Xavier Sabaté

Ahir dimecres 16 de juliol de 2008, el President de la Generalitat José Montilla en el seu discurs al Parlament sobre la situació de l'economia a Catalunya. Citava tres exemples dels quals dos corresponien a les nostres comarques: la recent inversió en investigació en temes d'aigua de Dow Chemical a Tarragona i la de DP World al nostre Port.

El President hauria pogut encara citar-ne dues més de casa nostra:

1 - L'anunci que féiem a la mateixa hora a Montblanc d'un nou CIM - centre intermodal de mercaderies -amb un potencial de prop d'un miler de llocs de treball, 40 milions d'euros d'inversió i 70 hectàrees. Fonamental per tota la comarca de la Conca i per l'Alt Camp.

2 - La inauguració d'un nou forn a la factoria FRAPE BEHR a la mateixa localitat que genera prop de 100 llocs de treball i que també es veurà beneficiada pel nou CIM que comportrà portar un baixador de ferrrocarril al costat mateix d'aquesta important empresa al nostre territori. Tot plegat, una inversió de 4 milions d'euros

Aquí podeu veure més fotos de la jornada

El XXXV aplec de sardanes a Montblanc és un esglaó més de la nostra cultura i de la nostra identitat. Per això les entitats que organitzen aquests jornades tenen tant de mèrit. I és una altra manifestació d’altruisme de les quals no anem sobrats darrerament.

En realitat fa més de 35 anys que es fan aplecs de sardanes a Montblanc. Però algun any, per diverses circumstàncies, no es va poder celebrar. Aquest passat diumenge 13 de juliol de 2008 hi han participat les cobles Selvatana, Marinada i Ciutat de Terrassa i feia molt de goig veure la Plaça Major de la ducal vila. Especialment en el moment de l'actuació conjunta de les tres cobles.

El sardanisme s’inicià a Montblanc amb el so d’un piano al 1903 i al cap de quatre anys ja fou substituït per la cobla. Als anys 50 va renéixer a partir del Casal Motblanquí i l’any 1962 es creà el Grup Sardanista com a secció del Museu-Arxiu.

En un altre ordre de coses, aquesta setmana que comença donarem molt bones notícies per Montblanc i la Conca de Barberà

L'any passat ens vàrem mullar 90.000 persones en la campanya "Mulla't per l'esclerosi". Aquest diumenge 13 de juliol de 2008 hi hem tornat. És un gest - el de nedar una mica - i la col.laboracio econòmica per continuar la investigació i per ajudar els malalts i malaltes d'aquesta patologia que afecta sis mil persones a Catalunya, la majoria d'entre 20 i 40 anys. L'esclerosi és un dels principals motius de paràlisi als països occidentals.

Els fons també van destinats a mantenir l'activitat de quatre hospitals de dia de la Fundació Esclerosi Múltiple i impulsar la inserció laboral dels afectats per la malaltia. A finals d'any començarà la construcció del Centre d'Esclerosi Múltiple de Catalunya a Barcelona, que vol ser un punt de referència en el tractament i la investigació d'aquesta malaltia.

• Aquest passat dimecres dia 9 de juliol de 2008 a la nit, a Reus comprovàvem in situ els resultats exemplars de l’adequació de l’enllumenat públic de la urbanització del Pinar i Mas Carpa. Visitàvem la primera fase del pla d’adequació d'aquestes zones de la ciutat i altres on properament s’actuarà. Ho féiem amb l’alcalde Lluís Miquel Pérez, el regidor José Magrazó, i el savi enginyer municipal i professor de luminotècnia de la URV Josep Maria Ollé.

D'esquerra a dreta, l'alcalde de Reus, jo, Josep Maria Ollé, el regidor José Magrazó i el representant de l'empresa SECE que manté l'enllumenat a Reus

• Estic bastant convençut que  Reus és la primera ciutat de Catalunya en matèria d’eficiència i estalvi energètic pel que fa a l'enllumenat públic Els estalvis són tan considerables que l'ajuntament reusenc les amortitza en dos anys.

• L'Ajuntament és senssible des de fa anys a aeusta qüestió i té la sort de disposar de l'enginyer Josep Maria Ollé, que per iniciativa pròpia investiga, estudia, fa proves de disseny amb diversos fabricants de llum per estalviar i eradicar la contaminació lumínica i fins i tot els aconsella com fabricar per sre més eficients, per concentrar la llum amb els angles adequats, amb les alçades o les distàncies necessàries.

