“Dormirem amb gana”
Publicat per fxsabate | 26 Des, 2007
Recife és també anomenada la Venècia d'Amèrica
Els nens pobres de Brasil no demanen regals als seus pares, perquè saben que no poden comprar-los-hi. Per això envien les seves cartes al Pare Noel de Correus. És un costum que funciona des de fa molts anys en diverses ciutats del país. Les cartes es col·loquen a les parets de les oficines de Correus i qui va a aquestes oficines acostumen adoptar la carta d’algun nen. Compren el que demana i els funcionaris de Correus, vestits de Pare Noel, s’encarreguen de portar-ho a casa seva. Enguany una dada ha causat sorpresa a la ciutat de Recife, a l’Estat de Pernambuco, un dels més pobres del país lloc on va néixer el president Lula da Silva, els pares del qual, molt pobres, emigraren a São Paulo buscant feina: de cada 10 cartes de nens rebudes a Correus, sis demanen menjar en lloc de joguines.
Per exemple, la de Pedro Manoel dos Santos, de 13 anys, que escriu que li agradaria rebre unes sabates del número 37, però que allò que realment necessita és menjar i explica així el drama de la seva família: “Els meus pares no tenen feina. El meu pare fa dolços per vendre i treballa quan li surt alguna cosa. Però tot i així, els diners no són suficients per menjar. Hi ha nits que anem a dormir amb gana i la cara de la meva mare es posa molt trista”.
Només a Recife, Correus ha rebut enguany més de 10.000 cartes, de les quals 6.000 demanen menjar per la Nit de Nadal. Els funcionaris de Correus s’han sensibilitzat tant que ells mateixos pel seu compte i juntament amb els seus fills han anat a portar menjar a molts d’aquests nens pobres.
“La petició de menjar podria semblar estranya en un país amb un Govern com el de Lula, que s’enorgulleix de tenir el programa social més ambiciós del món, la " Bolsa Família ", que atén 11 milions de llars”, escrivia la passada setmana el diari O Globo, que recollia l’opinió del sociòleg José Arlindo Soares: “ Els programes socials teòricament eleven el nivell de vida de les persones, però a la pràctica no canvien la seva condició social”.
Coincidia amb ell el bisbe Luiz Cappio, protagonista de la lluita contra el transvasament del riu San Francisco, que va dedicar dures paraules al president: “Lula ha mort. Ara tenim el Govern del senyor Luiz da Silva”. El prelat critica, a més, el fet que l’Executiu dediqui grans quantitats de diners “a donar almoina”, en lloc de fer una veritable acció de desenvolupament social.
