No seré pas jo qui negui els beneficis que l'especialització ha aportat al progrés de la nostra societat. Però una anàlisi seriosa i objectiva de la qüestió hauria de reconèixer que l'especialització ha comportat a la nostra societat uns perjudicis o mancances que cal tenir en compte. No vull pas resuscitar el debat que fa uns anys hi va haver al voltant de les humanitats, i menys de la manera com aquesta qüestió va sorgir a la palestra. Però tot plegat no ens hauria de privar de debatre sobre la qüestió en profunditat. (Segueix)
[General
]
06 Juliol, 2008 13:01
Especialització, beneficis i perjudicis.
[Món
]
06 Juliol, 2008 12:53
Aquest estiu hem assistit a diferents processos congressuals de diversos partits polítics, també a clubs de futbol, com el Barça, que crida avui als seus socis a opinar sobre una moció de censura, plataformes socials com la PDD dividides que intenten resoldre les seves divisions. Tot plegat ens mostra diferents tipus d'organització amb diferents tipus de model participatiu dels seus membres. Jo m'abstindré de dir quin model és el que més m'agrada, però sí que diré que sóc partidari de donar el màxim de possibilitats de participació als membres de qualsevol organització, malgrat els problemes o els inconvenients, que alguns han posat damunt de la taula, que el model obert comporta. Penso que la por a la participació directa no hauria de fer mai por a ningú, més aviat al contrari, hauria de ser un objectiu a perseguir.
Uns models cerquen una estabilitat i un control de l'organització per part del què s'anomena l'aparell, però el preu d'aquesta estabilitat es basa en un dèficit democràtic. Per tal que ningú hi vegi interessos amagats en els meus comentaris he de dir que pertanyo a diverses organitzacions amb tot aquest ventall de possibilitats participatives.
Hem llegit i vist aquests dies un model del qual sí que puc afirmar que no m'agrada. Es tracta el model del congrés del PP a Catalunya. Aquest model penso que no agrada a la majoria de la gent i és el que presenta un dèficit democràtic més gran. La imposició d'una candidata per damunt de la diversitat per part d'una supraorganització, el PP estatal, és una pràctica prou dolenta. És clar, però, que parlem d'un partit que està acostumat a imposar successors en el seu lideratge. Els resultats del congrés a Catalunya penso que avalen les meves paraules. La successora imposada només ha aconseguit un 56% de suport dels delegats del congrés. Sembla que força avaladors han cregut que aquesta imposició no era defensable i han anat a secundar l'altra candidatura, que no era la que havien avalat.
Pel què fa al Barça m'ha semblat veure aquesta setmana un Laporta vestit de Núñez ploraner. M'ha recordat els pitjors anys del barcelonisme, un barcelonisme dirigit per gent sense massa talla. Avui en dia és molt habitual trobar dirigents que no accepten gaire bé el joc democràtic ni la crítica. Això passa a tots els nivells i en molts àmbits, polítics, esportius, etc. A la meva ciutat també en tenim mostres ben sovint en l'àmbit municipal. La nostra societat d'avui dia té molts dirigents i molt pocs líders. Penso que tot plegat és un resultat de moltes coses que ens ha portat a estar mancats de savis en el sentit més elevat de la paraula. No tenim referents de categoria. És una llàstima.
