Pell de brau
12 Octubre, 2007 13:00
Publicat per aladern,
general
Pell de brau
Bramules, ben banyat i amb la testa de la ira alçada. El teu crit revoltat, com un martell convulsiu, s’estavella un cop i un altre contra el frontispici d’aquest casal que ha dreçat una obstinada tossuderia que no vol cenyir jou. Que no ho entens? Que no saps que aquesta fortitud em ve de cent generacions? Nosaltres, cadascun de nosaltres, tenim a les mans les regnes del nostre temps. Darrere els poetes vénen milers d’obrers, d’estudiants, de menestrals, de voluntats que et criden: Alto, fera! Detura’t! Nosaltres, els fills d’aquesta mar tan lliure, els segadors que treballem aquesta terra tan aspra i la sembrem d’anhels fins dalt les muntanyes, no volem que el teu alè emmetzini les nostres esperances. Com fem caure espigues d’or, la gent d’aquest poble, quan convé seguem cadenes.
Comentaris
La mala herba que es cria a la caverna, no acaba de morir mai. Sempre en van sortint rebrots a punt per a emmetzinar les nostres ànsies de llibertat.
Publicat per Helena 13 Oct 2007, 00:46
...No volem que el teu alè emmetzini les nostres esperances".
No ho podies dir millor,Ramon.
Les teves paraules expliquen de manera perfecta el que molts sentim ben endins i no sabem expressar prou bé. T'agraeixo que sàpigues posar lletra als pensaments i als sentiments. El que no sé és si tindrem la força necessària per segar tantes cadenes. M'agradaria pensar que sí, però observant i escoltant el que tinc a la vora... em queda el dubte.
Bon cap de setmana! Per Reus també fa un dia tan esplèndid com al Vallès? Doncs va, aprofitem-lo!
Una abraçada!
Publicat per dolors 13 Oct 2007, 11:14