Algunes persones que han assistit al funeral del meu pare Joan Climent i Montserrat, ens han demanat de poder obtenir l'agraïment familiar que hem llegit a l'església. Atenent aquesta petició aquí us el deixem penjat. 

"En primer lloc i en nom de tota la nostra família us volem agrair molt sincerament que ens hàgiu volgut acompanyar en aquest comiat al nostre pare, Joan Climent i Montserrat. Per nosaltres és molt reconfortant que familiars, amics, companys ens feu costat en un moment tan dolorós com aquest. Gràcies a totes i a tots.

A ell, igual que a la nostra mare, li encantava poder estar rodejat de la nombrosa família que van ser capaços de formar. S'estimaven i ens van ensenyar a estimar.

El nostre pare era un home d'empenta. Sempre ho ha estat. De ben jove va perdre el seu pare i juntament amb la seva mare van tirar endavant ell i la seva germana. A Valls, a Terrassa on va viure part de la seva joventut i on va passar la guerra. La vida no li va regalar res. Tot s'ho va guanyar a pols i amb esforç. Va haver de treballar dur, com tantes altres persones del seu temps. De retorn a Valls va seguir treballant dur fins que va poder muntar el seu propi negoci que amb esforç i dedicació va fer prosperar junt amb el seu soci.

Amb la seva dona, la Teresina, van pujar una família de cinc fills. Durant molts anys poc el vam veure per casa. La feina el feia viatjar de dilluns a dissabte arreu del nostre país. Una de les seves passions. Amor al país que ens va transmetre a tots els seus fills. Ja gran, li agradava recordar totes les contrades que havia visitat en la seva feina. A peu, amb bicicleta, amb tren i autobús, amb moto, finalment amb cotxe. Les seves peripècies a la Vall d'Aran, a la Costa Brava. Ens les recordava en tot moment.

Era un home apassionat. L'apassionava l'esport, natació a Terrassa, bàsquet a Valls amb la penya Ben Forjats. Com a afeccionat s'apassionava amb el Barça i amb el CB Valls. Fins al darrer alè.

La seva passió donava per això i més. Els castells, als quals ens va dur de ben petits van arrelar, també, en tots nosaltres.

Volem destacar, però, una passió especial. La passió per les persones. L'amistat. Mai es descuidava, ni tan sols ara, al punt dels noranta anys, de trucar als seus clients i clientes per felicitar-los el dia del seu sant.

Va estimar fins al final la nostra mare. Ell la va voler cuidar fins a la seva mort. Quan ella ja no es podia moure del llit, ell treia forces de no sabem on per tal que no li faltés res. La va voler amb ell i només amb ell fins al final.

Després, i fins al darrer alè de la seva vida, va voler mantenir la seva llibertat i autonomia visquent tot sol. No volia empipar ningú, i tot sigui dit de passada, que tampoc l'empipessin massa. Això sí, li seguia agradant veure la família tota reunida al seu voltant, la seva filla, els seus fills, les seves joves, els seus néts i nétes a qui es delia per veure. Quan reunits al voltant de la taula ens parlava, la seva veu tremolosa i els seus ulls espurnejants traïen l'home de caràcter fort i tossut que tothom coneixia. L'incansable lluitador per un avui millor i un demà il·lusionat.

En Joan Climent i Montserrat era un home, no pas un sant, però home com era, fins i tot amb els seus defectes, que en tenia, ens va donar molt. Esperem, desitgem que es retrobi amb la seva Teresina. Nosaltres els seguirem tenint ben presents al llarg de la nostra vida.

I per acabar, de nou, moltes gràcies per la vostra companyia. De tot cor, moltes gràcies."