PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

A Catalunya hi ha aproximadament 2.000 castells documentats, entre edificis fortificacions, recintes emmurallats i torres de defensa. Moltes vegades ja només en queda el topònim, no es conserven ni tan sols les pedres. La fundació privada Castells Culturals de Catalunya estimula la conservació i l'ús social d'aquest patrimoni. Recentment, en col·laboració amb el Museu d'Història de Catalunya, s'ha reeditat una guia dels castells del país que ofereixen visites guiades. En comparació amb els 33 monuments que s'hi recollien fa tres anys, la publicació actualitzada n'aplega 44, una xifra que convida a l'optimisme. «El nostre propòsit és cridar l'atenció sobre un patrimoni molt oblidat a casa nostra, que en altres països europeus es cuida com a motor turístic», explica Ramon Orpinell, director gerent de la fundació. El model a seguir és l'Estat francès, però Catalunya està molt lluny de comparar-se amb la vall del Loira, per exemple, pel que fa a la valoració d'aquest patrimoni. A mesura que passen els anys, no obstant això, «ens ho creiem més», assegura Orpinell.

La guia té com a denominador comú que els castells que recull es poden visitar i tenen una mínima estructura de recepció, amb monitors que ofereixen visites guiades o una petita museïtzació que expliqui, almenys, la història del monument. Dels 44 castells, 31 són públics i 13 són privats. La llista, però, continua creixent, i els pròxims a afegir-s'hi són el castell de l'Espluga Calba, a les Garrigues, i el de Mataplana, al Ripollès. Entre els de titularitat pública, quatre són propietat de la Generalitat i els gestiona el Museu d'Història de Catalunya: el castell de Claramunt, el castell de Miravet, el castell i canònica de Sant Vicenç de Cardona i el castell monestir de Sant Miquel d'Escornalbou.

Obrir els monuments a la societat és l'objectiu de la fundació Castells Culturals de Catalunya, que en els darrers anys ha propiciat un conjunt d'activitats per atraure públic. Una vintena d'equipaments participen cada any en el cicle Música als castells. També s'ofereixen com a escenari de fires medievals i festes populars. El novè cicle de conferències, que començarà el mes de febrer que ve, tractarà sobre noblesa i societat a propòsit dels 650 anys de la creació de la Generalitat de Catalunya. Totes les xerrades es fan a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, a Barcelona. Una altra acció, des del 1997, és el lliurament dels premis Catalunya Nostra, en què la fundació reconeix els castells més destacats per les seves activitats culturals i per l'esforç en la seva rehabilitació. En aquest sentit, la fundació assessora els propietaris sobre les possibilitats d'obtenir subvencions públiques per restaurar els monuments, sigui per la via de l'1% cultural o de la línia de patrimoni que convoca cada dos anys la Generalitat.

MOTOR PER AL TERRITORI

La col·laboració amb el Museu d'Història de Catalunya pretén reforçar precisament la capacitat per transmetre la història que tenen els castells al país. Ara bé, els castells són també un atractiu per estimular l'activitat econòmica relacionada amb el turisme cultural, i la recuperació d'un monument sol reactivar l'entorn. «La majoria de castells són a les zones més petites i miserables, on el turisme no existeix, i per a molts llocs és l'únic recurs», argumenta Ramon Orpinell.