El canal Reus-Salou

09 Juny, 2006 10:42
Publicat per aladern, general

Ahir l’amic Gerard, amb qui compartim algunes afinitats i veïnat, ens va obsequiar amb una pàgina d’enllaços a diverses webcams d’arreu del Països Catalans. La seva curiositat m’ha descobert una càmera a la meva ciutat que desconeixia. Es tracta d’una webcam situada a l’entrada de Reus, venint des de Salou, allà on ara mateix s’està construint una nova plaça que es dirà Plaça del Canal. He posat una fotografia d’ahir a la tarda —si entreu al link, potser ara ho veureu més nítidament— perquè volia ensenyar-vos aquella serralada que es veu al fons de la imatge, que no és altra sinó la serra de La Mussara. Sí, la mateixa on em trobava el diumenge de bon matí camí de Prades. Recordeu aquella fotografia de la Font del Roure a l’hora d’esmorzar? Doncs és allà dalt de tot, sota les antenes dels repetidors de la televisió, tot just a mig camí de Prades tan sols! I després calia tornar...

També us volia parlar de la història del fallit canal que havia d’unir Reus i Salou. Projecte iniciat al segle XVIII en plena eufòria de les exportacions cap a ultramar de l’aiguardent que es destil·lava amb el vi del Camp i del Priorat. Trec la informació del magnífic llibre escrit pel Dr. Enric Aguadé Sans i publicat l’any 2001, “El camí ancestral de Salou a Ulldemolins”.

A l’inici del segle XVIII, el “Decret de Nova Planta”, tot i que va suprimir les nostres llibertats a l’absorbir la nació catalana i integrar-la a Castella, en canvi va facilitar les possibilitats del comerç amb Amèrica. Llavors, l’esperit comercial dels catalans va produir un “boom” de desenvolupament, durant el segle XVIII. A la ciutat de Reus es concretà en la fabricació i exportació a Amèrica i sobretot a Europa, de l’aiguardent que es destil·lava amb el vi del Camp i del Priorat, exportació que havien de fer obligatòriament pel port de Salou.

La necessitat va fer construir una nova carretera entre Reus i Salou, completament rectilínia i més ampla que l’anterior amb la finalitat de donar-li doble direcció. El seu traçat era semblant a la carretera actual, més o menys paral·lela al camí anterior. Aquesta nova carretera només tenia una corba, la del “mas de Valveny”, corba que encara persisteix a la carretera actual. Jaume Fort indica que aquesta carretera es va iniciar l’any 1774 i va ser pagada per l’Ajuntament de Reus. Fou la primera carretera oberta a la província de Tarragona després de renovar la de Barcelona a València la qual passava per sobre de l’antiga Via Augusta. El mateix autor explica, que a l’inici del segle XIX, les autoritats tarragonines començaren a construir el port artificial de Tarragona en substitució de l’antic port romà que feia segles estava completament cegat per les avingudes del Francolí. Llavors es construí l’actual carretera de Reus a Tarragona, també d’amplada de dues direccions, essent sufragada tota l’obra per la Junta d’Obres del Port, amb la finalitat de donar facilitats als comerciants de Reus a portar mercaderies al port de Tarragona; aquesta carretera fou inaugurada l’any 1830. La millora de les comunicacions de Reus amb Tarragona i la possibilitat d’atracar al port tarragoní vaixells de gran tonatge, va produir el progressiu abandó del petit port de Salou, situat a l’espigó.

No obstant, dintre del segle XVIII, en plena eufòria de les exportacions d’aiguardent, vi del Priorat i fruits secs, la nova carretera era insuficient i es va pensar construir un Canal navegable de Reus a Salou. L’any 1774 se’n comença a parlar i, a la vegada, començà l’oposició de les autoritats tarragonines que volien construir un port artificial a Tarragona. L’any 1785 el Conde de Floridablanca, secretari del “Departamento Universal del Estado” va comunicar per escrit a l’Ajuntament de Reus que “...siempre que el comercio de Reus quisiera participar en la realización del proyecto de un Canal de Reus a Salou, seria auxiliado por S. M. concediéndole las utilidades y derechos que se convindrian”. A la mateixa missiva considerava el port de Salou com el més important de Catalunya en exportació.

Després de moltes anades i vingudes, ordres i contraordres; fins el mes de setembre del 1805, no es va firmar l’autorització per construir el Canal i es nomenà Director del projecte a D. Francisco Requena, Mariscal de Camp. El 15 de novembre del 1805, l’Ajuntament de Reus es traslladava en corporació, acompanyat per la Noblesa, l’Exèrcit, Autoritats i una gran multitud de ciutadans, a la finca del Sr. Rovellat, situada a l’inici de l’actual carretera de Salou, prop de la moderna estació d’autobusos; per col·locar la primera pedra de les obres del Canal de Reus a Salou.

Al cap d’un any, el 1er. d’octubre de 1806, ja s’havien gastat un milió i mig de rals del pressupost inicial de 12 milions, tots els entre Mascalvó i Salou i s’havien extret 59.900 metres cúbics de terra. En algunes zones es pot observar encara el llit del canal excavat, bastant perdut entre conreus i accessos a carreteres i autopistes.

