Erdrag

Educació per a la ciutadania i els drets humans a l’escola

erdrag | 23 Maig, 2007 21:01

Segons sembla, al nou currículum que començarà a entrar en vigor en alguns cursos el curs vinent hi haurà una nova assignatura que, pel que fa a l’etapa de primària, tan sols s’impartirà a 5è.
La valoració d’aquest fet la puc fer senzillament com a persona, com a membre de la societat catalana, o bé com a mestre. En la primera opció he de dir que, informat tan sols pel que he llegit a la premsa, crec que pot ser una bona opció, ja que segurament els nostres infants i joves d’avui els falten molts valors de cultura democràtica, molts valors per a conviure en la societat, que, de fet, falten a moltes de les persones que formen les societats dels nostres pobles, ciutats i barris. Crec que l’escola i la família han de ser, junts i coordinats, els principals agents socialitzadors de l’individu, per la qual cosa, cal que els continguts d’aquesta nova àrea curricular quedin interioritzats, no tan sols en la seva vessant teòrica, sinó que es portin a la pràctica en les accions habituals dels nostres adolescents i joves.
Com a mestre, evidentment que no contradiré res del que he dit, però he de fer algunes puntualitzacions més. Primerament dir que és molt perillós el fet d’incorporar una assignatura tan sols en un curs acadèmic, d’1 sola hora a la setmana i amb uns continguts tan poc “avaluables” a partir d’un examen, la qual cosa pot provocar que sigui l’hora de relax, l’assignatura “maria”, i el pobre mestre que li toqui ja pot calçar-se si el grup és un xic problemàtic.
Crec que aquests continguts, interessants, haurien de donar-se de forma transversal en totes les àrees ja que és un contingut per a educar i no pas per a ensenyar i, potser fer-hi més èmfasi a l’àrea de medi social, com ja es fa ara. Per exemple: quan s’explica el sistema d’elecció de l’alcalde, el mestre ja fa pensar en la necessitat de votar i de participar de la vida col·lectiva per a fer avançar la societat. O quan es parla dels drets humans, el mestre ja fa analitzar-los i reflexionar als alumnes sobre el tema.
Per altra banda, als mestres ens cansa bastant que cada cop que apareix a l’actualitat alguna problemàtica social, la solució d’aquesta es derivi cap a l’escola: “tot és culpa de l’escola”, tot es soluciona encomanant a l’escola que ho resolgui. En canvi, ningú es para a pensar com estem educant, en general, els nostres infants i adolescents des de casa, què n’esperem d’ells les famílies i quin tracte els donem quan surten de l’escola.
I, finalment, dir que això, com tantes coses, és una imposició feta des del govern espanyol, sense que des del Departament d’Educació de la Generalitat s’hi hagi pogut dir res, tot i tenir les competències exclusives en educació.

En resum: una bona idea però una dolenta posada en pràctica. Ara cal esperar a veure com funcionarà a la realitat.

Comentaris

erdrag | 26/05/2007, 21:28

M'he descuidat de posar-ho a dalt: aquest article l'he escrit per una amiga que m'ha demanat, per un treball, la meva opinió com a mestre sobre el tema.
Després, m'he animat i l'he penjat també aquí, al bloc.