Xavier Sabaté

El passat dia 6 ja manifestàvem la nostra indignació pel nou accident nuclear a les nostres comarques.

A mesura que han passat els dies i hem anat coneixent les notícies que se’ns han amagat vilment no han parat de créixer els nivell d’indignació, incredulitat, impotència i escàndol públics.

“No hi ha dret“,“és incomprensible", "potiners", " que pleguin " "sapastres“, “ no es pot jugar amb la gent “, “al jutjat “,  “mentiders“,  “negligència“.... És així, són aquestes les expressions que sentim aquests dies i moltes altres impublicables.

El dia 10 el meu company  diputat del PSC Francesc Vallès feia aquestes declaracions:  “Si de l’expedient sancionador se’n deriven responsabilitats penals demanarem a la fiscalia que actuï en conseqüència. El que ha passat és molt greu i no pot tornar a produir-se.”

I més endavant: “ davant d’aquesta situació absolutament intolerable el PSC  exigeix el cessament del màxim responsable de la central. Així mateix, el grup socialista accelerarà la compareixença del C.S.N. al Congrés dels Diputats amb caràcter urgent un cop es constitueixi la comissió d’Indústria del Congrés.”

Doncs ahir dia 21 encara coneixíem noves dades més sorprenents encara: un camió havia sortit de la Nuclear d’Ascó i arribat a Reus ¡¡¡ circulant durant 60 kms amb material  contaminat.

No pararíem: el dia 9 l’empresa – Endesa i Iberdrola, eh ?, que no són quatre arreplegats – declarava encara que la contaminació havia estat de 230.000 bequerels quan ells ja savien que havia estat – com van reconèixer l’endemà – 230 vegades més gran. Vagin multiplicant.

La desmoralització ha entrat en aquesta empresa. Quantes jornades de 12 hores han fet i quants treballadors les han fetes en el darrer any per exemple ? És una altra dada que seria interessant de conèixer per entendre el que està passant allà dins. Més persones, més preparades, menys empreses subcontractades, més personal de plantilla, més inversió en manteniment, més rigidesa en els controls, més funcions per als inspectors residents.

Senyors màxims directius de l’empresa  - membres dels consells d'Administració - que viviu a Madrid i Barcelona, quan us veurem per la zona ? Fa dos anys ja vàreu cessar els vostres directius locals de Vandellòs i no va servir per a res. Ara també heu fet rodar alguns caps, però són els vostres els que haurien de caure i continueu com si res.

Mentrestant no surten ni els vostres noms ni els de les empreses vostres - Endesa i Iberdrola - que s’amaguen sota el nom d’ANAV -Asociacion Nuclear Ascó Vandellós - . La Presidenta del Consejo de Seguridad Nuclear ha de comparèixer al Congrés dels Diputats i us ha d’imposar una sanció exemplar, la màxima. I heu d’anar al jutjat si es deriven com sembla cada cop més clarament, responsabilitats penals. Per cert, deixareu que siguin els vostres directius locals els únics que assumeixin les responsabilitats? I la vostra? I amb això no n’hi ha prou: volem i necessitem mesures de seguretat ja, per aquesta nit mateix. I si això comporta noves despeses i menys dividends a finals d'any, dons haurà de ser així. Volem dormir tranquils

 ----------------------------------------------------------- En un altre ordre de coses i pel que fa a l'aigua, veieu un petit tros de la meva intervenció a la roda de premsa que vàrem efectuar dilluns sobre la cessió temporal d'aigua del CAT i dels pous de Reus i Tarragona:

Aquests dies Artur Mas continua parlant de sucursalisme i no de solucions al problema de la sequera. I torna a dir, amb aquest somriure prefabricat que el caracteritza, que les decisions importants de l'actual Govern de la Generalitat s’adopten fora de Catalunya. Sap que la majoria de catalans no el creiem. Però quan els qui s’anomenen nacionalistes no troben arguments, acudeixen al remei universal. És el “remei aspirina” que, a falta d’altres medicaments més adequats serveix per calmar qualsevol dolor si no tenim res més a mà.

