PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC


EL MORELL - La vil·la romana del Morell podria haver estat «una mena d'àrea de servei» de l'època

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 19:41
Així ho creuen els directors del llibre que en recull l'estudi

CARINA FILELLA.
Tarragona
Josep Maria Macias i Joan Menchón, codirectors d'un llibre que recull les investigacions i la documentació generada durant l'excavació a la vil·la romana dels Hospitals del Morell, descoberta el 1995 durant unes obres de l'empresa Repsol –propietària dels terrenys–, creuen que les restes podrien correspondre a «una mena d'àrea de servei» de l'època romana.


+ El llibre es va presentar ahir a la seu de l'ICAC a Tarragona. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ

A finals de l'any 1995, durant les obres d'una nova planta de polipropilè al complex químic que l'empresa Repsol té al Morell, es van descobrir les restes d'una vil·la romana del segle del segle II aC, que pertanyia a l'antic territori de Tàrraco. Ara l'ICAC n'ha publicat un llibre que recull tota la investigació sobre el jaciment, amb la coordinació dels arqueòlegs Josep Maria Macias i Joan Menchón, que van intervenir en els treballs arqueològics.

A l'assentament romà, situat entre la via Tarraco-Ilerda i la llera del riu Francolí, i que va estar en funcionament fins al segle V, s'hi van localitzar també restes de dos establiments d'aigües termals i una àrea funerària, a més d'un mosaic policromat del segle IV que en aquests moments es conserva al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona.

La investigació de les restes, però, també ha obert «dubtes». «No sabem si és un assentament d'una vil·la romana o és una mena d'àrea de servei de l'època romana», va afirmar Joan Menchón. De fet, els dos codirectors de la publicació van explicar ahir que era habitual, també en època romana, que a peu de les carreteres hi hagués aquest tipus d'àrees de servei per als viatgers perquè hi poguessin «fer estada per descansar, donar el farratge als cavalls o banyar-se a les termes», segons Josep Maria Macias.

La vil·la dels Hospitals del Morell –nom que fa referència a «hospitalitat»– «reflecteix els patrons d'ocupació romana a l'àrea central de l'Ager Tarraconensis i complementa, a partir d'una anàlisi exhaustiva, les dades històriques que, fins a l'actualitat, oferien les vil·les de Centcelles, a Constantí, i de Paret Delgada, a la Selva del Camp», segons expliquen els responsables de l'ICAC.

L'excavació a la vil·la romana va anar a càrrec de l'empresa Codex. La seva gerent, Cristina Benet, reconeixia ahir les dificultats que van tenir per excavar en aquest jaciment situat en un complex químic, on els terminis per dur a terme el projecte de construcció de la nova planta de Repsol van obligar els arqueòlegs a «treballar de les vuit del matí fins a les vuit del vespre».



NOVA COL·LECCIÓ


El llibre, titulat La vil·la romana dels Hospitals (el morell, Tarragona). Un assentament de la via De Italia in Hispanias, publicat amb el suport de la URV i de Repsol, enceta una nova col·lecció de l'ICAC, Hic et Nunc, que recollirà les investigacions fetes en excavacions d'urgència i les generades des del camp universitari o empresarial però «amb continguts molt concrets, no tan ambiciosos com la col·lecció Documenta», segons la directora de l'ICAC, Isabel Rodà, que va destacar la necessitat que es publiquin els resultats d'excavacions concretes com ara la del jaciment del Morell. Per Rodà, estudis com aquest amplien el coneixement sobre el territori de Tàrraco: «L'arqueologia de Tàrraco ha cridat tant l'atenció que sabem molt poc del seu territori», va dir. De fet, aquest jaciment s'ha inclòs en el projecte d'investigació de l'Ager Tarraconensis, en el qual ja s'han investigat uns cent trenta jaciments del territori.
 
 
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2474322
 
 


EGIPTO - Derriban pueblo para salvar tumba faraónica

noticies del mon - — Publicat per josep.m @ 09:11
Nadia y su cuñada Fatma se quedaron a vivir en lo que el gobierno dejó del pueblo de El Gurna. Las condiciones son precarias y deben transportar el agua en una carreta tirada por un burro.
 

Más de 3.200 familias del pueblo de El Gurna están siendo reubicadas en otra aldea, en una zona desértica, a 5 km del afamado Valle de los Reyes.

Tras casi medio siglo de batalla entre las autoridades egipcias y los habitantes de El Gurna, en la ribera occidental de Luxor, el Gobierno logró convencer a los aldeanos de que abandonaran sus centenarias casas de adobe, construidas ilegalmente sobre tumbas del Antiguo Egipto. 

El ministro egipcio de Cultura, Faruk Hosni, ordenó en diciembre pasado la demolición de cerca de 1.000 viviendas para preservar y recuperar el patrimonio arqueológico, pues debajo de esas históricas casas se encuentran enterrados incalculables tesoros de época faraónica. 

Y así se sacrificará un pueblo con 200 años de historia para salvar a la necrópolis tebana de su avanzada devastación, pues, como dice el arqueólogo español Miguel López: "En un país en el que la historia se mide en milenios, el que el pueblo contara con menos de dos siglos de vida no les ayudó a los aldeanos". 

Aún así, se van a conservar quince casas, las que están en mejor estado, porque "forman parte de la memoria histórica de Egipto", ha declarado el alcalde de Luxor, Samir Farag.

Más de 3.200 familias están siendo reubicadas en otra aldea que el Gobierno ha hecho expresamente para ellas, situada en una zona desértica, a 5 km del afamado Valle de los Reyes. 

¿Dónde van a meternos a todos?
El proyecto del nuevo Gurna 'Al-Taref' ha costado 30 millones de dólares. En total, se han construido 148 casas de 70 metros cuadrados. Y aunque las casas sean gratuitas y estén equipadas con tres habitaciones, cocina y baño, y provistas de luz y agua corriente, los descendientes de los ladrones de tumbas han aceptado a regañadientes la solución. 

"No nos moverán de nuestra casa hasta cuando venga una grúa a demolerla -sentenció Nadia, una gurnáui de 31 años, que vive en una las nuevas viviendas-. Esta casa la construyó el abuelo de mi esposo, y en ella vivimos mis cinco hijos y yo, y también mi cuñada Fatma con sus cuatro hijos. Dónde van a meternos a todos en una casa tan pequeña". 

Las dos mujeres se han quedado viudas y lo único que tienen para vivir es el dinero que recaudan vendiendo a los turistas muñecas de trapo que hacen ellas mismas. 

"Somos muy pobres, no tenemos dinero", dice Nadia, mientras toma en su regazo al pequeño Said, de nueve meses. 

"Aquí podemos vivir gratis sin pagar luz ni agua", añade su cuñada Fatma, enseñando un largo cable que proviene de un poste eléctrico del que roban la luz. 

Otros están contentos
Nadia y Fatma consiguen un dinero extra enseñando a los turistas curiosos la cripta oculta bajo el suelo sin pavimentar de la casa. 

Nadia arrastra con la mano un montón de piedras que tapan la entrada y descendemos a la oscura cueva. Solo entramos a la primera estancia abovedada. Allí hay una alacena excavada en la roca y vasijas de barro de poco valor arqueológico, pues no tiene inscripciones. "¡Una pena!", lamenta Nadia, quien no pierde la esperanza de que en la sepultura se encuentren aún los tesoros fúnebres de algún miembro de la realeza. 

No todo son quejas. En una de las casas del nuevo Gurna viven Basam, de 38 años, su esposa Warda, de 27, y su hijo Karim de 5 años. Warda está feliz por poder cocinar con agua corriente. "Estamos muy contentos", cuenta, y reconoce que siente nostalgia por su antigua casa.

ETHEL BONET
PARA EL TIEMPO
DESDE EL CAIRO

 

http://www.eltiempo.com/internacional/orientemedio/noticias/ARTICULO-WEB-NOTA

_INTERIOR-3609141.html


Powered by LifeType