Aquest serà un apunt molt i molt personal, però que m'atreviré a compartir amb qui llegeixi aquest bloc. Ho faré arriscant-me a què algú em pugui tatxar de carrincló, però em surt del fons del meu cor, del més profund de mi mateix on neixen els sentiments. L'aventura del gatet que va entrar fa tres dies a casa, en les circumstàncies que he explicat en els darrers apunts, s'ha acabat. I no ha acabat bé. Malgrat els nostres esforços el gatet no ha sobreviscut. Ha mort aquest migdia mentre jo era a la feina, a les mans de la meva filla petita, la Xènia. Érem conscients del repte que suposava intentar salvar la vida del gatet abandonat, el veterinari ja ens havia advertit de la dificultat de l'empresa, però ho havíem d'intentar. Un animaló abandonat de mala manera al fons d'un contenidor, sense la seva mare, just després de néixer, té més possibilitats de morir que no pas de sobreviure. Tenia massa coses en contra. Per una banda no podíem descartar alguna lesió interna. No sabem com havia estat llençat al contenidor, potser amb algun cop que li provoqués una lesió interna, potser un cop anterior que fes pensar a l'autor de l'abandonament que l'havia mort, potser líquid que li hagués anat cap als pulmons, potser una oclusió intestinal, ... Qui ho sap! Nosaltres li hem donat tot, no hem escatimat esforços, però no ens n'hem sortit.  (Segueix)