Aquests darrers dies m'he dedicat a revisar alguns dels meus apunts que he anat escrivint al llarg de bastants mesos. També he rellegit alguns dels comentaris que foça gent ha anat deixant. Des que tinc aquest bloc mai no he esborrat cap comentari que diferents persones hi han anat penjant. No negaré, però, que en alguna ocasió he estat temptat a eliminar-ne algun. Contràriament al que algú pugui pensar, no he estat mai temptat a eliminar els que m'han atacat personalment. Alguns ho han fet aferrissadament, sense escrúpols, sense pietat. Si alguna vegada he estat temptat a eliminar-ne algun ha estat perquè han atacat o han ratllat la manca de respecte per les persones que estimo, ja siguin familiars, amics, etc. Generalment, però, les persones que ho han fet s'han acostumat a emparar en l'anonimat, vull dir sense donar la cara, amagant la seva personalitat. No sé si perquè en el fons no estan gaire orgullosos del que han escrit. Però al final sempre he decidit no intervenir-hi. Fer un bloc personal t'exposa públicament davant de qualsevol i m'ha semblat coherent assumir aquest risc, malgrat que en alguna ocasió no puc amagar que m'hagi dolgut. Però jo sempre he pensat que qui no vulgui pols no vagi a l'era. Per tant, no he censurat mai cap mena de comentari. Ni per agradable, ni per desagradable. (Segueix)