Al llarg de la història, quan ha governat el nacionalisme o catalanisme conservador ha donat mostres abundants que moltes decisions importants per Catalunya s’adopten a Madrid o, encara pitjor, en els despatxos de grans corporacions o de persones poderoses económicament. Va ser clar en el cas de la Lliga i de Cambó relacionats amb els industrials que van comprendre i donar suport a les dictadures de Primo de Rivera i a la sublevació de Franco. (Segueix)

 

L’aigua que es va portar de Tarragona a ses Illes fa uns anys en vaixells com el de la foto va ser, si no ho hem comptat malament, 22,2 hm3. Molts vaixells que durant anys marxaven de Tarragona cap als amics i amigues de ses Illes que, mentre solucionaven el problema, s’abastien de l’aigua que no utilitzàvem al CAT – Consorci d’aigües de Taragona - . Recorden ? Una de les primers càrregues va resultar fallida perquè l’aigua es va fer malbé

L’aigua de què disposarà el sistema Ter-Llobregat per a 5 milions d’habitants a l’octubre, també si no ho hem comptat malament i si no plou – és de 20,4 hm3 repartits de la següent manera: 12,3 de recursos ordinaris i 8,1 de recuperació de pous i actuacions d’emergència. (Segueix)

Un excel.lent discurs de Carme Chacon va acabar amb "Capitán, mande firmes", una de les frases que tindra més repecussió i impacte en la societat espanyola durant molt de temps. La majoria de comandaments mlitars presents a la cerimònia ja eren soldats durant el franquisme i encara en alguns àmbits e les forcs armades - només cal llegir i sentir alguns mitjans de comunicació - estranya i molt i, per què no dir-ho pel seu nom, rebutgen aqest nomenament amb excuses diverses: que sigui tan jove, per suposat que sigui dona, el seu estat d'un embaràs avançat que la impedirà viatjar si és necessari durant una temporada, " rojiverde" o, com diu el coneugt desinformador matinal de la ràdio dels bisbes, " nacionalista catalana Carmeta Pepis ". Veieu aquí una mostra de la reacció de la dreta més cavernícola que, com acostuma a dir Carme Chacon " no ens mereixem"

És el primer cop que les forces armades es posen en posició de "ferms" davant d'una dona i és possible que a les generacions més joves no els estranyi aquesta circumstància. Però pels qui érem presents a la presa de possessió que vàrem lluitar contra la dictaduira no paràvem de comentar que hauria estat senzillament impossible només fa uns anys. Tant, que encara ho sembla ara impensable. (Segueix)

Millorar la qualitat de l’aigua que bevem i de l’aire que respirem són dos compromisos mediambientals que ens vam fixar l’any 2004. Érem i som conscients que són qüestions cabdals per garantir el benestar de les ciutadanes i dels ciutadans del Camp de Tarragona.

És per això que el primer Govern catalanista i d’esquerres va considerar–los objectius prioritaris i avui podem dir que hem complert. Però hi seguim treballant i ho haurem de fer més encara –amb esforços i intel·ligència- perquè els reptes globals del segle XXI com el canvi climàtic són ja fets inequívocs i palpables.  

L’aigua, un bé escàs que aquests dies està al centre del debat, ha vist substancialment millorada la seva qualitat amb la instal·lació dels filtres de carbó actiu a la planta de l’Ampolla. Inaugurats recentment amb una inversió d’11 milions d’euros dónen plena confiança als consumidors de les nostres comarques perquè garanteixen la potabilitat de l’aigua i prevenen al mateix temps episodis de contaminació del riu Ebre com els que havíem tingut en el passat. Aquesta ha estat una obra d’envergadura, però el llistat d’actuacions per garantir l’abastament d’aigua és extens.  (Segueix)

A mi no em sembla malament que CiU actuï fora de Catalunya amb peticions pròpies. Una altra cosa és el seguidisme respecte del PP durant vuit llargs anys en què es va plegar als desitjos del sr. Aznar, renúncia a la revisió de l’Estatut inclosa.

