Sembla que en això de la igualtat entre l'home i la dona o la dona i l'home encara ens queda molt per avançar. Aquesta setmana, algú, emparant-se en l'anonimat, m'ha criticat, o ha ridiculitzat, que algun dia jo vagi a buscar les meves filles a l'escola. De fet, l'anonimat era només formal, perquè tothom sap qui se n'ha encarregat de fer circular uns papers que, des del meu punt de vista, es desautoritzen per si sols. La mateixa persona que critica que exerceixi de pare, ja fa uns anys, davant de bastantes persones i d'una inspectora de treball ja va deixar ben clar que opinava que això de tenir cura de la canalla i les feines domèstiques eren coses de dones. (Segueix)