El festival Tàrraco Viva mostra com va afrontar l'emperador August la crisi alimentària que va afectar la població

Recreació sobre l'Annona romana, ahir, a Caixafòrum. A la dreta,

Una de les aportacions més importants de l'emperador August a la construcció política de l'imperi romà va ser la creació de la prefectura de l'annona, un organisme que s'encarregava de proveir Roma dels productes alimentaris bàsics (cereals, oli i vi). Ahir, en el marc del festival Tàrraco Viva, l'associació Projecte Phoenix va presentar un espectacle que explicava el funcionament d'aquest ens, que «va esdevenir el més semblant a un ministeri d'economia». Era, segons Magí Seritjol, coordinador del festival, «el més semblant a un antecedent del modern estat del benestar». Tàrraco Viva continuarà avui amb altres recreacions històriques, com ara una que explicarà els rituals a la llar romana i una altra sobre el culte a la deessa Venus.

El muntatge que ahir va presentar l'Associació Projecte Phoenix a Caixafòrum Tarragona va servir per mostrar el paral·lelisme entre la crisi econòmica i alimentària que va viure la població romana fa dos mil anys i la que sacseja la societat actual. «Les comparances són odioses, però reflexionar sobre el passat ens ensenyarà el futur», segons va dir Magí Seritjol durant la presentació d'ahir. Com va afrontar l'emperador August aquella situació? Creant la prefectura de l'annona, un organisme que es va encarregar durant més de 300 anys de proveir Roma dels productes alimentaris bàsics (cereals, oli i vi). De retruc, però, aquesta organització va esdevenir el més semblant a un ministeri d'economia, ja que la seva actuació determinava, no només les distribucions gratuïtes del menjar, sinó també els preus d'aquests productes bàsics en el mercat lliure. El sistema annonari va constituir «el més semblant a un antecedent del modern estat del benestar».

D'altra banda, l'Associació cultural Sant Fructuós va iniciar dijous a la nit, al claustre de la catedral de Tarragona, les representacions de l'espectacle In coemeterio, que recrea un enterrament paleocristià del segle V dC.

A través de diversos quadres plàstics, des de l'arranjament i exposició del cadàver, passant pel seguici fúnebre, fins a l'enterrament i la pregària pels difunts, s'explica com era un funeral cristià de l'època tardoromana. A més, el públic pot veure un audiovisual en què s'explica l'evolució i transformació del claustre de la Catedral (que va ser una zona cementirial en l'època tardoromana). Avui, a partir de tres quarts de deu i fins a un quarts de dotze de la nit, es tornaran a oferir visites en català i castellà, i tindran una durada d'uns 30 minuts, aproximadament, cadascuna.

Tàrraco Viva viurà avui i demà el seu primer cap de setmana, i els grups de reconstrucció històrica desplegaran les seves propostes per enguany. El grup Thaleia, per exemple, oferirà avui quatre espectacles diferents: Ars medica, sobre la medicina a l'antiga Roma; Sacra privata, sobre els rituals a la llar, Carmina canere, sobre el món de la música a l'antiga Roma, i Veneralia, que mostra el culte a la deessa Venus. A més, el grup Nemesis oferirà al Fòrum de la Colònia l'espectacle Captio, que recrea l'entrada als sacerdocis de Júpiter i Vesta. I el grup Legio I Germànica mostrarà com era el correu a l'antiga Roma, a les deu de la nit, a les muralles. A la mateixa hora, a la Casa Castellarnau, el grup Narradors Tarragonins farà un recorregut per la mitologia grecoromana.