoneses, “éste – el nuevo Esatuto - se preocupa porque Aragón es un país que recibe a muchos extranjeros, porque les puede dar trabajo aquí”.

 

I tots dos presidents han reiterat en diverses ocasions que allò que cal es fer un país d’homes i dones lliures que se senti orgullós de les seves arrels i , sobretot, compromès amb el seu propi futur; que doni les mateixes oportunitats a tothom, vingui d’on vingui, sigui d’on sigui, pensi com pensi. I que , molt important, que tothom acompleixi amb els mateixos deures oi obligacions

   

3.2 – L’aigua i el desenvolupament sostenible

 

En aquest punt de problemes comuns he de referir-me  a un altre que ens ha connectat sempre i que ara ha adquirit connotacions noves. Estic parlant de l’aigua que ha passat a ser un problema d’abast planetari. També aquí trobem un motiu per treballar plegats Aragó i Catalunya. Més de 2.000 milions de persones tenen problemes relacionats amb la falta d’aigua o amb la seva potabilitat en un planeta blau on les ¾ parts és aigua. Els aragonesos ens oferiu una cita per al juny de l’any que ve que tindrà repercussions internacionals amb la Expo de Saragossa.

   

La reflexió és que hem de gestionar millor els recursos escassos com l’aigua i l’energia si volem tenir un planeta més equilibrat en el qual tothom tingui les mateixes oportunitats de desenvolupar el seu projecte de vida en condicions dignes. Això és la sostenibilitat i n’hem de donar exemple perquè si els nostres avantpassats s’haguessin carregat el Planeta com ara tenim el perill de fer hauríem pensat que ells eren uns irresponsables. No hi siguem nosaltres perquè hi ha vida després de nosaltres i esperem que molta ¡¡¡

 

3.3 - Economia i cultura

 

Para ir terminando. “ Tengo para mi “, que diría el clásico, que el problema de nuestro mundo, también el de nuestras colectividades, el de Aragón, el de Cataluña, naturalmente, no es la economía con todo lo importante que es. Queremos crecer económicamente, claro, cada vez nos hemos creado nuevas y más costosas necesidades. No hay recursos  como quisiéramos, y los repartimos mal.

 

“¡La economía, estúpidos, la economía!”, reiteró hace años Billy Cinton en su enfrentamiento con Bush padre. Y le ganó las elecciones.

 

Pero estoy cada vez más convencido que el principal problema que tenemos los humanos no es ese sino el de la mediocridad, el de no hacer bien las cosas, por incapacidad… o por pereza que es mucho peor. No encontrarle gusto a las cosas bien hechas, a pensar en los demás en quienes tenemos al lado o en quienes vendrán mañana o pasado. La mediocridad que nos hace ignorantes de nosotros mismos y de los demás. En definitiva, en la mediocridad que acaba derivando siempre en egoísmo, la peor plaga de la Humanidad.

 

Pues he empezado citando a Miguel Labordeta y para ir terminando citaré a su hermano mi amigo el cantante José Antonio Labordeta que en una reciente entrevista decía refiriéndose a la canción que todos le conocemos:

 

“ Espero que llegue un día en que todos veamos una tierra que ponga libertad por encima de nacionalismos rurales, insolidarios o nacionalismos centralistas, igualmente peligrosos. “

 

O, añado yo, por encima de los egoísmos de cualquier signo, clase y condición que los hay a miles y vengan de donde vengan y de quien vengan.

 

Pues ya que estoy en el uso de la palabra y que ya me voy marchando, seguro que me admitirán una recomendación: sean gente inteligente y no mediocre. Porque el problema no es la economía sino la cultura¡¡. Eleven pues el nivel como siempre ha sido característico de los aragoneses. Sean generosos como ya han dado sobradas muestras de serlo y contagien a quienes tengan al lado. Solo vivir generosamente vale la pena.

  

4 - Despedida con jota

 

Y ahora viene lo que he escrito como “ despedida con jota “

 

Siempre me han gustado los finales de las jotas que empiezan por “ y ahí va la despedida “ o “ ahora sí que ya me voy “ porque siempre espero una rima graciosa o simpática que indefectiblemente se acaba produciendo. Pues hoy he buscado tres del cancionero y me he atrevido a crear dos de propias. Se lo he dicho a una amiga de Tarragona que también es aragonesa y me ha dicho que si las cantaba, que venía a oírme. No está aquí así que ya pueden imaginar que no las voy a cantar.

