Mentre estic fent el meu viatge per l'infern, acompanyat de Dant i Virgili, estic també llegint una lectura més natural d'en Gerald Durrell, "La meva família i altres animals". La pura coincidència ha volgut que m'hagi trobat dos dies amb tota la família fent esforços per salvar la vida d'un pobre ocellet deixat al nostre jardí, lluny de qualsevol arbre. Un ocellet, que jo diria, acabat de néixer. Sense ni una ploma, talment com un pollastre desplomat, i amb els ulls tancats encara. M'atreviria a dir que el mateix dia que el vam trobar havia sortit de l'ou.  (Segueix)