PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


Montblanc allibera un dels trams de muralla més importants i aviat podrien quedar-ne a la vista 800 metres

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:06




N. ROCA.
Montblanc

Progressos en les obres de recuperació del recinte emmurallat de Montblanc. Ahir van començar els treballs d'enderroc del penúltim habitatge que queda adjacent al portal de Sant Jordi, un dels més importants d'aquest element arquitectònic i patrimonial. En total s'alliberaran 15 metres més de muralla i ja només quedarà alçada una casa en tot aquest tram. L'alcalde, Josep Andreu, explicava que s'està negociant l'adquisició d'aquest immoble en qüestió, tot i que encara no s'ha arribat a cap acord amb els propietaris. Si finalment el govern municipal aconsegueix comprar l'edifici i tirar-lo a terra, el recinte emmurallat quedaria totalment a la vista des de la torre dels Cinc Cantons fins a la torre de Sant Francesc, és a dir, més de 800 metres. Faltaria, però, tot el tram de la muralla de Santa Tecla tot i que d'aquí a poc haurien de començar els treballs per alliberar-ne un altre tram. Per poder deixar a la vista tot el recinte emmurallat Andreu reconeixia que encara fa falta comprar molts immobles que hi són annexos, tot i que no estan comptabilitzats.

De moment, l'actuació que està executant ara SCP Germans Rizos està pressupostada per 59.046,75 euros –que provenen d'una subvenció global del Ministeri de Cultura que suma 600.000 euros–. A l'abril la recuperació d'aquest tram ja hauria d'estar enllestida.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3370432


27-01-2009 - 'La necròpolis protohistòrica de Milmanda' es presenta el 27 de gener

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 17:53

 La necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragonès). Un exemple del món funerari català durant el trànsit entre els segles VII i VI aC, de Raimon Graells Fabregat, es presenta a la Universitat de Lleida el dimarts 27 de gener de 2009 a les 12.30 hores. Aquesta obra és el número 5 de la col·lecció Hic et Nunc de l'ICAC. El Dr. Emili Junyent, catedràtic de Prehistòria, és l'encarregat de fer-ne la presentació.

 

 

 

Vegeu la invitació a l'acte.

 

 Invitació presentació 'La necròpolis protohistòrica de Milmanda'



Convocatòria de quatre contractes de formació d’investigadors de l’ICAC

A g e n d a - — Publicat per josep.m @ 17:52

 

L'ICAC convoca contractes laborals temporals per a investigadors en formació per ajudar-los a desenvolupar la seva tesi doctoral en el marc dels projectes i programes de recerca de l’Institut.

 

Els contractes, amb una durada inicial de 2 anys i una durada màxima de 3 anys, preveuen la contractació de 4 arqueòlegs que disposin de la suficiència investigadora (DEA) o bé que hagin cursat un màster relacionat amb l’àmbit de l’arqueologia clàssica i que estiguin interessats a participar en les activitats de l’ICAC.

 

Vegeu tota la informació i l'imprès de sol·licidut en els documents adjunts.

 

 

 Convocatòria investigadors en formació

 

Imprès sol·licitud 

 http://www.icac.net/

 



VIMBODI - “La necròpolis de Milmanda permet parlar de relacions indígenes entre l’interior i la costa en l’ibèric antic”

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 17:49
La necròpolis de Milmanda permet parlar de relacions indígenes entre l’interior i la costa en l’ibèric antic”   |
  La necròpolis protohistòrica de Milmanda
Entrevista a Raimon Graells i Fabregat, autor de 'La necròpolis protohistòrica de Milmanda', un treball que acaba de publicar l’ICAC dins de la col•lecció Hic et Nunc (núm. 5)

 “La necròpolis de Milmanda permet parlar de relacions indígenes entre l’interior i la costa en l’ibèric antic”

 

La necròpolis protohistòrica de Milmanda (Vimbodí, Conca de Barberà, Tarragonès). Un exemple del món funerari català durant el trànsit entre els segles VII i VI aC és una monografia que documenta els materials que es van trobar en aquest jaciment i els posa en el context del món funerari del període ibèric antic a Catalunya. L'autor, Raimon Graells, és investigador FIR de la Universitat de Lleida (UdL) i llegeix la seva tesi el 28 de gener a la UdL, titulada “Análisis de las manifestaciones funerarias en Catalunya durante los siglos VII y VI a.C. Sociedad y cultura material: la asimilación de estímulos mediterráneos”.

 

Descriu-nos la necròpolis de Milmanda.

És una necròpolis molt petita però que concentra alguns dels tipus d’elements més espectaculars de tot el registre funerari català del segle VI aC a Catalunya.

 

I això que només té 17 tombes!

Sí, una quantitat que trenca la mitjana normal de les necròpolis conegudes d’aquesta època a Catalunya, tant per les dimensions reduïdes com perquè està apartada de la costa.

 

Es tracta d’una tipologia nova de necròpolis?

No. Compleix els requisits del període ibèric antic a Catalunya, i la seva singularitat rau justament en la localització, ja que està allunyada dels grans nuclis coneguts fins ara.

Raimon Graells i Fabregat

De quins nuclis parlem?

Principalment, la costa catalana meridional (desembocadura de l’Ebre), la costa central catalana i la zona d’Empúries. A l’interior es coneixien dades soltes, com algunes tombes de la necròpolis de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer). Però el cas de Milmanda és singular. Situat al curs alt del riu Francolí, comunica amb Tarragona i concentra tots els elements de la zona costera des del sud de França fins al nord de Castelló.

 

Enumera’ns aquests elements.

Els fermalls de cinturó d’un i dos garfis, les espases de ferro, les puntes de llança… I com a elements més singulars, la vaixella metàl•lica, les grebes o cnèmides (els elements de protecció per a les cames)…

 

A més de l’aríbal conrinti!

Sí, que és l’únic element importat i té una importància cabdal, ja que aporta una cronologia molt precisa.

 

Com interpretes la presència d’objectes bèl•lics?

Pot ser una reacció als moviments mediterranis que s’estan vivint a la costa catalana i a la Mediterrània occidental en general, com el final de la colonització fenícia i l’inici de la colonització grega, a més de l’augment de la importació grega i etrusca. Sembla que hi ha una reacció indígena a aquest control forani dels recursos. És una possible explicació per entendre la presència sobtada d’armes a partir del 575 i fins a principis del segle V.

 

 

          Decoració pintada    Fermalls de cinturó

 

A l'esquerra, muntatge de les vistes laterals, inferior, superior, posterior, secció i, en el requadre superior, el desenvolupament de la decoració pintada del cos. A la dreta, fermalls de cinturó d’un garfi en bronze.

 

 

 

També hi ha objectes simbòlics.

Parlem d’una societat cada cop més complexa i que va acompanyada d’una estructura ideològica i religiosa en què es reconeixen símbols d’estatus, de rols socials, etc. En són exemple les espases miniaturitzades. N’apareix una a Milmanda, una altra a la necròpolis del Coll del Moro (Gandesa) i una altra a la necròpolis del Mas de Mussols (la Palma).

 

Què signifiquen aquestes espases miniaturitzades?

Doncs que un líder militar, per exemple, no cal que s’enterri amb les seves armes reals. N’hi ha prou enterrant-lo amb armes simbòliques, perquè la societat està en un nivell de desenvolupament prou avançat per comprendre el seu significat.

 

La necròpolis també informa de l’economia del moment?

És difícil de dir a partir únicament de la necròpolis. Seria molt interessant conèixer l’hàbitat i comparar-lo amb la necròpolis, on segurament hi ha una selecció d’una part de la població.

 

Teniu l’hàbitat localitzat?

Fem una proposta: que fos al turó on hi ha el castell de Milmanda. És davant de la necròpolis, a uns 150 metres en línia recta. A més, sota aquest castell és l’únic lloc on apareixen materials ceràmics ibèrics. Però que el poblat fos allà no és segur: no hi ha excavacions que confirmin la sincronia entre aquest possible hàbitat i la necròpolis.

 

La millor conseqüència del llibre seria que es fessin noves excavacions?

I tant! Seria interessantíssim intervenir a la necròpolis amb una metodologia científica o directament al poblat, i poder conèixer un jaciment nou del període ibèric antic, preibèric, a la Catalunya interior.

 

Com es van obtenir els materials de la necròpolis?

Es van donar a conèixer perquè el propietari els va trobar llaurant i ho va comunicar, no al Servei d’Arqueologia, que a principis dels anys 70 no existia, sinó a un aficionat local. Ell mateix, a pic i pala, va anar recollint els materials per a la seva afició i el seu col•leccionisme.

 

De metodologia poca.

Simplement s’anava obrint trinxera! La sort és que alguns materials els van fotografiar en el moment de la troballa i això ha permès alguna associació i relació entre ells.

 

 

                    Recuperació materials anys 70   Espasa miniaturitzada

 

A l'esquerra, descoberta de dues urnes en les intervencions de Ramon Vidal els anys setanta. A la dreta, espasa miniaturitzada de la necròpolis de Milmanda. La majoria de les peces de la necròpolis de Milmanda, trobades el 1975, són al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc, i unes quantes també al Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí.

 

 

Per què seria interessant tornar a excavar?

