Acabo de llegir un llibre que m'ha apassionat. L'autor és en Philippe Claudel i el seu títol "L'informe de Brodeck". Estigueu tranquils i tranquil·les que no l'explicaré pas, per si alguna persona el té pendent de llegir en un moment o altre. M'ha fet rumiar una mica, la novel·la. La memòria dels fets, dels pobles, de les persones. La culpabilitat o la innocència de l'actor de la història o del que ha restat passiu davant dels fets. Qüestions que se'm plantegen en els moments actuals del nostre país.

Els que vam acudir a la manifestació del passat deu de juliol ens vam sentir per un moment actors de la història del nostre país. Una història que vist l'escenari que s'està creant entre els que desitgem un futur millor i ple pel nostre país pot esdevenir ben curta. Un miratge. Els que pretenen capitalitzar el capital humà dels milers de persones que ens vam trobar al Passeig de Gràcia s'han afanyat a crear les seves plataformes des de les quals llençar OPAS hostils contra els altres. Tothom s'ha afanyat a fer la seva capelleta des d'on proposar als altres que s'hi sumin. Semblen més predicadors esforçats a fer créixer la seva església que no pas persones ocupades en construir un espai sobiranista on tothom s'hi pugui sentir com a casa. I nosaltres, com a bons creients, ens apuntem amb fulanito esperant que ens donarà la fórmula màgica, o amb manganito que creiem que té una fórmula millor. Cadascú creient que marcant territori aconseguiran fer de la seva capelleta la pleta on tothom es reunirà i oferirà el seu coll perquè li posin el picarol. I nosaltres anar oferint el nostre coll per al gaudi del seu ego. I amb aquest joc sembla que no ens adonem que hi perdrem bous i esquelles. 

De seguir així, haurem de ser prou valents per a no donar la culpa a ningú més que a nosaltres mateixos. La responsabilitat no serà dels del centre de la península a qui tan sovint carreguem els neulers. No serà de ningú més que nostra. Que si reagrupa't, que si solidaritza't, que si nosaltres hi érem abans, que si ... I així no anirem enlloc. Que si aquest se n'ha anat amb aquells altres, o si a tal lloc m'he quedat amb aquells que eren de l'altre grupet. Les ciutadanes i els ciutadans que volem la sobirania plena pel nostre país els hauríem de deixar sols davant d'aquest espectacle. Quan estiguin sols com uns mussols, potser se n'adonaran del trist espectacle que estan donant i potser, només potser, llavors deixaran el seu ego en una capceta i començaran a pensar una mica en aquest país que està esperant i desitjant una unió sobiranista amb cara i ulls que vehiculi milers i milers de voluntats desitjoses de poder fer un pas endavant definitiu i ferm.

Només si cadascun de nosaltres els hi deixa clar que no comptin amb nosaltres per a satisfer el seu petit ego, els podrem forçar a fer un cop de cap i avantposar l'interès del país per davant del seu. Si no ho fan així, jo ja deixo clar ara mateix que amb mi no hi comptin per a engreixar-se una mica a costa meva. La nostra passivitat no ens farà menys responsables, seguir-los el joc no ens farà menys partíceps de la vergonya nacional que s'apropa.