Després d'uns dies sense donar la tabarra en el bloc ja tornem a ser aquí. Enguany estic fent unes vacances una mica peculiars. En podríem dir que les gaudeixo a glopades. Els calendaris laborals condicionen, i molt, el plantejament d'unes vacances. Enguany no teníem previst d'anar enlloc ja que la família no gaudeix d'un període de vacances perllongat. Bé, la canalla sí, però a nosaltres aquest període ja ens ha passat. Però a vegades la planificació se'n va en orris. És ben veritat que no dominem massa les circumstàncies futures. De no tenir previst d'anar enlloc ens va sorgir l'oportunitat d'anar uns dies al Pirineu. Una bona amiga ens deixava la seva casa durant uns dies i després de valorar la possibilitat vam acceptar amb molt de gust l'oferta generosa. A tres dies d'anar-hi, però, les coses van donar un tomb inesperat. Inesperat i fulminant. En un dia vam decidir que podríem anar a Venècia. El mateix dia en que aquesta idea ens passava pel cap vam concertar el vol pels quatre membres de la família i vam llogar un apartament. Tot molt ràpid. Si no hagués anat així em sembla que no hauríem marxat. El plantejament que ens vam fer va ser el d'oblidar-nos per un moment de la raó i deixar-nos guiar pel cor. L'any que ve qui sap on serem i com estarem. Doncs aprofitem-ho ara que ens ve de gust. (Segueix)