PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

El 20 de gener passat es formalitzava el nou patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), un acte merament protocol·lari en què l'aleshores ministra de Cultura, Carmen Calvo, es fotografiava amb els presidents de Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Illes Balears coincidint amb la inauguració de la seu reformada del Palau del Lloctinent. El ministeri va invertir més de 7,5 milions d'euros en la restauració i modernització d'aquest edifici històric, situat al cor del barri gòtic, al costat de la catedral de Barcelona.

Ha passat mig any i els flamants espais d'aquest palau del segle XVI continuen, en bona part, per estrenar. Grans sales de dipòsit per emmagatzemar documents continuen buides, i una sala de lectura que hauria d'estar disponible per als investigadors encara fa olor de nou. Tot just s'ha fet algun seminari al nou auditori, mentre que la sala del patronat s'ha d'estrenar. Tan sols el pati i l'escala d'honor on hi ha la porta de Sant Jordi de Josep M. Subirachs són obertes al públic, que pot visitar també l'espai d'exposicions. L'Arxiu de la Corona d'Aragó manté el seu funcionament ordinari amb normalitat a la seu del carrer Almogàvers, tot i que resta pendent el trasllat al Palau del Lloctinent de part de documentació i dels serveis administratius, tot i que ja hi ha personal fix treballant-hi.

El conflicte polític, però, persisteix en tant que hi ha recursos d'inconstitucionalitat pendents contra l'Estatut català interposats pels governs autonòmics socis de l'ACA. Des del Ministeri de Cultura es manté silenci –tot i els requeriments d'aquest diari–, i més ara que el departament està remogut pel canvi de titular. Des de la Generalitat, per contra, tenen clar que el Patronat de l'ACA no serà executiu fins que no s'acompleixi el que diu l'Estatut, és a dir, que els fons propis de Catalunya se separin i s'incorporin al sistema d'arxius de la Generalitat, un compromís que l'exministra Calvo va adquirir l'estiu passat amb el també exconseller de Cultura català Ferran Mascarell, i amb el vistiplau dels responsables de cultura del País Valencià, Aragó i les Balears. Fonts del Departament de Cultura indiquen que els tècnics treballen en la identificació dels documents propis i dels que són compartits amb l'antiga Corona d'Aragó. Un cop s'hagi pactat quins són propis i quins compartits amb les altres comunitats, el patronat tindrà via lliure per treballar.

L'ARXIU REIAL, L'ORIGEN

En sintonia amb el govern català es manifesta Joan Antoni Jiménez, president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya. «Les negociacions estan molt verdes, i amb tres recursos d'inconstitucionalitat sembla difícil arribar a un acord, tenint en compte que les diferents comunitats autònomes tenen interessos contraposats», afirma. L'entitat sosté que el nucli originari i fonamental de l'ACA és constituït per l'Arxiu Reial de Barcelona, i que la denominació d'Arxiu de la Corona d'Aragó s'aplica a partir del segle XVIII i de forma «artificiosa». A més, els altres territoris sí que tenen els seus arxius reials. Fins a finals del segle XX, l'ACA va ingressar de manera constant fons diversos de Catalunya, havent d'exercir unes funcions «desproporcionades» amb els seus mitjans i naturalesa, segons opinen els arxivers. Des d'aquest punt de vista, doncs, l'Estatut no vol trencar res ni apropiar-se d'uns documents «que pertanyen a Espanya», com en el seu dia va alertar el president balear, Jaume Matas. Al contrari, es tracta de mantenir a l'ACA el patrimoni comú i transferir a la Generalitat els documents que afectin exclusivament Catalunya. L'associació d'arxivers considera que l'ACA ha de ser un arxiu tancat, reial, medieval i modern, que ha de contenir bàsicament el fons originari de l'Arxiu Reial de Barcelona, el fons del Consell d'Aragó, el fons del Mestre Racional, el de la Batllia General de Catalunya, el de la Intendència General de Catalunya, el de la Reial Audiència de Catalunya i el de la Governació General de Catalunya.

Per la seva part, el director de l'ACA, Carlos López, subratlla la important reforma que s'ha realitzat al Palau del Lloctinent, que situa l'edifici en una «molt bona posició de futur a llarg termini». López defensa que l'edifici ja és obert i s'hi fan coses, diu que esperen que el ministeri (òrgan del qual depèn l'ACA) els digui quan i com s'han de fer els trasllats, i confia que el palau cobrarà vida una altra vegada a mesura que es desenvolupi el nou projecte. «El patronat pot ser un bon punt de trobada. Deixem que el patronat treballi i sigui un lloc de convivència i no de baralles, perquè ens posem tots d'acord», sosté López.

SET SEGLES D'ANTIGUITAT

L'Arxiu de la Corona d'Aragó va néixer el 1318 com a Arxiu Reial de Jaume II. És una de les institucions arxivístiques més antigues d'Europa. El Palau del Lloctinent, del segle XVI, es va crear com a ampliació de l'antic Palau Reial inspirat en la tradició gòtica catalana, però introduint-hi tendències renaixentistes. Ha estat la seu de l'ACA des de 1838. Als segles XIX i XX s'hi van fer remodelacions diverses fins a la restauració actual, que s'ha dut a terme els últims tres anys. El palau va fer les funcions d'arxiu fins al 1993, quan es va inaugurar la nova seu al carrer dels Almogàvers. Allà hi ha tota la documentació i s'hi fan les funcions arxivístiques, mentre que l'edifici del Lloctinent es destina a la docència i la investigació especialitzada, a banda de lluir com a edifici històric de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.