Parades plenes de llibres que esperen, autors gargotejant dedicatòries memoritzades, riuades de persones cercant titulars per regalar...  

 

Ben mirat no sembla difícil relacionar el Dia del Llibre amb el Dia de la Mona. Ambdues són celebracions de tradició popular. Ambdues, també, estan fortament arrelades a Catalunya i, ambdues, són commemoracions destinades a potenciar el consum d’un determinat producte.

A diferència de qualsevol pastís d’aniversari o de diumenge, el de la Mona no importa si té gust de maduixa o de nata, ni la qualitat dels ingredients que conté. El més important és que la figura de xocolata que té damunt representi algú conegut, ja sigui en Messi, les tres bessones o el personatge de torn.

De la mateixa manera, el dia de Sant Jordi, es publiquen centenars de llibres, el contingut dels quals no sembla interessar ni preocupar a ningú. Són llibres que es venen, igual que les Mones, pel “ninot” que tenen a la portada. I és que el Dia del Llibre, com el Dia de la Mona, es ven tot. Les editorials ho saben, i els “ninots” també. Hi ha qui diu que gràcies a aquesta mena de publicacions industrials es dispara el volum de vendes de llibres, encara que sigui un cop l’any.

Hi ha qui va més enllà i assegura que aquestes publicacions van destinades a lectors que, d’altra manera, no consumirien llibres. De ben segur, aquell grapat de fulls enquadernats amb dues tapes, i amb un “ninot”, serviran per decorar un temps la prestatgeria d’algú o acabaran en un contenidor de paper reciclat, en el millor dels casos. I, si la curiositat pel ninot empeny algú a estrenar-se com a lector, serà difícil que aquest algú arribi a entendre en el futur que un llibre és quelcom més que lletres negres impreses sobre paper.

 

No és estrany, doncs, que alguns escriptors se sentin incòmodes amb aquesta celebració mercantilista que moltes editorials aprofiten per extreure rèdits de personatges mediàtics, en comptes d’apostar per promocionar i difondre literatura. Són autors que dediquen temps a llegir, a documentar-se, a investigar per poder oferir una obra filada amb cura que aconsegueixi captivar al lector i li desperti el desig de la lectura. Són escriptors que s’oposen a la publicació de “mones” en sèrie, mancades d’uns criteris mínims de qualitat, i per tant de garantia, del producte.

Però això no té cap importància. No cal que el format sigui adequat, ni que el contingut sigui intel·ligible. Agradi o no, l’objectiu editorial no és despertar l’interès per la lectura, ni millorar el nivell dels lectors habituals. Perquè, tal com passa amb el Dia de la Mona, l’essència del Dia del Llibre radica en el consum en si mateix. L’únic objectiu d’aquestes publicacions s’assoleix en el moment que el venedor embolica el llibre per regalar i el bescanvia per un bitllet de curs legal.