Erdrag

Èric i l'Exèrcit del Fènix: una obra amagada.

erdrag | 02 Maig, 2007 10:37

Tot i que encara no he tingut l'oportunitat d'anar-la a veure, avui vull comentar sobre com una obra com aquesta, de plena actualitat ha estat totalment silenciada i ignorada pels principals mitjans de comunicació del país. És patètic que encara avui passi allò que ja passava amb el franquisme, consistent a fer creure que no existeix allò que no agrada. Patètic. Però més patètic és encara l'actitud del PP. Us poso a continuació un text que m'ha arribat per correu electrònic, extret de la web de l'obra teatral:

____________________________________________

Èric i l'Exèrcit del Fènix de Víctor Alexandre i direcció de Pere Planella

Una obra que parla de Catalunya, de la seva llengua i dels seus drets nacionals.
Veieu-la al Teatre Borràs. Barcelona.
www.ericielfenix.cat

El Partit Popular torna a atacar "Èric i l'Exèrcit del Fènix"

Després d'afirmar que l'obra teatral Èric i l'Exèrcit del Fènix s'hauria d'haver prohibit per ser "políticament definida" i perquè tot el que es diu en ella constitueix "un acte polític", el Partit Popular, a través del regidor Alfredo Bergua, ha tornat a atacar aquesta obra. Ara ho ha fet amb noves acusacions al contingut i a l'autor. En concret considera que no s'hauria de permetre que l'autor, Víctor Alexandre, "faci exaltació pública de les seves idees a través del teatre" i blasma que es "satiritzin i ridiculitzin les actuacions judicials i s'assenyalin les e mpreses que no etiqueten en llengua catalana". Paradoxalment, en aquest mateix atac, el Partit Popular es defineix com "un partit polític que respecta l'Estat de dret, els principis democràtics i la llibertat ideològica i de pensament".

La resposta de la companyia, a través de Víctor Alexandre, no s'ha fet esperar: "Per començar", -diu Alexandre- "l'obra esmentada narra uns fets absolutament reals d'assetjament moral i polític a un menor per part de l'Estat espanyol, uns fets que un dia arribaran al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg i al Tribunal de Justícia de les Nacions Unides. Però si el que indigna el PP és la línia netament independentista de la narració, he de dir que sí, que l'obra té un clar accent independentista per la senzilla raó que jo en sóc, d'independentista, i també ho són els personatges reals en què es basa. I els independentistes, val a dir-ho, també paguem impostos en aquest país. Haver de defensar la llibertat d'expressió mitjançant una obvietat com aquesta només s'explica per la impotència intel·lectual del censor, perquè només la impotència intel·lectual pot gosar prohibir l'estrena d'una obra amb el pretext que "expressa les idees polítiques de l'autor" (!). I quines idees hauria d'expressar, si no? Les idees del Partit Popular? Les idees que aquest partit considera "normals"? Quines són les idees "normals"? Quines idees, en definitiva, no són polítiques?".

Finalment, en la seva resposta, Alexandre acaba dient que "les idees, a desgrat del Partit Popular, són les que són, i, sempre que no s'expressin per mitjà de la violència, hem de conviure amb elles des del respecte. En el seu desvergonyiment, però, el PP gosa dir que respecta les meves idees com a autor per bé que ell mai no m'hauria permès expressar-les. Deu ser per això que el PP és un parti t marginal a Catalunya, perquè els catalans no volem franquistes emmascarats en el govern del nostre país. En aquest sentit, el director Pere Planella i jo som molt conscients que si el Partit Popular governés, Èric i l'Exèrcit del Fènix no s'hauria pogut estrenar. Prohibir, reprimir i perseguir és el primer que fan els dictadors, els absolutistes i els franquistes quan arriben al poder."