Tarragona, 8 Girona, un trosset
Diari El Punt, 17 de juny del 2005
En el consum per llar les diferències són espectaculars: una casa gironina consumeix per terme mitjà 3.881 Kw/h/any, molt més que la mitjana de Catalunya i Espanya -menys de 3.000-, mentre que a Tarragona és de només 2.486
No es tracta d'un resultat esportiu sinó del nombre de línies de 400 Kv existents a cada una de les dues províncies. Girona, un trosset de 24 km. Els tarragonins sabem que és el preu que hem hagut de pagar per una inexistent planificació de les infraestructures energètiques, tant de generació com de transport, a Catalunya i a Espanya.
Per això hem acumulat quatre -les úniques del país- centrals nuclears i recentment quatre centrals de cicle combinat amb gas -dues en funcionament a la mateixa ciutat de Tarragona-. I com que les comarques del sud de Catalunya són apropiades per generar energia eòlica, també contribuirem, i en aquesta ocasió com que és una energia neta amb molt de gust, a generar l'energia que Catalunya necessita i, en part, com veurem després, a tancar les nostres -de tots- nuclears.
Per tant, el títol d'aquest article es queda curt. Hauríem pogut dir tres-cents mil a zero, perquè són aquests els anys que es preveu que duraran els residus radioactius de les nuclears. O, en altres termes, 353 a 20, que són els tants per cent d'autoabastiment energètic a Tarragona i a Girona.
En canvi, sí que guanya Girona a Tarragona en creixement de consum. En el període 1994-2003, Girona té el rècord de les quatre províncies catalanes amb un 72%, mentre que les altres tres han crescut al voltant del 55%. I pel que fa al consum per llar, les diferències també són espectaculars. Una casa gironina consumeix per terme mitjà 3.881 Kw/h/any, molt més que la mitjana de Catalunya i Espanya, que no arriben a 3.000, mentre que a Tarragona només és de 2.486. Fa uns anys, l'exhibició d'un desmesurat consum hauria estat objecte d'ostentació i orgull. Ara, indica que queda molt de camí per recórrer pel que fa a estalvi i eficiència. Avui, ja recriminem el malbaratament de l'aigua i encara gens el de l'energia.
Encara n'hi ha més. Els productes petroliers al Port de Tarragona van representar l'any passat més de setze milions de tones que després s'han processat a la nostra refineria i ens han produït algunes molèsties. Finalment, pot elegir Girona quedar al marge de Catalunya, d'Espanya i d'Europa en qüestions d'energia? No, una societat en xarxa com la del segle XXI requereix tenir bones connexions de totes les infraestructures viàries, d'aigua, telemàtiques i també de les energètiques.
Per cert, el Parlament Europeu acaba d'aprovar com a projectes prioritaris d'interès europeu vint-i-nou connexions internacionals elèctriques entre les quals hi ha la de Sentmenat-Bescanó-Baixàs. No és, doncs, un caprici del ministeri ni cap interès de la indústria nuclear francesa. És una necessitat de tot Europa per ser més competitius. Dit en altres termes, perquè els americans del nord o els xinesos no es continuïn fregant les mans veient com ens costa tant als europeus unir-nos políticament i econòmicament.
Però tant si Girona entra en xarxa com si no, ha de començar a pensar en com complementar el ridícul vint per cent d'energia que genera respecte de la que consumeix. Perquè si no ho fa per solidaritat amb els altres territoris de Catalunya ho haurà de fer per força. I és que des del sud molts fem aquesta reflexió: el projecte de pla energètic preveu molts aspectes positius. Un d'ells és que per primera vegada en la història de la península Ibèrica un govern, el de Catalunya, fixa el final de l'energia nuclear al nostre país per al 2024. I encara que això pugui semblar llunyà, els qui vam viure amb horror l'accident greu de Vandellòs 1 l'any 1989, que va fer necessari el seu tancament, i que de tant en tant som sorpresos amb nous accidents, estem contents perquè es parla de tancar les tres que ens queden.
Llavors, per cert, amb 40 anys de vida hauran superat amb escreix la vida mitjana d'una central nuclear -23 anys les que s'han tancat fins ara al món-. Així que probablement haurem de fer-ho abans. Ho dic perquè a les comarques gironines han de preveure que necessitaran algunes línies de 400 Kv a més de la que ara discuteixen; han de rumiar també com generaran l'energia que ara els enviem des del sud, cosa que deixarem de fer en uns anys; i, en definitiva, hauran de decidir com contribuir en aquesta qüestió al benestar de tots els ciutadans de Catalunya sense necessitat que des de lluny carreguem amb l'inconvenient de generar i transportar l'energia que ells necessiten i que, per cert, haurien d'anar estalviant.
Xavier Sabaté
Delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona
