PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

La presa de Cornalvo fue una de las protagonistas del Quinto Congreso Nacional de la Historia de la Construcción celebrado en Burgos a principios de junio.

Los investigadores Miguel Arenillas, Marisa Barahona y Carmen Díaz-Guerra presentaron en este congreso una ponencia que insiste en la teoría del origen romano de la presa, puesta en duda recientemente por algunos estudiosos, y defiende que su construcción podría ser incluso anterior a la presa de Proserpina, cuya construcción se fecha a finales del siglo I o principios del II.

Para defender su hipótesis, los citados investigadores se basan en el estudio constructivo y fuentes documentales de Cornalvo, cuyo modelo difiere notablemente del que se sigue en Proserpina o en la también considerada presa romana de La Alcantarilla (Toledo).

En su ponencia, Miguel Arenillas resalta que la presa de Cornalvo disponía en época romana de una pantalla que se asemeja mucho a otras construidas por los romanos en España, concretamente a las de Almonacid de la Cuba y Muel, «donde aparece, al igual que la retícula de Cornalvo, un elemento aguas arriba, innecesario también como refuerzo».

Similar a otras

La construcción de la presa de Almonacid se ha situado, por sus características y por dos dataciones de carbono 14 que lo confirman, en época de Augusto, con rehabilitaciones que llegan probablemente a Trajano. Para la de Muel se ha propuesto una fecha algo anterior en función de sus fábricas, que se asemejan a las de algunas obras de épocas republicanas.

«Convendría quizá, por ello, reconsiderar las fechas normalmente establecidas hasta ahora para Cornalvo, sobre todo las más tardías, pues un cierto adelanto de tales dataciones conduciría a una mayor coherencia entre los datos hasta ahora disponibles, relativos a fechas de construcción y tipologías de la media docena de grandes presas construidas en España durante la época romana», concluye la investigación, que utiliza como base algunos de los datos obtenidos en el estudio realizado por la Confederación en este embalse antes mencionado.

http://www.hoy.es/prensa/20070702/merida/presentan-congreso-investigacion-

defiende_20070702.html

Any rere any Poblet és objecte d'importants obres de restauració. A partir del setembre s'actuarà al claustre, víctima de la humitat.
per gemma casalé |

La conservació del claustre del monestir de Poblet s'ha anat degradant durant els anys a causa de les constants filtracions d'aigua que arriben de la coberta. L'aigua ha malmès els capitells medievals, les voltes i altres elements d'aquest monument, declarat Patrimoni de la Humanitat. Per això el Departament de Cultura ha definit una intervenció d'urgència, que podria iniciar-se passat l'estiu. L'actuació dissenyada pels arquitectes Jordi Portal, Claire Palluel i Albert Casanovas té un pressupost superior als 900.000 euros i s'haurà d'executar durant poc més d'un any.

El projecte, que a hores d'ara es troba en procés d'exposició pública, s'ha elaborat d'una forma molt acurada, després dels pertinents estudis per detectar les patologies que afecten el claustre i conèixer amb detall la seva estructura. També s'han efectuat els pertinents estudis arqueològics de l'indret objecte de l'actuació, segons explicava l'arquitecte Jordi Portal.

Amb totes aquestes dades els tècnics han dissenyat unes intervencions que preveuen garantir la impermeabilitat de la coberta, facilitant una correcta evacuació de les aigües recollides -que posteriorment podran ser utilitzades per al reg- i evitar el contacte amb la humitat del terreny. Les intervencions que s'hi desenvoluparan «segueixen totes les recomanacions de la carta de Venècia i tindran un caràcter reversible; compatible amb el medi i, a la vegada, també es treballa per evitar el menor impacte visual a l'indret, tot conservant l'aspecte del claustre», deia Portal.

L'actuació

Està previst que les obres s'iniciïn passat l'estiu, una vegada conclogui la tramitació administrativa del projecte. En primer lloc s'actuarà sobre la coberta, garantint la reconducció de les aigües i la impermeabilització del paviment. Una vegada acabada aquesta intervenció, l'obra no es reprendrà fins mesos després, quan la pedra de la zona afectada hagi extret les restes de salinitat que conté.


Més endavant es durà a terme la neteja, consolidació i substitució de les peces malmeses. Mentre que en el cas de les policromies s'hi duran a terme les tasques de restauració i consolidació. Per desenvolupar aquesta intervenció, l'equip d'arquitectes també ha contactat amb una tècnica especialista en la matèria.