Es que me he dejado la guitarra en casa pero el año que viene vuelvo si me invitan otra vez y se las canto bien cantadas. Hoy solo las recito que ya es mucho. Las del cancionero:

  

1 - Les daré la despedida

La que echamos los pastores

Que, al compás de las esquilas

Cantan los esquiladores

 

2 - Te daré la despedida

La que echan los labradores

Con un ramico de albahaca

Y otro ramico de flores

 

3 - Te daré la despedida

La que dan los carreteros

¡¡ Ohh ¡¡ ¡ pasa allá peregrina ¡¡

¡¡ Quédate con Dios, salero ¡¡

 

Y ahora las de este humilde pregonero:

 

Y ahora sí que ya me voy

que ya es tarde y me he hecho largo

y no quisiera quedar

Como un jotero pesado

 

Que tengan pues buenas fiestas

este pregón ya ha acabado

Gracias por su atención

Perdonen si algo ha fallado

  

Visca la Verge del Pilar - Viva Aragón - Visca Catalunya !!!

Visca Reus !!!                                        

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Tindrem tramvia al Camp de Tarragona

Publicat per fxsabate | 3 Oct, 2007

 tramvia de San Francisco

tramvia a San Francisco

 

El delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, manifesta la seva satisfacció per l’anunci del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, d’iniciar l’estudi informatiu per construir un tren tramvia que enllaci les principals poblacions del Camp de Tarragona.

 

Xavier Sabaté qualifica de “molt bona notícia” que el Govern català hagi pres en consideració aquest projecte, la qual cosa posa de manifest que aposta decididament pel transport col·lectiu ferroviari i veu factible la seva materialització al Camp de Tarragona, com han reclamat des de fa temps les institucions polítiques i socials del territori.

 (Segueix)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Canvi climàtic: Governs europeus rebutgen la nuclear per combatre'l

Publicat per fxsabate | 2 Oct, 2007

Declaració ministerial - Viena 


Els ministres del medi ambient d’Àustria, Alemanya, Irlanda, Itàlia, Letònia i Noruega amb el suport de Luxemburg i Islàndia reunits avui a Viena per afirmar la cooperació i contribuir més enllà de les discussions sobre el paper de l’energia nuclear en el canvi climàtic i els debats de l’eficiència energètica.


Els principals aspectes discutits han estat seguretat nuclear i  seguretat, la necessitat de més i millor informació a proporcionar els estats nuclears als països veïns; aspectes de transparència respecte a projectes nuclears, transparència respecte als veritables costos de l`energia nuclear així com alternatives a l`energia atòmica i la necessitat d`assegurar el desenvolupament i la generació d’energia i serveis sostenibles.

 (Segueix)

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

Vivendes per a joves, Catalunya dependent i Josep Lluís Navarro

Publicat per fxsabate | 24 Set, 2007

aquest dissabte passat 22 de setembre de 2007 a casa de Tere Cunillera a Bell-lloch d'Urgell

 

Vivendes per a joves

  • La ministra de la vivenda Carme Chacon ha presentat aquesta passada setmana un ambiciós Pla de Vivenda per a joves. Vaig tenir el plaer dissabte passat de sentir-ho de la seva pròpia veu a Bell-lloch d'Urgell.

  • Aquí podeu veure un resum  d'aquest Pla que ràpidament s'ha intentat desqualificar sense èxit. No he entès mai com quan s'aproven mesures socials importants, de seguida son titllades d`electoralistes o de productores d`inflaccio.

 (Segueix)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit

L’alcalde que ens calia i 7 breus

Publicat per fxsabate | 18 Set, 2007

alcalde Ballesteros el dia de la seva presa de possessió
 

0 - L'acalde que ens calia 

 

“Qui sap esperar guanya. Guanya qui resisteix. Ho va dir un premi nobel i no hi ha caçador que no ho sàpiga” - Alfredo Gavin al llibre col.lectiu “ 27 mirades sobre Tarragona “.

  

He coincidit aquest cap de setmana a actes públics i a alguns de semi-públics. Ja se sap que un alcalde té pocs actes totalment privats. No em cega ni la militància ni l`amistat. Tampoc no soc partidari de lloances ni d`adhesions cegues. No subscric mai al 100 % allò que fem. Molt menys el que faig jo que m`equivoco i ho acostumo a reconèixer en públic. Però ho esta fent de nassos el nou alcalde de Tarragona. (Segueix)

Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • E-mail
  • Reddit
«Anterior   1 2 3 ... 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 ... 49 50 51  Següent»