X Caminada Reus-Prades-Reus

05 Juny, 2006 07:19
Publicat per aladern, general

Com que de de moment se m’han acabat les paraules, us poso unes quantes imatges de la X Caminada Reus-Prades-Reus d’ahir, puntuable per a la IX Copa Catalana de Caminades de Resistència.
Recorregut total: 55,400 quilòmetres.

Temps estimat: 12,30 hores.

A dos quarts de set del matí prop de vuit-cents participants estan a punt per al tret de sortida.

Una riuada de gent abans d'agafar el camí de muntanya.

El primer control és al Coll de la Batalla. Aquí s’ha fet una mica d’embús, encara anem molt agrupats.

A la Font del Roure, sota els repetidors de televisió de La Mussara, tenim l’avituallament. Aquí farem el primer àpat del dia una mica consistent. Recuperar forces, però tampoc no és qüestió d’omplir massa la panxa, que la pujada encara és dura.

Ja hem esmorzat i ens preparem per continuar la caminada.

Les dotze en punt i ja sóc a Prades, qui més qui menys una mica destrossat. Aquí tenim un bon avituallament i toca descansar una estoneta.

Molts dels que no participen a la Copa Catalana de Caminades de Resistència abandonen a Prades i baixen a la tarda amb l’autobús que l’organització té preparat per tal d’anar recollint els que decideixen plegar. Jo decideixo continuar, a veure fins allà on em porten les forces. Baixo fins a La Febró (1,20 h) i passat el control de la Font del Pubill comença la dura ascensió que et porta fins als plans més alts de La Mussara. La pujada la faig a bon ritme i em sento bé. Passat el control, comença el llarg camí de forta baixada fins a Vilaplana. La baixada, que trobo més dura que la pujada, em castiga les cames i quan arribo a Vilaplana decideixo que ja en trinc prou. Plego. He salvat tots els desnivells importants, he fet quaranta dos quilòmetres i fa nou hores que hem sortit de Reus. Al migdia i a primera hora de la tarda cau un sol de justícia, d’aquells que baden les pedres, i el tros que em falta fins a Reus són camins per terres de cultiu i rieres. En el moment de deixar-ho penso que és la meva primera i última caminada de resistència, però ara que ja han passat unes hores no n’estic tan segur. Possiblement l’any vinent hi torni. És el verí de la muntanya.

17 Comentaris | 0 RetroenllaçOs