La Generalitat doblarà el 2008 els ajuts a la recerca
El Departament de Cultura preveu doblar l'any 2008 els ajuts destinats a projectes d'investigació en arqueologia i paleontologia que es desenvolupen al territori. L'Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni Cultural preveu que aquest estiu es tanqui una etapa, per endegar l'any vinent una nova fórmula de subvencions bianuals, amb l'objectiu de donar més seguretat a l'investigador i, per tant, més eficàcia a la recerca. Actualment es dediquen uns 200.000 euros a aquests ajuts. En alguns casos, la Generalitat assumeix «fins al 40% dels costos en algunes excavacions», tot i que les fonts de finançament són diverses, segons comenta Araceli Martín, cap de la Secció d'Actuacions del Patrimoni Cultural Immoble.
L'Àrea de Coneixement i Recerca (nom actual del Servei d'Arqueologia de la Generalitat) ha gestionat des de principi d'any 108 sol·licituds d'intervencions, la majoria de les quals es desenvoluparan durant l'estiu, que és quan el ritme universitari permet dedicar més temps a les excavacions. Tot i que encara no s'ha tancat el curs i es preveu que la xifra augmentarà, Cultura constata un retrocés progressiu del nombre de projectes, que en els últims tres anys van ser 183, 143 i 136, respectivament.
INVESTIGADORS A L'ESTRANGER
La finalització d'estudis que després no han tingut relleu i l'important nombre d'investigadors catalans que marxen a l'estranger són dos dels motius que expliquen aquesta davallada constant dels últims exercicis, segons Martín. Hi ha altres motius que ho expliquen: no es fan tantes tesis, i els arqueòlegs tenen més empreses especialitzades per treballar. En general, doncs, hi ha menys personal dedicat a la recerca.
Es calcula que a Catalunya el 2007 es registraran unes 2.000 actuacions arqueològiques, de les quals la immensa majoria són actuacions preventives i, per tant, programades. En un segon nivell hi ha el centenar i escaig de projectes de recerca, i una part mínima (una vintena l'any passat) són les urgències, és a dir, troballes per sorpresa, no previstes. El còmput global indica que la recerca s'ha mantingut estancada en els últims anys, mentre que l'arqueologia preventiva ha fet un salt espectacular.
Els diferents programes de treball provenen sobretot de projectes de recerca promoguts per Universitats, però també n'hi ha del Museu d'Arqueologia de Catalunya, de l'Institut Català de Paleontologia, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i d'altres museus locals i comarcals. Entre les intervencions de l'estiu hi ha els treballs als jaciments paleontològics de Coll de Nargó (Alt Urgell), Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà) i Fígols (Berguedà); els conjunts megalítics de Ca l'Arenes (Dosrius, Maresme) i Dolmen de Pardells (Darnius, Alt Empordà); les fortificacions ibèriques del Puig de Sant Andreu (Ullastret, Baix Empordà) i Font de la Canya (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès); la vil·la romana de Torre Llauder (Mataró); els assentaments medievals de Santa Creu de Roses (Port de la Selva, Alt Empordà), i el castell de Montsoriu (Arbúcies - Sant Feliu de Buixalleu, la Selva); i els jaciments que comprenen diversos períodes, com ara el poblat ibèric de Sant Julià de Ramis (Gironès).
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2490124
