PATRIMONI HISTORIC i ARTISTIC

09 Jul, 2007


Un simposi sacseja l'estancament de l'arqueologia catalana

noticies de C A T A L U N Y A - — Publicat per josep.m @ 18:19
Alguns participants en les jornades van visitar dissabte l'església d'Olèrdola, en restauració. 
Foto: JORDI FARRÉ VINSEUM

Els experts reclamen que els agents del sector estiguin més coordinats

RAÜL MAIGÍ.
Vilafranca del Penedès
Un lideratge ferm de la Generalitat i de les universitats que estimuli la recerca i la coordinació dels sectors públics i privats que es dediquen a l'arqueologia, que permeti agilitzar el treball i optimitzar els recursos. Aquestes són algunes de les demandes que es van sentir amb més força en les jornades organitzades aquest cap de setmana a Vilafranca per Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi. Professionals d'arreu del país s'han proposat posar fi als dèficits que s'eternitzen en la professió.

L'homenatge a Maria Rosa Senabre, Titina, conservadora del Museu de Vilafranca desapareguda recentment, ha propiciat unes jornades que han reunit una trentena d'arqueòlegs que treballen en diferents àmbits arreu del país, des del Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona fins a professionals d'empreses privades i tècnics de museus de Sabadell, Badalona i Amposta, entre altres. Aquestes són algunes de les demandes sorgides del debat.

 



XARXA I TREBALL CONJUNT


Universitat, instituts de recerca públics, Servei d'Arqueologia de la Generalitat, museus, ajuntaments, diputacions, empreses privades, arqueòlegs aficionats... Un dels problemes principals del sector és la falta de coordinació, que fa que cadascú treballi pel seu compte. La progressiva professionalització del sector no ha aconseguit homogeneïtzar la feina, un dels punts que es vol regular amb el futur conveni col·lectiu, que hauria de contribuir també a reduir la inestabilitat laboral que caracteritza el sector. A Vilafranca, tothom va coincidir a assenyalar que cal establir lligams professionals entre les diferents institucions per rendibilitzar esforços i uns recursos que són clarament insuficients. Jordi Principal, del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), alerta que en la professió hi ha molt de «recel», un dels frens que impedeix trobar espais de convergència i que afavoreix la dispersió.



LA RECERCA, EN DUBTE


Les universitats? Els museus? Cultura? Les discrepàncies afloren a l'hora de valorar qui ha d'assumir el lideratge en matèria de recerca, bàsica en aquesta disciplina. Pepita Padrós, cap d'arqueologia del Museu de Badalona, va denunciar el «finançament insuficient», la «manca total de coordinació entre les institucions que fan recerca» i la «pobresa conceptual» en l'elaboració dels projectes, que són més aviat de «recuperació i de valorització del patrimoni». Padrós proposa avaluar l'estat actual de la recerca i verificar el que s'ha finançat amb relació al que s'havia proposat, així com elaborar una mena de llibre d'estil que unifiqui els mecanismes sobre mètodes de treball i registre. Jordi Principal, per la seva banda, va assenyalar que hi ha professionals molt qualificats a les universitats que duen bons projectes, però no estan ben coordinats, com passa amb programes locals «de molta vitalitat, que sovint són desconeguts». Principal creu que cal trobar fórmules perquè les empreses d'arqueologia puguin dedicar temps i recursos a la recerca i alliberar, així, les dades que generen.



LEGISLACIÓ ADEQUADA


Xavier Menéndez, tècnic de la Diputació de Barcelona i vicepresident de l'Associació de Museòlegs, va fer un repàs exhaustiu del marc legal que regeix l'arqueologia i el patrimoni a Catalunya. Va citar necessitats com ara desenvolupar la Llei de Patrimoni Cultural Català de 1993, reglamentant i potenciant la figura del BCIL (Bé Cultural d'Interès Local), una figura de protecció poc coneguda i poc utilitzada pels ajuntaments, com l'EPA (Espai de Protecció Arqueològica). En aquesta línia, va reclamar a la Generalitat més concertació de la gestió més pròxima amb els governs locals amb delegació de competències i traspàs de recursos, així com la designació de més arqueòlegs territorials. Menéndez, que aposta per unificar els inventaris de Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic, també opina que cal «definir el paper del MAC en la gestió dels dipòsits arqueològics i en la museïtzació de materials emblemàtics». Sobre això mateix, Josep Castells, cap de la secció Informació i Estudis del Patrimoni Cultural de la Generalitat, va fer autocrítica i va destacar que el «marc jurídic és prou bo». «Moltes coses van malament no per les lleis, sinó per l'aplicació que en fem els que hi treballem». Castells també va subratllar el pas de gegant en benefici de l'arqueologia que ha suposat la legislació en medi ambient establerta a finals dels 80 i que també ha donat cobertura al patrimoni cultural.



EL CAS DEL PENEDÈS


Els arqueòlegs penedesencs, majoritaris en les jornades, han debatut també les principals problemàtiques locals, com ara que el museu de Vilafranca i el d'Olèrdola reprenguin un paper de referència a la comarca. El primer aposta per la temàtica del vi. La desaparició de la secció d'arqueologia del centre preocupa els col·laboradors, que alerten que la llavor que va fer néixer el museu va ser precisament l'arqueologia. D'altra banda, Núria Molist, directora de la seu d'Olèrdola del MAC, assumeix que aquest centre ha de ser un motor per a l'arqueologia de la zona, però lamenta la paràlisi que viu el jaciment perquè encara no s'ha produït el desplegament territorial previst en la Llei de Museus de 1991. Tot i així, els experts confien en les possibilitats de la comarca, per la quantitat de jaciments que estan en procés de restauració i museïtzació, com ara el Sant Sepulcre d'Olèrdola i l'assentament medieval de Can Ximet i Can Castellví, entre altres. Una de les propostes de les jornades ha estat de l'Institut d'Estudis Penedesencs, el president del qual, Joan Solé Bordes, ha ofert l'entitat com a punt de confluència entre les institucions implicades en el patrimoni penedesenc. Josep Mestres, arqueòleg de la casa, afirmava: «Fa 30 anys dèiem el mateix que s'ha dit en aquestes jornades». El compromís conjunt ara és que es notin canvis.

 

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2472661

Comentaris


Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos i dos fan cinc?:



Powered by LifeType