LuÃs de Sebastian ha mort: el seu darrer article
Publicat per fxsabate | 27 Mai, 2009
El vaig saludar a Tarragona fa unes setmanes a la darrera Escola d'Hivern del PSC. No recordo què li vaig preguntar però sí el que em va respondre: " Consciencieu als ciutadans ". En donar la notícia de la seva mort avui a la ràdio han esmentat una de les seves darreres frases: " Allò que ens passa - referint-se a la crisi - és per falta de moderació i de renúncia ". El trobarem a faltar. No anem sobrats d'intel.lectuals com ell. Aquest és el seu darrer article el diumenge passat.
Cura de ajuste ( El Periódico, 24 de maig de 2009 )
Los últimos datos del Instituto Nacional de Estadística documentan la magnitud de la recesión en España en el primer trimestre del 2009: el PIB ha bajado un 3% respecto del primer trimestre del 2008. Ahora déjenme preguntar algo que les puede resultar extraño. ¿Cuándo estaba mejor la economía española, en enero del 2007, cuando la economía crecía al 3% anual, o en marzo del 2009? «Obviamente, en el 2007», dirán el desempleado, el militante del PP y muchos ciudadanos. «Depende», dirá un economista. Porque, si se considera que la economía en los diez últimos años ha tenido un desarrollo malsano, sostenido a base de endeudamiento excesivo, de toma inconsiderada de riesgos, de especulación del suelo y otras actuaciones anormales, un desarrollo, en fin, que iba inexorablemente hacia el precipicio de la recesión, la tasa de crecimiento de aquel periodo no debería impresionarnos ahora. En otras palabras, si se compara la situación actual con la de una economía artificialmente inflada y condenada a desinflarse, casi es preferible la situación que vivimos hoy, que refleja mejor los recursos disponibles y propicia comportamientos más prudentes y lógicos.
Ahora estamos sufriendo el ajuste que los excesos del pasado hicieron inevitable. En este sentido, estamos mejor: la burbuja estalló, se acabó el engaño y ahora estamos recomponiendo la realidad. Es como la persona que engorda demasiado y tiene que seguir un régimen de comidas, hacer más ejercicio y perder kilos en relativamente poco tiempo. Ambos procesos, el ajuste macroeconómico y la pérdida de peso, son molestos en sí y tienen costes adicionales, que en el caso de la economía es la destrucción de puestos de trabajo y el cese de muchas actividades productivas. Pero, sin esta cura de ajuste, el futuro sería más negro.
Biografia
Luis de Sebastián Carazo no va poder assistir ahir a la conferència sobre la crisi que havia d'impartir a la
parròquia de Sant Ignasi de Loyola a Lleida, una de les moltes que tenia programades... Amb 74 anys era "pura energia", diuen a Esade-Universitat Ramon Llull, l'escola on va ser professor i era catedràtic emèrit d'Economia. Un infart a la matinada, després d'una de les seves jornades habituals, va ser l'únic capaç d'aturar aquesta vitalitat.
La notícia va commocionar el món acadèmic. Marcel Planellas, secretari general d'Esade, el va definir ahir com un "referent de l'intel.lectual amb esperit crític, capaç de treballar amb un alt nivell de rigor acadèmic i compromès socialment". Les seves classes eren entre "les més apreciades i recordades", perquè defensava una formació rigorosa, però estimulant la sensibilitat social. Consciència crítica dels neoliberals, alguns d'ells admetien, amb tot, la seva saviesa. També va impartir classes a la Universitat Catòlica de Georgetown, on el príncep Felip va formar part de la seva llista d'alumnes.
Nascut a Burgos el 1934, casat i amb dos fills, aquest antic jesuïta, savi i compromès era col.laborador d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA des de feia 28 anys. Posseïdor d'un coneixement enciclopèdic, era llicenciat en Economia a la Universitat de Barcelona, master of science a la London School of Economics, doctor en Polítiques i llicenciat en Ciències Socials, Filosofia i Teologia.
EL SALVADOR
Va ser vicerector de la Universitat Centreamericana del Salvador, on va coincidir amb el jesuïta Ignacio Ellacuría, assassinat pels paramilitars. Després de 27 anys de jesuïta va optar per la vida seglar i es va instal.lar a Barcelona, però va treballar per al Banc Interamericà de Desenvolupament, als EUA, de 1990 a 1996. Va ser director del departament d'Economia d'Esade des de 1999 i professor honorari des de 2006.
Un dels seus hàbits actuals consistia a analitzar una qüestió durant un parell d'anys i d'això n'extreia un llibre dirigit a remoure consciències. L'última de les seves 16 obres, Un planeta de gordos y hambrientos, dissecciona la indústria alimentària. En una entrevista amb Joan Tapia en aquest diari va mostrar la seva preocupació per l'obesitat infantil --per ell, "una epidèmia"-- i va criticar les multinacionals per fomentar hàbits alimentaris nocius. El 2006, quan va publicar África, pecado de Europa, va dir a Arturo San Agustín en aquest diari que era imprescindible ser solidaris amb el continent i va parlar "d'obligació", però també "de consciència, decència i conveniència". Així era el professor. El seu funeral s'oficia avui a les 12 al tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona.
