Editen un magnífic volum d'estudi,
«El vi tarraconense i laietà: ahir i avui», que col·loca el jaciment de
Vallmora de Teià en el selecte grup d'espais patrimonials de primer
ordre
Imatge d'arxiu d'una visita al jaciment de Vallmora de Teià. Foto: EL PUNT.
Poques vegades la tossuderia d'una idea té un final feliç, perquè
sovint la il·lusió i les ganes s'esvaeixen en el llarg camí que cal fer
abans no s'obtenen resultats. Aquest, però, és un exemple de superació
i de una manca absoluta de límits quan es tracta de creure en la vàlua
del patrimoni local i defensar-lo. Andreu Bosch, alcalde de Teià, s'hi
ha deixat la pell en un projecte que, si els astres no decideixen
girar-se en últim moment, veurà la llum en poc més d'un mes: Cella
Vinaria. Aquest jaciment romà redescobert el 2003 amagava les
estructures d'un celler que en altres mans potser hauria esdevingut un
espai amb cert atractiu que amb prou feines s'hauria excavat i
protegit, i que hauria acabat com a element ornamental d'una plaça o
d'un espai públic. En altres mans, però no en les d'un apassionat de la
història antiga que aviat va veure que la Cella li oferia la
possibilitat de distingir-se com a poble i d'afavorir l'arribada d'un
tipus de visitant que, d'una altra manera, difícilment s'hauria deixat
caure als carrers de Teià. El jaciment de Vallmora aviat va trobar
adeptes convençuts. Entre ells cal destacar l'apassionat arqueòleg
Antoni Marín, que va arremangar-se sense problemes per treballar en
diferents vessants que afavorissin el coneixement de les estructures
romanes. Així, a l'estudi pròpiament dit de les característiques de les
troballes, s'hi va afegir aviat la necessitat de dotar d'instruments
pedagògics la zona per poder desenvolupar un projecte més ambiciós: el
condicionament i reconstrucció del celler perquè fes de nexe d'unió
entre el passat vitivinícola del Baix Maresme i el reconegut present,
en què la producció de vi continua sent un dels motors de l'economia
d'aquests municipis. A l'adequació per a la visita pública de l'espai
s'hi afegirà un segon projecte de turisme cultural promogut pel
Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, direcció general de
Turisme de la Generalitat. Teià estrenarà, doncs, el primer centre
d'acollida turística de Catalunya amb una connexió a peu entre l'àrea
de descans de l'autopista C-32 i el parc arqueològic de la cella. Tot
lligat, doncs? Doncs no. Andreu Bosch era prou conscient que calia
embolcallar el jaciment d'una significació especial en el món dels
especialistes en la matèria. S'havia de donar a conèixer la Cella als
estudiosos, als professionals de l'arqueologia catalana i europea
perquè rubriquessin una importància que fins llavors només havia
defensat un grup reduït abanderat pel mateix alcalde. I l'oportunitat,
parenta de lluny de la tossuderia que deia al principi, va arribar.
Primer amb la celebració d'un simposi sobre la cultura del vi a Teià i
Tarragona organitzat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, el
Museu d'Arqueologia de Catalunya i el mateix Ajuntament de Teià. I
segon, per la publicació, coincidint amb Sant Jordi, del volum que
recull les actes dels professionals que hi van intervenir. Un llibre
que, de moment, provoca respecte i cert recel a l'hora de llegir-lo,
però que amb una mica de curiositat i un polsim d'interès, acaba
enganxant. L'obra permet al neòfit acumular informació i a
l'especialista, gaudir amb els detalls sobre aquest món. Però, en
definitiva, també permet a Teià i al seu alcalde respirar tranquils,
perquè el seu jaciment ara sí que podrà estar a l'abast de tothom.
http://www.elpunt.cat/tarragona/article/5-cultura/19-cultura/32490-
el-jaciment-i-lalcalde.html
