Pell de brau
12 Octubre, 2007 13:00
Publicat per aladern,
general
Pell de brau
Bramules, ben banyat i amb la testa de la ira alçada. El teu crit revoltat, com un martell convulsiu, s’estavella un cop i un altre contra el frontispici d’aquest casal que ha dreçat una obstinada tossuderia que no vol cenyir jou. Que no ho entens? Que no saps que aquesta fortitud em ve de cent generacions? Nosaltres, cadascun de nosaltres, tenim a les mans les regnes del nostre temps. Darrere els poetes vénen milers d’obrers, d’estudiants, de menestrals, de voluntats que et criden: Alto, fera! Detura’t! Nosaltres, els fills d’aquesta mar tan lliure, els segadors que treballem aquesta terra tan aspra i la sembrem d’anhels fins dalt les muntanyes, no volem que el teu alè emmetzini les nostres esperances. Com fem caure espigues d’or, la gent d’aquest poble, quan convé seguem cadenes.