Ho seria sempre que fos en el marc d’un estudi sobre el desenvolupament social de diferents comunitats de l’ibèric antic, i relacionant interior i costa per la via del Francolí. Seria interessant, per exemple, relacionar el poblat dels Vilars d’Arbeca i la costa de Tarragona, i veure què està passant en aquest punt intermig de Milmanda, un punt que controla els recursos miners i forestals de la serra de Prades i que té una via de pas fantàstica, el Francolí, fins a Tarragona.

 

Tornem al llibre: per què creus que ha valgut la pena publicar-lo?

Per tornar a parlar de l’ibèric antic i del món funerari a Catalunya aprofundint en les tipologies dels materials metàl•lics precisant-ne les cronologies, i fent també una proposta de reconstrucció del ritual funerari. Són temes que s’havien deixat una mica. Però el llibre també és interessant perquè la necròpolis de Milmanda permet parlar de relacions indígenes entre l’interior i la costa, des de l’Ebre fins al sud de França.

 

Carme Badia i Puig

 

http://www.icac.net/

 



Turquía inundará con una presa 10.000 años de historia

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 11:54

 

 
 
Ciudadela de Hasankeyf, a orillas del río Tigris, que desaparecería si se construyera la presa de Ilisu. - AFP 


La central suministraría el 10% de la energía del país, pero desplazaría a 78.000 personas

El espléndido panorama que contempló Alejandro Magno desde la fortaleza de Hasankeyf hace más de 2.000 años podría desaparecer dentro de poco si Turquía lleva adelante sus planes para construir un enorme embalse en el río Tigris, en la abigarrada provincia de Batman, de mayoría kurda y árabe. La faraónica idea de construir la presa de Ilisu surgió hace 40 años, pero la amenaza no se ha concretado hasta ahora. Los planes prevén que cuando entre en funcionamiento, hacia 2013, se convierta en la mayor central hidroeléctrica del país, suministrando el 10% de la energía que consume Turquía.

El Fondo Mundial de Monumentos ha incluido a Hasankeyfen la lista de los cien lugares históricos más amenazados del planeta, en un intento de alertar a la sociedad del peligro que se cierne sobre la ciudadela, ya abandonada en lo alto de la montaña, y sobre el fértil valle que está a sus pies. Allí se puede encontrar un gran número de monumentos edificados por las civilizaciones que han dejado su huella en la zona durante los últimos 10.000 años.

Un consorcio europeo y estadounidense construirá el embalse en cinco años si nadie detiene el proyecto. La Campaña contra la Presa de Ilisu, una organización creada para combatir el embalse, sostiene que la energía que se generaría no bastaría para satisfacer las necesidades del país y recomienda que la inversión se destine a energías alternativas. También denuncia que la red es "muy deficiente" y mucha energía que se produce simplemente "se pierde".

Además advierte de que habría unos 78.000 desplazados que viven en el área, que sería anegada por el agua, sin contar con el hundimiento de "centenares" de lugares históricos.En las últimas semanas han corrido rumores de que varias industrias europeas que se han implicado en el proyecto han decidido dar marcha atrás ante las protestas de los grupos ambientales, pero este extremo lo ha negado a Público Mustafa Gundogdu, del Proyecto Kurdo de Derechos Humanos.

Hace treinta años, las autoridades obligaron a toda la población que vivía en las montañas a asentarse en el valle, donde cultivan los verdes campos que riega el agua del Tigris. Pero parte de la población decidió emigrar a las grandes ciudades de Batman e Izmir e incluso al extranjero, en busca de trabajo. Una ironía del destino haría que ahora la población que vive en la nueva Hasankeyf, al borde del río, tuviese que volver a abandonar sus hogares si no se detiene el proyecto de la presa de Ilisu, yéndose otra vez a Batman, Izmir o al extranjero.

Además, si las aguas anegan el valle, desaparecerían decenas de monumentos de distintas épocas, como un viejo puente árabe del que apenas quedan dos venerables pilones, la mezquita Al-Rizk, que fue construida por el sultán kurdo Suleyman, o tumbas y mausoleos de varios personajes históricos.

El Gobierno turco ha dicho que destinará 30 millones de euros a salvar algunos monumentos, aunque esto no ha calmado los ánimos de la población, que por encima de todo quiere conservar las casas y las tierras que se perderían con el embalse.

 

Una fortaleza del siglo XIII

La ciudadela de Hasankeyf fue construida por la dinastía ayubí (1171-1250) que fundó Saladino, de origen kurdo, en la primera mitad del siglo XIII. Una antigua leyenda atribuye el nombre de Hasankeyf a un árabe llamado Hasan que fue condenado a la pena de muerte. Hasan pidió como último deseo que le dejaran cabalgar por la plaza de armas de la ciudadela sobre su hermoso caballo. El deseo le fue concedido y el valiente Hasan saltó las murallas y despeñó su corcel sobre el río Tigris, que discurre bajo un acantilado de 150 metros.

