MONTBLANC - L'esprint final de la muralla
L'esprint final de la muralla
Montblanc és a punt de fer realitat un somni: la conclusió del procés de restauració de la fortificació medieval
Gemma Casalé |
gcasale@diaridetarragona.com
La
Subdirecció General de Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura ha
mostrat la seva total predisposició a ajudar l'Ajuntament de Montblanc
a concloure el llarg procés de restauració de la fortificació medieval.
Aquesta mateixa setmana, el titular d'aquesta subdirecció general,
Álvaro Martínez, es reunia amb l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu;
l'exalcalde de la vila, Josep Gomis, i el responsable tècnic del procés
de recuperació de la fortificació, Maties Solé. Durant la trobada,
Álvaro Martínez va manifestar que la voluntat del govern central és
fixar en Montblanc el model a seguir en els processos de recuperació
patrimonial per a localitats amb característiques similars.
De fet, Montblanc ja té bona part del camí fet. Falta poc més del
vint-i-cinc per cent de la muralla pendent d'alliberar i restaurar. I
les obres executades fins ara han rebut l'elogi de la Subdirecció
General del Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura. Precisament
els seus màxims responsables assenyalaven, aquesta setmana, que les
obres impulsades segueixen una línia coherent i respectuosa amb el bé
patrimonial que protegeix el centre històric de la Vila Ducal des del
segle XIV. Al mateix temps també destacaven el ferm interès de
l'Administració local a protegir aquesta part de la història
arquitectònica de la població.
La reunió mantinguda aquesta setmana a la seu del Ministeri de Cultura
va servir també per a establir els paràmetres clau que hauran de
permetre, amb gairebé tota probabilitat, concloure el procés de
recuperació de la fortificació medieval.
Tanmateix, si bé l'Administració central es compromet a col·laborar amb
el cinquanta per cent de les despeses corresponents als projectes de
recuperació, ara l'Ajuntament de Montblanc també haurà de buscar la
col·laboració econòmica d'altres administracions, concretament de la
Generalitat de Catalunya, per a completar un projecte que podria estar
totalment acabat en un període màxim de deu anys.
Però, a més de garantir l'execució de noves inversions, des de la
Subdirecció General del Patrimoni Històric també s'han compromés a
col·laborar econòmicament en el procés de manteniment de les muralles,
amb la ferma voluntat d'evitar que es produeixin danys en els trams de
la fortificació que ja hagin estat objecte d'alguna intervenció de
restauració.
Es preveu que, una vegada l'Administració autonòmica també hi hagi
donat el seu vistiplau, totes les administracions implicades rubriquin
un conveni que serà prorrogable fins que es pugui donar per acabada
tota l'obra. Aquest tràmit es podria formalitzar durant els darrers
mesos de l'any. L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, es mostrava
satisfet de l'acord, un dels més importants en el llarg procés de la
restauració.
El tram més complex
El nou impuls econòmic que pot rebre a partir d'ara el complex i llarg
procés de restauració de la fortificació medieval de Montblanc arriba
tot just quan es donarà inici a la materialització de les obres en el
tram més complex. Correspon al pas de l'antiga carretera nacional 240 a
Montblanc i encara s'hi troben alguns habitatges i comerços adossats a
la fortificació.
És per això, doncs, que caldrà «primar les converses amb totes les
parts afectades», segons apuntava l'alcalde, Josep Andreu, per a inciar
la compra de tots els habitatges que estan adossats a la fortificació.
Serà, en alguns casos, una tasca complexa, però indispensable per
concloure l'alliberament total de la muralla.
També ara, en aquest tram del costat de l'antiga carretera, s'han
iniciat els processos de recuperació de la fortificació, després que
durant l'anterior legislatura s'hagués tancat el procés de compra i
enderroc de les construccions annexes. Es tracta d'una intervenció que
és finançada a través del capítol de l'u per cent cultural, que
atorguen els ministeris de Cultura i Foment del govern central.
Seixanta anys
Tot just aquest anys s'escaurà el seixantè aniversari de la declaració
del Conjunt Monumental i Artístic que recau sobre la muralla de
Montblanc. Era l'any 1947 quan el govern de l'Estat apostava per dur a
terme aquesta declaració, que donaria pas també a un incipient procés
de restauració de la fortificació.
No va ser, però, fins vint anys després quan el Ministeri de Cultura, a
través de la seva secció de Belles Arts, quan garantiria un nou impuls
al procés de recuperació de la fortificació. Es dóna la coincidència
que va ser gràcies al suport de Belles Arts -la mateixa institució que,
de nou, ara s'involucrarà en el procés de recuperació de la muralla-
que l'Ajuntament de Montblanc, amb el lideratge de Josep Gomis,
iniciava un ambiciós projecte de recuperació.
Actualment un total de quaranta monuments españols han estat distingits
per la Unesco amb la catalogació de Patrimoni de la Humanitat. Es
tracta d'una marca de qualitat, però també d'un compromís que assumeix
el territori per continuar preservant aquell bé patrimonial en les
millors condicions.
D'entre aquesta quarantena de béns en destaquen especialment la muralla
d'Àvila, que junt amb el conjunt d'esglésies de l'exterior de la
fortificació van ser catalogades l'any 1985, i també la muralla de
Lugo, que des del 2000 compta amb aquesta catalogació per un conjunt
que disposa de disset segles d'història.
Montblanc també anhela obtenir la distinció per part de la Unesco com a
Patrimoni de la Humanitat per al conjunt monumental medieval que
preserva, d'entre el qual en destaca la muralla medieval. La conclusió
del procés de restauració que ara és a punt de rubricar-se també podria
esdevenir catalogada com a Patrimoni de la Humanitat.
Josep Gomis ha estat un dels alcaldes més emblemàtics del Montblanc del
segle XX. Va fomentar l'arribada de Frape Behr a la capital de la
Conca, impulsà un projecte per garantir el subminstrament d'aigua i,
entre d'altres, també inicià la complexa tasca d'alliberar i restaurar
la fortificació medieval. Aquest darrer fou un camí complex, difícil i
que, inicialment, es va topar amb l'oposició ciutadana.
Gomis, acompanyat per Maties Solé, qui dirigiria el procés de
recuperació de la muralla, va cercar la complicitat econòmica per dur a
terme aquest complex procés amb el Ministeri de Cultura, concretament
fou la Direcció General de Belles Arts l'ens que va finançar les
primeres intervencions, focalitzades al Baluart de Santa Anna -un dels
indrets de major bellesa del monument.
Aquesta setmana el mateix Josep Gomis, acompanyat per Maties Solé i
l'actual alcalde, Josep Andreu, van protagonitzar una nova visita al
Ministeri de Cultura, prèvia a la rúbrica de l'acord que haurà de
permetre garantir la conclusió de les obres de restauració de la
muralla. Gomis, d'aquesta manera, donava suport a la nova iniciativa
impulsada per l'actual alcalde, Josep Andreu.
http://www.diaridetarragona.com/