Si fos supersticiós, diria que l'apunt penjat dijous passat, el duet de gats de Rossini, era una premonició del què m'havia de passar ahir amb l'ingrés a casa del gatet del qual us vaig parlar ahir. Un gatet no desitjat, com ja vaig explicar, però que s'ha guanyat el dret a conviure amb nosaltres no sé per quan de temps. De fet, no era gens optimista en quant a la possibilitat de supervivència de l'animaló. Més aviat, creia, encara que no ho volgués confessar davant la família, que no passaria d'aquesta nit. De moment, però, ha superat la primera nit lluny de la seva mare, de la qual algun malvat el va separar deixant-lo a la seva sort dins un contenidor. El pobre gatet no deu tenir més de dos dies de vida i encara arrossega el seu cordó umbilical mig ressec.

Ahir vam alimentar-lo amb llet normal, perquè no teníem altra alternativa, que li vam subministrar amb una petita xeringa. Avui ja li hem donat llet adaptada en un petit biberó. És tota una aventura. Encara tinc els meus dubtes sobre si el gatet en qüestió superarà el trauma que està visquent, però nosaltres no hi estalviarem esforços. De moment, el vam netejar amb una tovalloleta humida, d'aquelles per eixugar els culets de les criatures, i amb la mateixa tovalloleta vam estimular-lo al culet i a la zona genital perquè anés de ventre. De moment la cosa funciona, la tovalloleta és un bon substitut de la llengua de la mare i els resultats es noten. El petitó, o petitona, no ho sabem, sembla que ho agraeix i fa unes caquetes precioses, vés qui m'ho havia de dir!

Li hem hagut de preparar un petit cossi amb algun drapet i un pot de vidre amb aigua calenta que li fa l'escalfor de la mare que no té i sembla que s'hi troba bé. Hem de fer invents del TBO per tal que el seu entorn sigui el més semblant al que li han pres. Segur que més d'un deu pensar que estem grillats, i potser és així, però no sabem fer altra cosa que intentar salvar-li la vida amb quatre idees d'anar per casa. Pels motius que sigui ens ha arribat a les mans i ho hem de fer. Estic content de veure la família capaç de mostrar uns sentiments de compassió cap a un ésser viu, encara que sigui un pobre gatet, que no pas que haguessin mostrat fredor davant les circumstàncies. Si saben, si sabem, tenir cura d'un pobre animaló amb aquest sentiment, segur que en una altra ocasió sabran, sabrem mostrar aquest mateix sentiment per a les persones. Això em fa sentir orgullós de totes elles. Potser d'aquí quatre dies fracassem en l'intent, però el nostre repte d'avui passa per donar-li un dia de vida més, un dia que altres li van voler robar.