Com ja he dit en algunt apunt anterior, la vida continua. Sortosament el temps no s'atura. Ni per al bo, ni per al dolent. Penso que és perfecte que sigui així. No és desitjable aturar-se massa ni en els mals tràngols, ni amb allò que ens produeix plaer i satisfacció. Les experiències viscudes en els darrers dies m'han fet pensar molt en allò que és essencial en el viure. Un comentari que m'ha arribat amb força durant aquests dies fa referència a la gran sort que tenim a casa meva de ser una família tan nombrosa i que passats els anys seguim tenint una molt bona relació entre nosaltres. Això em fa pensar que, sovint, tendim a idealitzar la crua realitat del dia a dia. (Segueix)