• Reus és un model a seguir per aconseguir una bona visió del cel nocturn perquè no té contaminació lumínica, perquè estalvia CO2 i molts diners. Caldria que tots els ajuntaments que no se'n preocupen ho comencessin a fer, que estableixin plans i que s'acullin  a les subvencions de l’Institut Català d'Energia (ICAEN) per adequar l’enllumenat públic.

• Reus ha demostrat que es poden aconseguir estalvis econòmics de més del 80%, ja que amb la substitució de 450 llums (387 a la urbanització del Pinar i 63 a Mas Carpa) estalvia més de 53.000 euros anuals (ha passat dels 63.757 euros l’any als 10.559 després de l’adequació).

• L'any 1998 vaig descobrir Pere Horts, un altre savi avançat a la història, professor de secundària de Figueres, fundador del moviment Cel Fosc  - des de 2004 associació - i capdavanter en la lluita per l'eradicació de la contaminació lumínica. Li vaig demanar que vingués a Tarragona un dissabte al matí i vàrem fer plegats una roda de premsa. Llavors l'alcalde del moment em va dir que volia deixar la ciutat a les fosques. Tarragona té encara avui milers de punts de llum il.legals que s'han de canviar. Mentrestant, hem llançat milions d'euros a les escombraries i hem tingut durant deu anys i encara tenim un cel contaminat de llum cada nit. Ara per fi ha arribat un un alcalde que elabora plans per canviar la situació de la mà de la regidora Carme Crespo 

• La força del canvi , lema del Congrès del PSOE clos aquest diumenge 6 de juliol de 2008, anava circulant per la pantalla que tenia darrera José Luís Rodríguez Zapatero mentre aquest desgranava el seu discurs de clausura.

• I mentre parlava, jo no podia deixar de recordar com els socialistes sempre hem trobat en la paraula canvi, una de les expressions de la nostra manera d’entendre la política; i de recordar també com els ciutadans i ciutadanes han connectat amb aquest concepte que suma voluntat, acció i proposta de millora de la societat, d’adaptació a les noves demandes socials, a les noves possibilitats de la ciència i de l’economia, i sempre a les necessitats d’igualtat d’oportunitats de tots els homes i totes les dones. Per això és necessari i imprescindible aquesta voluntat de canvi. Al partit i als governs ja siguin aquests locals, nacionals o estatals. Qui cregui que la política és únicament gestió és conservador i de dretes. 

José Blanco, vicesecretari gral. del PSOE i Bernarda Jiménez, la primera immigrant que forma part de l'Executiva Federal com a secretaria d'Integració i Convivència 

• Aquest congrés ha estat d’idees com ha recordat el propi Rodríguez Zapatero en la clausura. I això és fonamental. Aquí teniu els documents aprovats .

• A remarcar els avenços en la laïcitat per garantir una clara separació entre l'Estat i les confessions religioses; la llum verda a la revisió dels supòsits de despenalització de la interrupció voluntària de l'embaràs per avançar cap a una llei de terminis i el suport al pluringüisme d'Espanya, rebutjant frontalment els plantejaments de la dreta nacionalista espanyola. Vegeu la resolució "El pluralismo lingüístico en España: defensa del modelo constitucional". 
• Com remarcable és l'aposta per les energies renovables i la voluntat de no fer cap més nuclear a l'Estat Espanyol amb el compromís paral.lel " d'extremar amb tot rigor la grantia de seguretat des de l'acció de govern i de l'organisme regulador corresponent ". I l'aposta decidida per l'hidrógen com a mètode per emmagatzemar i garantir estabilitat de subminstrament i transport de l'energia.

