La Universitat Rovira i Virgili (URV) va investir ahir doctor honoris causa l'hongarès Géza Alföldy, considerat el principal investigador en el terreny de l'epigrafia clàssica llatina. Precisament Alföldy, que va coordinar una de les obres cabdals en aquest camp, el Corpus Inscriptionum Latinarum, n'està enllestint ara una segona edició, en què s'inclouran les 1.500 inscripcions que s'han localitzat a Tàrraco: «Tarragona té un nombre d'inscripcions molt més gran que altres ciutats, com Mèrida, que en té menys de la meitat», va destacar ahir moments abans de protagonitzar l'acte d'investidura, al paranimf de la URV. Alföldy, però, va lamentar també l'estat de degradació en què es troben algunes d'aquestes inscripcions romanes localitzades a Tàrraco.

El rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va elogiar ahir els mèrits científics d'Alföldy i també la seva estreta relació amb la ciutat de Tarragona, als vestigis romans de la qual ha dedicat quaranta anys d'estudi: «És un especialista mundial en l'estudi de l'epigrafia romana i ha portat el nom de Tàrraco al món», va destacar el rector. El professor hongarès, per la seva banda, va confessar: «Des del primer moment que vaig estar a Tarragona, fa quaranta anys, hi vaig perdre el cor.»

Géza Alföldy està considerat l'estudiós més destacat de l'epigrafia clàssica llatina i un dels principals especialistes en el camp de la història social de Roma.

La Rovira i Virgili és la vuitena universitat del món que investeix honoris causa Alföldy (i la segona catalana, després de la Universitat Autònoma de Barcelona, que l'en va nomenar l'any 1988). Tel vegada per això Francesc Xavier Grau va reconèixer: «Potser hem trigat massa a fer-li aquest nomenament.»

El professor d'història antiga a la Universitat de Heidelberg Géza Alföldy (Budapest, 1935) va ser apadrinat pel director del departament d'història i història de l'art de la URV, Amancio Isla, que ahir també va destacar la vàlua dels seus estudis: «[Alföldy] és capaç d'escriure la història romana a partir de les epigrafies.»

Entre la producció bibliogràfica de Géza Alföldy destaca l'estudi més complet que s'ha fet mai sobre les inscripcions romanes de la ciutat. Totes aquestes inscripcions es recolliran ara en la segona edició del Corpus Inscriptionum Latinarum, l'obra cabdal que va coordinar i que ara actualitza.

1.500 inscripcions

Alföldy va destacar que Tàrraco és una de les ciutats amb més inscripcions clàssiques llatines. En té 1.500, quan en una ciutat com Mèrida se'n coneixen menys de la meitat, unes 700. L'obra, que podria veure la llum l'any que ve, inclourà les inscripcions localitzades a la ciutat en els darrers anys, com la que es troba en un pedestal dedicat a Mart que es va localitzar a la catedral de Tarragona o una inscripció funerària d'un soldat romà del segle III. Cada epigrafia es contextualitzarà amb una descripció del monument on es troba.

El nou honoris causa de la URV va lamentar, però, l'estat de degradació en què es troben moltes d'aquestes restes: «És una llàstima que hi hagi moltes inscripcions encastades en carrers de la Part Alta de Tarragona i que es vagin deteriorant a causa del clima, del trànsit de vehicles», va dir. «Potser seria possible extreure algunes d'aquestes inscripcions del lloc original i posar-les en un museu per tal que poguessin conservar-se millor», va afegir l'investigador.