Per problemes econòmics es va alentir una mica la marxa de les obres fins que, malauradament es va iniciar la Guerra del Francès. El dia 10 de juny del 1808, al cap d’un mes de l’aixecament a Madrid del 2 de maig; l’Ajuntament de Reus i la Junta del Canal, es reuniren i acordaren: “Teniendo en cuenta las graves exigencias del dia y los gastos que deben atenderse para la común defensa, seria muy justo que todas las contribuciones aplicadas hasta el presente a favor de las obras del Canal, fuesen desde aquel momento a la defensa de la Patria”. Amb això s’acabà l’obra del Canal de Reus a Salou, tot i que durant la dominació francesa, uns enginyers de l’exèrcit d’ocupació van estudiar la possibilitat de tirar endavant la construcció del canal, i fins i tot consultaren a la ciutat de Reus si els interessava la continuïtat de l’obra. Però a la fi descartaren el projecte, al·legant que el desnivell de quasi 100 metres entre Reus i Salou feia molt costosa l’obra per la quantitat d’excluses a construir i que havia estat mal calculat aquest desnivell pels enginyers espanyols.
Més tard, entre els anys 1810 i 1814, el “Comisario de Guerra de Cataluña y su Principado”, es va fer càrrec de 1.191.235 rals i 21 maravedisos, que tenia en caixa l’administració de les Obres del Canal.

Hem de remarcar el gran interès de les autoritats Tarragonines en desprestigiar el port de Salou, per beneficiar el port de Tarragona que es començava a construir. Una de les campanyes fou proclamar la insalubritat del port de Salou per ser una font de paludisme el qual encara es veuria agreujat amb la construcció del Canal. El Dr. Salvador Vilaseca va fer un recull d’una sèrie d’escrits recopilats a la meitat a la meitat del segle XVIII fins el 1840, valorant la situació de Salou des del punt de vista mèdic, històric i geogràfic, i refutant la pretesa insalubritat, documents fruit d’una enquesta feta per un grup de metges, apotecaris i geògrafs, per rebatre les acusacions que, segons la premsa tarragonina, tenia el port de Salou.
En realitat el Canal es deixà de construir per culpa de la Guerra del Francès i no per les campanyes difamatòries dels tarragonins, perquè a la ciutat de Reus li interessava el projecte, i s’havien reunit diners suficients com perquè es veiés la importància i viabilitat de l’obra.

11 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Bon dia !

Caram, quina sorpresa trobar-me aquest text inciat a partir del meu bloc. Saber-se llegit sempre és una cosa que alegra.
La informació que has posat és força interessant. La majoria de coses ja les sabia, però sempre va bé conèixer nous detalls de la història de la teva ciutat.

Publicat per Erdrag 09 Jun 2006, 11:41

Déu ni dó! Per cert, algun dia ens hauries d'explicar si és que ja no ho has fet en algun altra post d'on prové la rivalitat entre Tarragona i Reus. Una abraçada!

Publicat per Violant 09 Jun 2006, 19:52

Déu n'hi do! em sembla que és així...

Publicat per Violant 10 Jun 2006, 00:19

Déu n'hi do! o Déu li'n do! Violant.
I no sé si existeix cap origen de la rivalitat entre Reus i Tarragona. Segurament deu ser una cosa que es perd en la nit dels temps.

Publicat per Ramon 10 Jun 2006, 07:30

Com canvien els paisatges... Crec que ja no ho reconeixeria.

Publicat per arsvirtualis 10 Jun 2006, 23:37

Et refereixis a alguna webcam en concret, ars? o a aquesta foto de Reus?
Petons cap al nord!

Publicat per Ramon 11 Jun 2006, 07:51

Sobre les rivalitats entre els pobles que diu la Violant, a mi em sembla que són una mica "llegendes urbanes no? perquè a Blanes hi ha una certa rivalitat amb Lloret que en realitat es perd en la memòria de la gent i no hi ha ningú que sàpiga d'on ve. Ep! potser si parlés amb els iaios-iaios, aquests si que m'ho sabrien explicar. També he sentit a dir que hi ha rivalitat entre els d'Amposta i els de Tortosa i en canvi, quan he estat per allà no veig que ningú li faci mala cara a ningú, ai no sé, tant de bo, sigui tot literatura, no?

Ah, petonets i bon diumenge a tothom!

Publicat per Arare_ 11 Jun 2006, 09:13

Dona, tant com llegendes potser no, Arare. El que passa és que sovint es tracta d'història "no escrita", i les enemistats i rivalitats que es van anar enquistant a la memòria, també es perden en la memòria col·lectiva. Després només queda l'anècdota.

Publicat per Ramon 11 Jun 2006, 12:33

Em referia, Ramon, a què quan portes un temps fora, i véns de tant en tant, els canvis encara són més clars i obvis, i et pares a mirar aquests paisatges per reconèixer algun punt de referència vell. Això de les càmeres ha vingut després de la meva "sortida". Petons des del nord amb temperatures quasi tropicals.
Ah, i respecte a les rivalitats entre Amposta i Tortosa, en puc donar fe, però res que duri 100 anys.

Publicat per arsvirtualis 11 Jun 2006, 12:47

Les rivalitats entre pobles, barris, seguidors d'equips de futbol i el que sigui, han existit i existiran. Mentre no depassen la frontera de l'humor i la bonhomia, del 'bon rotllo', vaja, animen una mica el panorama.

Publicat per júlia 11 Jun 2006, 20:56

I tant de bo que sempre sigui així, júlia.

Publicat per Ramon 12 Jun 2006, 09:26