El curs l'han seguit gairebé una trentena
d'arqueòlegs de l'Estat, França, Itàlia i el País Basc, la majoria
especialitzats en arqueologia clàssica, que durant 21 dies han
participat en les excavacions i en els seminaris i conferències
organitzats. El tema del curs d'aquest any era Els contextos ceràmics d'època hel·lenística a la Mediterrània occidental (segles III-II aC).
La
troballa més significativa de les excavacions ha estat els fragments
d'una àmfora àtica amb figures negres que devia fer més de 50 cm
d'alçada i que els arqueòlegs daten del segle VI aC. És molt possible
que l'àmfora fos transportada des d'Atenes i es pot identificar que
prové de l'entorn o del taller del pintor atenenc Exèquies. Els
fragments tenen pintures interessants i són prou grossos perquè s'hi
pugui identificar diverses figures que hi ha dibuixades. També s'han
trobat altres peces de ceràmica de figures roges o de color invertit
del segle V aC, peces metàl·liques i monedes.
D'altra banda, les
excavacions han permès rebaixar els nivells excavats l'any passat a la
zona de l'estoa –construcció porticada grega de planta rectangular amb
el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes– del sector de la
neàpolis de la ciutat grega d'Emporion, i documentar el procés
constructiu de l'edifici, del segle II aC. Com que aquesta zona fa
pendent cap a la platja, s'han pogut excavar fases constructives
anteriors, fins arribar en algun punt a les fases fundacionals, és a
dir, a la ciutat grega original del segle VI aC. Això ha estat possible
perquè, seguint els sistemes constructius de l'època, no es feien
fonaments de tota la planta de l'edifici, sinó que només s'obrien rases
allà on havien d'anar els murs, amb la qual cosa, en comptes d'excavar
per fer els fonaments, el que es feia era arrasar el terreny i
anivellar-lo, de manera que hi havia estructures que quedaven
soterrades i que són les que ara permeten estudiar els sistemes
constructius de l'època. Concretament, les restes trobades pertanyen a
l'entramat urbà anterior a l'ampliació de l'àgora i a la construcció de
l'estoa.