PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

Escèptics però esperançats, el centenar d'arqueòlegs reunits ahir al Palau de la Generalitat van aplaudir la presentació dels fonaments que han de regir la professió a partir d'ara. Després de l'assemblea d'arqueòlegs de 1983, que va assentar les bases del sector a Catalunya, els professionals han tingut ara l'oportunitat de participar en una actualització necessària de la seva pràctica laboral, que incideix directament en el patrimoni cultural català.

Les xifres són prou contundents: el 1981 es van fer 106 intervencions arqueològiques al Principat, mentre que al 2008 van ser 1.786. Els professionals, reunits des de l'estiu passat en onze taules de treball, han constatat les deficiències de la feina de cada dia. Les principals necessitats són la dotació de més recursos per al món local, la constitució d'un col·legi professional de l'arqueologia, la millora en la gestió administrativa i la coordinació entre els diversos actors que intervenen en un jaciment. Tresserras ha assegurat que el pla, que no estarà llest fins d'aquí a sis mesos, es construirà bàsicament a partir de les aportacions dels arqueòlegs, que ahir van lliurar-li les conclusions. «No ha estat una etapa participativa perquè la sardana sigui més gran, sinó que això passa a ser el document de referència a partir del qual s'acabarà d'articular el pla», va dir el conseller, davant una nodrida representació de professionals del sector.

Més de 150 experts han pres part en les onze taules de treball convocades des del mes de maig, en què hi estaven representades unes 80 entitats, entre administració, universitats, associacions, museus, etc. Ara, el departament haurà de donar cos al document, establint un calendari d'actuacions i fixant el pressupost, que encara es desconeix. Aquests són els punts principals de l'anàlisi que han fet els arqueòlegs:

ATENCIÓ AL MÓN LOCAL

A Catalunya només hi ha una cinquantena de municipis que no tenen cap jaciment arqueològic. És a dir, que el món local està plenament immers en aquest àmbit i necessita implicar-s'hi més i amb millors recursos. La incorporació d'institucions locals i comarcals ha estat una de les novetats que ha experimentat el sector en els darrers anys i ha jugat un paper clau en el desenvolupament de l'arqueologia. El pla apunta la necessitat d'establir recursos per compensar el territori i delegar competències als arqueòlegs municipals, si n'hi ha. Les conclusions aposten per incorporar aquesta especialitat laboral als departaments d'Urbanisme dels ajuntaments. El director general del Patrimoni Cultural, Josep Maria Carreté, considera que els municipis valoren més ara els seus jaciments i volen millorar-los com a actiu de turisme cultural i, per tant, econòmic. També a això cal donar resposta.

AGILITAT ADMINISTRATIVA

La descentralització i la necessitat de simplificar els processos administratius per guanyar eficàcia van ser dues expressions que va repetir diverses vegades Miquel Molist, portaveu dels arqueòlegs. També cal revisar les normes de dipòsit de materials i implantar noves formes de finançament.

CONTROL I QUALITAT

Un dels ingredients nous en l'arqueologia actual és el volum d'associacions i empreses que fa anys no existien. L'activitat arqueològica ocupa avui entre 500 i 700 persones en empreses especialitzades. Així, pel que fa a l'arqueologia preventiva, els experts proposen millorar l'adjudicació dels concursos perquè l'element econòmic no sigui tan important i que s'incrementi el control de les empreses i la qualitat de la recerca.

CODI DEONTOLÒGIC

Així, propugnen l'elaboració d'un codi deontològic de caràcter obligatori, alhora que valoren positivament el recent conveni del sector, que caldrà anar actualitzant. Els professionals reclamen també una renovació metodològica que impliqui la vinculació d'altres ciències.

COL·LEGI PROFESSIONAL

Si el conveni laboral va fixar uns paràmetres inexistents fins fa poc, el col·lectiu vol també suport de la Generalitat per tirar endavant un col·legi professional, un dels dèficits de l'arqueologia catalana.

MÉS DIFUSIÓ

Els experts demanen més visibilitat del patrimoni arqueològic i consideren que els museus són la plataforma ideal per a aquest propòsit. Reclamen també voluntat política per avançar en la museïtzació dels jaciments, amb parcs arqueològics i centres d'interpretació, tot i que encara no s'ha concretat quins tindrien prioritat en el futur pla.

DIVERSITAT CULTURAL

En plena polèmica sobre els criteris religiosos que dificulten les excavacions –avui s'obren unes jornades a Barcelona sobre els cementiris jueus–, els tècnics demanen un protocol d'actuació consensuat perquè l'arqueologia sigui una oportunitat de cohesió social i cultural, tot i que creuen que els col·lectius religiosos han d'acceptar el marc legal vigent.

FORMACIÓ

Aposten per aprofitar les oportunitats que el pla de Bolonya propicia per als estudis d'arqueologia.

Les arqueòlogues Alba Solés, de la Universitat de Girona, i Enriqueta Pons, del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona, han elaborat un estudi antropològic a partir de les restes descobertes al jaciment arqueològic del Pi de la Lliura de Vidreres, una necròpolis d'incineració descoberta el 1999 a pocs quilòmetres de Puig Ventós i del santuari de Caulés. El Pi de la Lliura de Vidreres, que publiquen conjuntament l'Ajuntament i el Museu d'Arqueologia de Catalunya i que es presentarà a finals d'aquest mes, fa una descripció detallada de les troballes d'aquest jaciment, on s'han identificat 77 tombes i 82 cossos, tots ells sotmesos a un sofisticat procés de cremació, donat que van ser incinerats a més de 650 graus a foc obert. Les restes cremades eren col·locades dins d'urnes ceràmiques decorades, abans de ser colgades a terra.

De l'anàlisi d'aquestes restes, Solés i Pons dedueixen una mortalitat infantil elevada i una esperança de vida dels individus adults força reduïda. A més, apunten que el jaciment revela l'existència d'una petita comunitat dedicada a l'agricultura i la ramaderia, formada per petits grups familiars que vivien en cabanes més o menys agrupades, encara que no s'han localitzat les restes de cap hàbitat. Segons les autores de l'estudi, els habitants de la zona tenien una organització poc jerarquitzada i regida indistintament per homes i dones. Pel que fa a la distinció social dels individus dins la comunitat, les arqueòlogues la dedueixen de les diferents estructures de les tombes, la decoració de les urnes i la presència, en alguns casos, d'objectes de bronze.

El jaciment del Pi de la Lliura, una de les necròpolis més importants de la Selva, té uns tres mil anys d'antiguitat i va ser descobert el 1999. Aquell mateix any van començar les excavacions a la zona, on fins al 2007 s'hi han desenvolupat treballs de camp i de laboratori, finançats per l'Ajuntament i la Diputació.