Escriu l'editorial de The Economist que Catalunya és el país de les prohibicions. Ho escriu el seu corresponsal ubicat a Madrid i empapat del millor espanyolisme, el més castís. Serà que Anglaterra no conté prohibicions en el seu ordenament jurídic! Per això alguns dels seus joves ciutadans vénen a pixar-se i a emborratxar-se pels carrers de Salou o qualsevol altra ciutat de la costa. Potser els de The Economist han trobat el desllorigador de legislar sense prohibir. Sembla estrany que un anglès, per molt que estigui establert a Madrid, oblidi que el seu país ha dominat mig món i que han fet i desfet al seu criteri. Deu ser que encara no han paït la traïció de la seva soberana nació cap als catalans del segle XVIII a qui van deixar a mercè de les tropes castellanes i franceses. El corresponsal de Madrid no signa el seu article, només ens indica que el va escriure des d'allà. El Senyor en qüestió no deu recordar les polèmiques caceres de la guineu, o les lluites de gossos que al seu país eren prou cèlebres. De fet, hi ha una bona mostra canina anglesa de races creades per a aquesta finalitat. El corresponsal de The Economist tampoc deu recordar la prohibició del govern de la seva soberana majestat prohibint als colonitzats indis d'agafar sal, cosa que va estimular la marxa de la sal de Gandhi. La memòria sembla que és curta quan es consulta des del centre de la península ibèrica. Imagino que l'esmentat senyor també sap els requisits que es demanen per a adquirir la nacionalitat britànica. Bé, deixem al corresponsal de The Economist en pau i donem-li algun argument més per a queixar-se que els catalans no parem en les nostres ànsies de prohibició.

Una de les coses que jo prohibiria són les Cambres de Comerç. Una rèmora del passat que a les comarques meridionals de Catalunya ja fa temps que estan donant un espectacle lamentable. En tenim quatre, a Tarragona, Reus, Valls i Tortosa. Imagino que a alguns no els agradarà l'ordre que he fet servir. Que cadascú se les ordeni segons el seu criteri i gust. En una societat en xarxa és bo que diferents organismes, societats, entitats, etc s'associïn. Les empreses i empresaris també. Tenim patronals genèriques, sectorials, territorials, ... Potser aniria bé simplificar una mica. Les Cambres obliguen les empreses d'un territori a pertànyer i sostenir aquests òrgans. De fa temps, tenim les quatre cambres enfrontades entre sí. En algunes ocasions les trobem associades amb companys de viatge totalment diferents segons el tema del què es tracti. Ara ho estem veient amb la paralització de l'A-27 decretada pel govern espanyol. Ho hem vist amb el tema de l'aeroport de Reus, amb el tema del cementiri nuclear i així podríem seguir.

No perdríem gaire cosa eliminant-les i segur que tornaríem a sortir en un reportatge de The Economist. Seria una bona inversió, tenint en compte allò que l'important és que parlin de nosaltres, encara que sigui malament. Prohibim les Cambres de Comerç per guanyar un nou titular. Ben segur que no seria molta gent la que aniria al seu enterrament i de pas ens estalviaríem nous episodis ridículs entre aquests organismes de les nostres comarques. Organismes que ningú sap ja si juguen a favor o en contra dels interessos que diuen defensar.