• Els socialistes catalans estem satisfets. Miquel Iceta entra a l’Executiva i, amb Carme Chacon mantenim el mateix número de membres en aquest órgan de direcció. I la Federació del Camp també mantenim dos membres al Comité Federal – Helena Arribas i qui subscriu – malgrat que aquest órgan ha reduït els seus membres i al PSC ens n’han correspost cinc menys.  

amb Helena Arribas anunciant la nostra elecció com a membres del Comité Federal del PSOE

• En aquest sentit cal agrair la tasca dels delegats i delegades de les nostres comarques i en especial de Joan Ruiz . Així com de Francesc Vallès  , un puntal en la discussió dels textos que s’ha llegit i treballat centenars d’esmenes. Quan acaba un Congrès es reconeix la tasca de tothom, auxiliars inclosos i es demana un aplaudiment. Però poques vegades es demana per als i les qui treballen les interioritats dels textos i les candidatures. Vagi per ells i des d ‘aquí aquest reconeixement personal i com a primer secretari del PSC al Camp de Tarragona

No ha estat gens malament la meva estrena castellera la vespra de Sant Pere 28 de juny de 2008 al Serrallo tarragoní: 3 de vuit, 4 de vuit  - el primer 4 de 8 d la temporada ¡¡¡ -, dos de set- I per tancar, un pilar de 5 i 3 de 4. Una bona tarda castellera que hem compartit amb els de Vilafranca i amb els del Serrallo.

Recordo quan vaig arribar a Tarragona a copmençaments dels 70 que si vèiem un 4 de 8 o "carro gros" ja quedàvem molt satisfets. Avui continua essent un dels castells més respectables

Començo a sentir el que significa formar part d'una colla castellera, sentir el seu batec, les seves inquietuds i els seus anhels, els seus èxits i elsseus laments quan les coses no van tan bé.

Dimarts, assaig. I la propera sortida, Altafulla el 12 de juliol. Espero no faltar.

A la foto que segueix, dues amiguetes meves - Irene i Laura - , filles de Begoña Floría- I Aurea Bujan, amiga i companya de molts compromisos cívics i socials, la meva introductora  a la Colla dels Xiquets de Tarragona.

• Ahir posàvem en servei el nou port de Roda amb el president Montilla i el conseller Joaquim Nadal. Amb una superfície de més de 18 hectàrees, compta amb 640 amarradors per a embarcacions de tipus mitjà, així com 70 places en marina seca per a naus més petites. El nou recinte es presenta com un espai obert al ciutadà, amb nous passejos i zones verdes per donar continuïtat al front marítim. La inversió ha estat de 45 MEUR.

• Un port obert a les persones

• Aparcaments

• Estan ordenats dins i fora del recinte del port per facilitar l’accés a les platges i als serveis propis del port. A l’interior  s’ubiquen sota el Passeig marítim, a l’àrea del Passeig de Ribera i sota la Rambla de Mar. Al llarg d’aquesta rambla, s’alternen aparcaments amb petits magatzems per als usuaris del port, anomenats pallols. En total, s’han construït 515 places d’aparcament, de les quals 307 són cobertes.

El radiofonista Luís del Olmo acabava de dir a la seva ràdio que anava a la inauguració del millor Port del Mediterrani 

• Edifici de capitania i altres serveis

• Escola de vela i locals comercials: situada estratègicament vora el moll adossat al contradit, s’ha habilitat una àrea exclusiva per a la navegació amb vela lleugera, i vela adaptada, on també es preveu un espai reservat per a motos aquàtiques.

• Tallers d’embarcacions: situats al costat de la capitania, entre la Plaça del Mar i la marina seca, els tallers ocupen una superfície de prop de 7.700 m²destinada a la reparació, manteniment d’embarcacions i subministrament de carburants.

• Zona comercial: l’àrea del Moll de Ribera, la més propera al municipi, acull un conjunt de locals comercials i de serveis que sumen una superfície de més de 3.500 m², destinats sobretot a restauració i oci.

• D’altra banda, el port disposa de dues grues de 10 tones i 11 tones, respectivament i un pòrtic elevador de 100 tones, per assistir a la totalitat de la flota amb base al port. Finalment, el recinte compta amb benzinera, vestidors i altres serveis per als usuaris.

 

• Integració i sostenibilitat ambiental

• El nou port de Roda de Barà s’ha dissenyat tenint en compte especialment la singularitat del seu enclavament, al costat del conjunt del Roc de Sant Gaietà. Així, els materials utilitzats en el paviment i el revestiment exterior dels edificis mantenen una harmonia estètica amb l’entorn, amb un predomini dels colors blau, blanc i verd, per tal d’integrar el recinte en el paisatge.

• D’altra banda, el nou port  disposarà de 2 punts nets, per a la recollida selectiva de brossa, equips decantadors, d’aspiració d’aigües residuals, barreres antipol·lució, així com plaques solars. A més, aposta per l’ús d’aigua regenerada per a la neteja d’embarcacions, el rec i la neteja viària.