Però això d’anar a Madrid a aconseguir el que li sembli és normal. Al cap i a la fi, en un partit que es diu nacionalista és la seva raó de ser i de viure: “  a veure qué arrenquem “ i intentar fer creure que aquesta és l'única dimensió humana: la queixa i la reivindicació.

Però fa gràcia veure com, en aquesta nova i inusual disposició dels astres polítics que no s'havia donat mai a Espanya – CiU a l’oposició i els socialistes als governs de l’Estat i de Catalunya -  vol la coalició assolir a Madrid allò que no aconsegueix a Catalunya. Fa uns mesos la presidència de la Generalitat fins i tot ¡¡¡

Ara són més modestos i volen l’aigua del Roine - a la foto al seu pas per Beaucaire - i obtenen de Rodríguez Zapatero el compromís que s'ho mirarà... no gaire més. No és una mica estrany tot plegat ? No és una manifestació d’aquest sucursalisme que sempre han blasmat farisaicament a altres ? Un nacionalista no es deu al govern del seu país sigui el que sigui abans que al del “ país opressor “ ? No és això una falta de lleialtat al govern de la nació catalana ? I això de demanar ara aigua francesa i fa quatre dies votar a favor d’emportar-se aigua catalana de l’Ebre cap a Andalusia ?

Sostinc, encara que alguns creguin que està passat de moda, que el pitjor sucursalisme – és a dir, dependència – és el de classe. És a dir, dependre dels interessos dels més poderosos, dels interessos de les grans corporacions financeres, mediàtiques, religioses, de grans empreses que dominen el mercat en forma de monopolis com energètiques, d’assegurances, farmacèutiques, etc.

Mentrestant, alguns partits que es diuen nacionalistes, intenten amagar sota aquesta denominació aquests veritables sucursalismes amb més o menys fortuna. I de vegades aconsegueixen fer passar bou per bèstia grossa. En ocasions durant anys. Ja és més difícil fer-ho durant tota la vida.

• Per últim, qué difícil ha de ser intentar encolomar-nos als socialistes que som transvassistes. Que portarem aigua d'on sigui cap a on en faci falta en situacions d'emergència ja en poden estar ben segurs. Però els queden pocs mesos fins que vegin que l'aigua - si pot ser i la tècnica ja saben que ho permet - a la costa s'ha d'obtenir avui en dia del mar si no n'hi ha prou amb la dels rius o dels pous del territori. D'aquí a uns mesos els ho demostrarem.

A les nostres comarques fa temps que sabem que vivim en una zona amb istal.lacions que comporten risc. Molts de nosaltres no restem indiferents i apostem per incrementar la seguretat amb mesures de prevenció i, sobretot, d'informació.

Aquesta darrera, la informació, és bàsica per establir la imprescindible confiança entre població i empreses que gestionen i administració que vigila.

No sembla que, en el cas de l'empresa que gestiona les nostres nuclears, hi hagi la mateixa consciència. El retard en la informació quan es produeixen incidents i la seva minimització quan no són tan mínims fa molt difícil per no dir que impossible la confiança dels ciutadans.

Ara s'ha sabut perquè ho ha comunicat Greenpeace  que si no, potser ni això, que s'ha produït contaminació radiactiva en forma de partícules de Cobalt, manganès i altres elements sense que puguem saber des de quan ho sap l'empresa ni per què ha fallat - o no i no se'ns havia informat ? - el Servei de Vigilància Radiactiva del Consejo de Seguridad Nuclear ni si aquest organisme va ser notificat o no. (Segueix)