El caballo murió pero el caballero logró salvar la vida milagrosamente y huyó. La gente que vio la escena exclamó sorprendida "Hasan, ¿cómo?", que en árabe se dice "Hasan, keyf?", y de aquí tomó su nombre la ciudad.

 

 http://www.publico.es/ciencias/188710/embalse/inundacion

 



MERIDA -La excavación del María Luisa saca a la luz parte de la muralla de la ciudad

noticies de extremadura — Publicat per josep.m @ 11:45
 
La excavación del María Luisa saca a la luz parte de la muralla de la ciudad
Tramo de la muralla de la ciudad que se ha recuperado de una de las paredes
interiores del edificio. Este hallazgo se integrará en la rehabilitación del inmueble. / BRÍGIDO
 
 
Se sabía que estaba ahí, pero se desconocía en qué condiciones se iba a encontrar. La excavación que la Consejería de Cultura, a través del Consorcio de la Ciudad Monumental de Mérida, está llevando a cabo en el cine-teatro María Luisa ha sacado a la luz un gran lienzo de la muralla de la ciudad.

Esta actuación forma parte de la obra de rehabilitación del edificio, a la que la Junta de Extremadura, el Ayuntamiento de Mérida y el Gobierno central destinarán 3,3 millones de euros.

Antes del inicio de los trabajos, era necesario acometer una intervención arqueológica. Entre otros motivos, para descubrir la muralla oculta tras uno de los muros del cine. Este hallazgo se integrará en la nueva disposición arquitectónica del inmueble, que el Consistorio espera poder inaugurar en el año 2011.

El cine-teatro María Luisa es un edificio catalogado propiedad de la Junta de Extremadura desde 1989 y cedido por un periodo de 99 años al Ayuntamiento de Mérida, que a cambio asumía el mantenimiento.

La intervención arqueológica financiada por Cultura se está llevando a cabo desde finales de 2008 bajo la dirección del arqueólogo Pedro Delgado. La actuación se ha centrado en dos partes: por un lado, la recuperación del lienzo de muralla y, por otro, los sondeos arqueológicos en el patio de butacas del cine-teatro.

La muralla

La construcción del edificio, que concluyó entre los años 1930 y 1931, amortizó un lienzo de la muralla de la ciudad. Concretamente, se trata del trazado que puede verse por la calle Arzobispo Mausona, junto a la torre albarrana de época medieval.

Tal como ha aparecido ahora este paramento, parece que simplemente se lució el muro para adecuar una de las paredes interiores del cine-teatro, lo que además afectó de forma significativa a la configuración final de todo el edificio.

La actuación del Consorcio ha consistido en retirar el lucido de la pared interior del cine para descubrir la muralla. El resultado ha sido el esperado, pero aún hay varios datos que deben ser corroborados para evaluar de forma correcta el hallazgo, que podría aportar novedades sobre el entramado defensivo de la colonia romana en época fundacional, en el siglo I a. C.

Una de las hipótesis que barajan los investigadores es que se trata de la muralla romana original, que posiblemente sufrió una disminución de su grosor, no se sabe si durante la obra del cine-teatro o en fechas anteriores. Sin embargo, no se descarta que se trate de parte del muro defensivo de la ciudad, pero de época medieval.

Lo que parece claro es que se trata de la muralla, por los materiales empleados (sillares) y por la disposición de las piezas. Se espera que las nuevas catas que se realizarán en el interior del edificio aporten más luz.

Lo mismo sucede con uno de los elementos que forman parte de este tramo de muralla. Los trabajos han permitido distinguir dos columnas de sillares, de 1,20 metros de anchura cada una, entre las que se encuentra un vano de unos 3,20 metros cubierto por piedras y materiales de mampostería. Debido a esta disposición simétrica, una de las posibilidades que se maneja es que se trate de una puerta, aunque también podría ser el arranque de una torre o simplemente un refuerzo realizado en épocas posteriores.

Las catas

En cuanto a las catas arqueológicas, prácticamente han estudiado todo el patio de butacas del cine-teatro. El resultado ha sido negativo, ya que no se ha encontrado ningún resto de interés, por lo que se dará vía libre al proyecto de rehabilitación del edificio, que en este punto pretende rebajar el suelo para adecuar nuevas dependencias.

Como apunta la Consejería de Cultura de la Junta de Extremadura, en la actualidad se trabaja en tareas de limpieza de la muralla para determinar su origen, además de algún sondeo complementario que pondrá fin a la intervención arqueológica.
 
 
 
http://www.hoy.es/20090115/merida/excavacion-maria-luisa-saca-20090115.html

Powered by LifeType