Sortosament el 18 de juliol no només ens porta records horribles a la memòria. També ens porta celebracions que bé paguen la pena. I és que tal dia com ahir, fa 90 anys va néixer en Nelson Mandela. Tot un referent per a milions de persones de tot el món. El primer que em ve al cap quan penso amb Mandela és el seu somriure. Sempre he cregut que les persones amb un somriure com el seu amaguen una vida plena i lliurada als altres. Mandela ha patit molt, ha sofert molt, però als seus 90 anys segueix transmetent il·lusió per viure. Allò que molt poques persones saben transmetre.

Per celebrar els seus 90 anys, Mandela ha demanat als rics que comparteixin la seva riquesa amb els pobres. Admirable. Ha fet dels seus darrers anys de la seva vida una gran campanya per a l'eliminació de la pobresa al món, per la lluita contra la SIDA que assota, sobretot, el seu continent, pel dret a l'accés dels medicaments en contra de la malaltia.

Mandela és un home, una persona, important per moltes coses. Ha sabut fer una revolució al seu país eliminant l'apartheid sense que els oprimits hagin demanat el cap dels opressors. Era tan fàcil la revenja després d'anys i anys de segregació racial que els blancs van dur a terme amb la població negra!

I, finalment, també ha sabut fer una cosa ben difícil per a l'ego de milers de polítics. Ha sabut retirar-se de l'escena política amb humilitat i senzillesa, aprofitant, això sí, la seva ascendència per a denunciar la persistència de la pobresa i altres injustícies.

El 18 de juliol, mirat des d'aquesta perspectiva, també pot ser un dia de jubileu, de celebració. Gràcies senyor Mandela.