foto extreta de El Pati (A. Estallo)
Avui a la tarda hem acomiadat en Sebastià Figuerola i Ferré, en Sebastià Ferré, com era conegut. Enguany hauria fet els 93 anys. En Sebastià era un home que impressionava. Alt, amb una presència que imposava. Era família amb la meva mare, aquella família que amb el pas de les velles generacions ja no sabem donar-ne massa raó del parentiu. De jove, havia fet pedalades per la comarca amb la meva mare, el meu tiet Joan i tota una colla d'amics i excursions a peu. A en Sebastià, però, això li quedava curt i va anar més enllà. Va carregar la motxilla i va fer de la muntanya una part important de la seva vida. Pirineus, Alps i altres serralades van començar a fer-se habituals en la seva vida. Afegint cada vegada algun graó més. En Sebastià va formar part d'aquella generació que va seguir els passos dels pioners del nostre país que van obrir l'excursionisme i l'escalada a tot un país que es despertava. (Segueix)
